diumenge, 21 de novembre del 2010

CAN BOQUET


N'havia sentit a parlar i no hi havia anat mai, però avui sense saber-ho m'hi he apuntat amb en Popi, la Montse, la Jana, l'Andreu i l'Anna. El vent feia que la sensació de fred fos bastant contundent, però al final hem trobat una zona una mica arrecerada.
A la foto, típica estampa canboquetiana: en Popi i l'Andreu boqueró fent l'indio mentre la Montse i l'Anna que es parteixen la caixa fan companyia a la Jana, que encara passa de tot i dorm al seu nidito portàtil.

SAVASSONA, 12V


Divendres, vaig anar a treure el cap a Savassona i passejant porai vaig trobar en Jou i en Jesus que feia temps que no veia i que estaven obrint una nova via una mica d'esperó que fa bona pinta tot i que a la part de baix la roca és una mica engrunadissa. Ahi estaaa!

dilluns, 15 de novembre del 2010

THE BELLRAYS i JESSE MALIN


Ahir al vespre vam anar a veure The Bellrays a la sala ApoloII de Barcelona. Després d'un poderosíssim concert ara fa una mica més de 2 anys, les expectatives eren d'allò més bones.

Però després de l'agradable sorpresa dels també californians Jesse Malin i el seu grup(http://www.jessemalin.com/, http://www.myspace.com/jessemalin ) , va arribar l'altre sorpresa en aquest cas una mica més desagradable: el mal concert de The Bellrays (http://www.thebellrays.com/, http://www.myspace.com/thebellrays). Desconcentrats i dominats per un extrany mal iuiu entre Lisa Kekaula i el guitarra el grup va intentar superar-ho amb una profunda tralla desbocada i desencaixada que va acabar esdevenint un pique a mort entre el guitarra i la cantant. Sens dubte un atreviment totalment inconscient del guitarra que en qualsevol moment podia haver estat triturat digerit i desintegrat per la contundència i poder abobinable de Lisa Kekaula a la que donarem una altra oportunitat quan ens torni a visitar amb aquesta banda o sense.

dimarts, 2 de novembre del 2010

La Castanyada



Aquest diumenge vaig anar a collir castanyes al bosc que hi ha entre Espinelves i Viladrau, unes castanyes més petites que les gallegues però molt més gustoses. Com es veu a la foto, la tardor al bosc està al seu punt més àlgid!