diumenge, 27 de juny del 2010

Sant Joan del Codolar, la germana Montserrat


Aquest cap de setmana hem anat a escalar a Tarragona amb en Bou. Divendres vam anar a la Morera de Montsant, dissabte al recó de Missa el matí i a la Roca de les Hores a la tarda i diumenge a Cabacés.
I va ser precísament el vespre de dissabte baixant de la Roca de les Hores en un vespre super agradable que vam anar a donar el volt per l'ermita de Sant Joan del Codolar que és on vam deixar la furgo per fer l'aproximació. Era dia 26, lluna plena, i la germana Montserrat, l'ermitana de Sant Joan, estava esperant a fora que sortís per a poder-la contemplar. De seguida va aparcar la seva contemplació per oferir-nos tota la seva atenció en un acte d'hospitalitat brutal! Ens va fer entrar al petit però molt acollidor espai on viu, ens va ensenyar els punts de llibre i espelmes que decora amb flora assecada dels voltants, les elaborades icones que pinta seguint al peu de la lletra les antigues tècniques dels mestres ortodoxes, els dibuixos que fa, els llibres que té... una gandíssima, màgica i especial personalitat totalment integrada en un grandíssim, màgic i especial lloc com podeu veure a la foto tirada a mig matí de l'endemà.

dilluns, 21 de juny del 2010

SAVASSONA, El dia més llarg de l'any


Avui és el dia més llarg de l'any i he acabat de disfrutar-lo anant a fer uns bons pegues al Dau de Savassona! L'aspecte que té tot aquest any és increïble i l'ordi que hi van plantar a l'hivern ja ha crescut amb força com podeu veure en aquesta foto tirada a les 21:20 del vespre.

divendres, 18 de juny del 2010

SÒNAR / GREC, Ryoji Ikeda

En David tenia dues entrades per anar a veure una coproducció del Grec i el Sònar d'un tal Ryoji Ikeda (http://www.ryojiikeda.com) i vam decidir anar a veure l'espectacle d'aquest Japo.

Jo pensava amb la típica il.luminada modernilla decorada amb sons inconexos de maquinilles electròniques i plastiquets de neons multicolors, però la cosa va ser absolutament diferent. Ikeda ens va intrigar amb Spectra, la seva columna de focus que traçaven una vertical lumínica a l'skyline de Barcelona i posteriorment ens va triturar amb la contundència del seu espectacle audiovisual Test Pattern. Un llenguatge absolutament propi coherent i contundent que em va impactar com no ho feia un espectacle des de fa molt de temps! Absolutament recomanable i imprescindible l'assistència quan torni!!!

diumenge, 13 de juny del 2010

SADERNES, El Pont d'en Valentí


Avui hem anat a escalar amb l'Ignasi i en Furri a Sadernes. Hem anat al Pont d'en Valentí ja que està a l'ombra i hi ha vies xungues on aquest parell de makines poden disfrutar de valent! A mitja tarda s'ha posat a ploure i jo no he pogut fer més que apurats però interessants pegues de segon a les desplomades i xungues vies que restaven seques, en les que en furri i l'ik s'hi movien com peix a l'aigua.

A la foto l'Ignasi encadenant al segon pegue Go West, 8a, just quan ha començat a ploure fort a mitja tarda

dilluns, 7 de juny del 2010

Exposició de quadres i dibuixos del 10 de juny al 8 de juliol


Aquesta setmana penjo alguns dels meus quadres i dibuixos en una petita botiga-galeria que es diu Belles Arts (http://www.fusinart.com/) que hi ha al numero 18 del carrer de la Fusina de Vic. I aquest dijous en farem la inauguració allà les 8 del vespre a la que esteu totes i tots convidats!

MONTSERRAT, Cavall Bernat, Desiree


Ahir vam anar altre cop al Cavall Bernat de Montserrat amb en Roger després de que ell insistís tot i que a mi em feia una mica de mandra ja que plovisquejava una mica. Teniem la idea d'anar a fer la via l'Enigma de Cid-Ta-Mar. Però un cop ens vam plantar a peu de via (quasi al final de la canal de baixada del Cavall Bernat), es va posar a ploure una mica, es va mullar la roca i jo no vaig voler continuar el primer llarg que ja estava obrint. Vam plegar cordes i vam decidir vorejar el cavall per mirar les nombroses, guapes i espectaculars línies que hi ha. I un cop devant la Desiree, al veure que estava reequipada i veient que ja quasi no plovia vam decidir provar-ne els llargs que la pluja ens deixés. Finalment el temps ens va respectar i vam acabar fent cim. La via té cinc llargs que vam alliberar excepte el quart que és un desplom inhumà que vam superar quasi totalment fent A0. Un desplom d'artifu que potser fa una mica de mandra de fer, però que proporciona al darrer llarg un guapíssim i espectacular ambient d'allò més aeri.