dilluns, 13 de febrer del 2012
SIURANA, El Salt de la Reina Mora
Aquest finde he anat a escalar a Siurana amb l'Ik i companyia tot passat per Vilaplana a carregar 600 kg de clofolla d'avellana per l'estufa que aquests dies no para! Grandíssim cap de setmana on he descobert el gran sector que és el Salt de la Reina Mora i en el que hem escalat i rigut de valent amb els bous i les boues més locals de Cornudella que hi tiben que no vegis!
A la foto l'Ik escalfant la via Perigeo, un vibrant 7a de 35 m, just abans d'encadenar el superguapo Minimal-Techno, 8a.
diumenge, 5 de febrer del 2012
SAVASSONA, Jovenívoles
Ens hem anat trobant una tribu nombrosa fent un esmorzar-dinar a Can Janot i finalment hem pujat a Savassona. Feia molt de fred i fins i tot ha nevat durant una estona, però finalment hem pogut fer una mica d'exercici i escalar alguna via. Amb el grip que hi havia l'Ik ha provat sense èxit Jovenívoles, moment reflectit en aquesta foto que ha fet en Xiscu des de la via que discorre a l'esquerre.
MONTGRONY, Corones
Dissabte vam anar amb l'Ik, la Rakelin, en Xiscu, en Tersi, en Javi i en Manel a escalar a Corones. Tot i que era probablement un dels dies més freds dels últims anys, vam poder escalar amb certa comoditat ja que ens va tocar el sol tot el dia i la peculiar orientació de la feixa de Corones ens va arrecerar del gèlida brisa siberiana que ens envaeix aquests dies.
A la foto, en Tersi provant Sodomia, 8a.
MAIKA MAKOVSKI
Divendres vam anar a veure amb en Tersi i l'Ik el concert que Maika Makovski (http://www.myspace.com/maikamakovski) feia a la Sala Pasternak (http://www.salapasternak.com/). Després de no haver-la vist en directe des de feia uns quatre anys, vaig quedar impressionat de l'evolució d'aquesta cantant que mantenint la contundència rockera dels seus orígens ha ampliat el seu espectre de registres que a base de concerts experimenta i assumeix de forma simpàtica, deliciosa i natural. Amb la poquíssima gent que hi havia vam poder gaudir d'un grandíssim concert on la relació entre públic i la cantant va ser molt pròxima i es va crear el feeling que caracteritza els grans concerts que recordes durant temps. Brutal també la feina de la resta de la banda que tot i passar quasi desaparcebuda potencia l'art de Maika fins a nivells estratosfèrics. Un privilegi de concert, el millor que he escoltat a la Sala Pasternak.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)