Billy Shire i La Luz de Jesus

Billy Shire és un visionari californià que des de mitjans dels anys 80 adquireix i exposa algunes de les més grans obres del món post-pop-underground através de la seva galeria La luz de Jesus (www.laluzdejesus.com/)

Es tracta d'una galeria mundialment coneguda on hi han exposat molts artistes que m'emocionen d'allò mes: Mark Ryden (www.markryden.com/), John Puglisi (www.johnpuglisi.com/), Michael Hussar (www.michaelhussar.com/), The Pizz (www.thepizz.com/), Gary Baseman (www.garybaseman.com/), Bob Dob (www.bobdob.com/), o el barceloní Sergio Mora que va exposar-hi el desembre de 2006 (www.sergiomora.com/, magicomora.blogspot.com). Aquests i molts d'altres que ara mateix m'oblido mereixen una o més d'una ressenya específica més endevant, per suposat!

Situada al Hollywood Boulevard de Los Angeles, s'hi fa una exposició cada mes, les inauguracions de les quals són un autèntic party-show al més pur estil Billy Shire, freak de freaks!!Descaradament una de les visites pendents al pròxim viatge als USA.

Billy té a més una altra galeria a Cluver City (www.billyshirefinearts.com/) i una botiga on line de tot tipus d'artifacts i gadgets: www.soapplant.com/.

The Pierce sisters

The Pearce sisters (http://www.pearcesisters.co.uk/) és un curtmetratge més que premiat que m'ha molat molt.

Una història agre-dolça, de terror i amor, de dolçor i violència, de finura i bastositat, de dues germanes que viuen miserablement en una remota casa d'una costa amb unes ciondicions climàtiques i en un ambient molt durs.

Creada per Luis Cook (que ha adaptat una història de Mick Jackson fent-ne ell esboços, disseny i layout) és una història modelada i animada en 3D i posteriorment treballada en 2D de forma molt detallada per tal de donar-li el seu característic toc brut i artesanal sense perdre el pes i realisme d'aquest 3D al que torna abans de ser postproduïda.

En fi, una producció no comercial per els super estudis d'animació Aardman (http://www.aardman.com/) , creadors de mítics caràcters com ara Wallace and Gromit, o Angry Kid (entre molts d'altres) que mai et deixen indiferent.

La paraula "FREAK"

Segur que hem sentit mil vegades la paraula freak. I qui més qui menys l'ha fet servir a la lleugera centenars de cops, generalment per a referir-se a quelcom extrany, fora del normal, excèntric etc. quasi sempre per a referinr-s'hi en clau d'humor de caràcter burlesc i amb cert to pejoratiu de fons (encara que moltes vegades ens costi de reconeixer-ho). La veritat és que s'ha desvirtuat molt el significat original de la paraula degut a la sobreexplotació mediàtica que ha sofert, i la seva essència ja no és ben bé la mateixa.

La paraula prové, com no, dels Estats Units (el país dels freaks!). Els freaks originals eren fenòmens de fira o de circ (de fet ofici mil.lenari però sense paraula definitòria fins aleshores) , gent extranya i diferent físicament més que mentalment, vistos definitivament més com una oda a la diferència que com a burla del defecte. Per entendre l'orígen mediàtic de la paraula és obligat referir-se a la pel.lícula "Freaks" (http://es.wikipedia.org/wiki/Freaks) que el director i actor de cine Todd Browning va rodar al 1932, un fracàs estrepitós de l'època que es convertí en una obra de culte a partir de la mort d'aquest. Encara hi ha algun d'aquests primers freaks viu : és el cas de Johnny Eck, un home germà de bessó que va néixer sense cames, que participà en la pel.lícula de Browning i que actualment als seus 79 anys té el seu propi espai web: http://www.johnnyeckmuseum.com/.

Tot i la degradació i vanalització del significat original de la paraula freak, encara hi ha cercles subterranis on es manté aquest significat original donat per la pelicula de Browning, una completíssima mostra dels quals podreu trobar l'encantador i decadent fanzine Infamia : http://escena.ya.com/darkfair/ (no us perdeu l'escorcoll de tots i cadascún dels seus links!)

FFK, Freak Factory (fàbrica de freaks), adopta la definició de freak en el seu sentit més ampli, essent molt conscient que deixar-se endur pels milers de grumúsculs d'escombraries mediàtiques que ens pertorben alhora és molt més fàcil que intentar esquivar-les. A més, les paraules freak i faktory (amb k) combinen molt bé, queden estèticament molt maques i contundents, i més amb aquesta tipografia i aquests colors tant xulos : què collons!