Dabit Lo Boc

Amb en Dabit ( http://dabitblog.blogspot.com , www.myspace.com/loboc ) ens vam conèixer a Belles Arts. Acabada la carrera ens anavem veient de tant en tant en actes varis de forma totalment casual i inesperada fins que tot plegat a partir d'un un dia de Música Viva del 2002 vam començar a treballar junts amb l'Eva de BCE muntant i desmuntant exposicions institucionals de tot tipus per tot Catalunya. Recordo molt especialment les nostres estades a les terres de l'Ebre on mentre treballavem ens feiem uns farts de riure increïbles amb les nostres converses alienigeno-surreals... sempre, és clar, uniformats amb la samarreta del nus en contra del trasvassamrent en plena campanya electoral!

De fet els últims dibuixos que havia vist d'en Dabit eren els que feia cada dia quan anavem a fer el menú a les estovalles dels restaurants. Uns dibuixos generalment fets a llapis o boli sobre paper-tovalla que cap al segon plat i les postres colorejava amb salses i olis o amb uns tocs de cafè ja acabant l'àpat . Fins l'altre dia que gràcies a l'invent aquest del blogspot vaig poder disfrutar de nou d'alguns dels grans dibuixos que fa aquest màquines de la il.lustració... i de l'humor!

Tom "Business" Waits

Per a mi Tom Waits ( www.tomwaits.com , www.myspace.com/tomwaits) és un lletrista increïble, un interpret bestial, un personatge clau en la història de la música contemporànea.

M'atrau també tot l'estil que el rodeja, la seva familiaritat (normalment fa concerts petits) la
seva pinta, les seves postes en escena... Normalment ofereix les rodes de premsa en motels decadents dels afores de Los Angeles i, precisament en una de les darreres, va deixar entreveure que segurament passaria per primer cop pel nostre pais dins la seva gira europea d'estiu.

Finalment ahir es va confirmar que efectivament Tom Waits tocaria a Catalunya i a més per partida doble els dies 14 i 15 de juliol! Fins aqui tot perfecte, motiu de gran alegria i expectació fins que vaig llegir les condicions del concert: es farà al Parc del Fòrum (amb un aforament d'unes 3000 persones) i l'entrada valdrà de 100 a 125 euros : INDIGNANT!!!!!

Ho trobo molt extrany, però si realment aquestes dues darreres dades són certes, per a mi es comença a enfonsar tot l'apreci i màgia de Tom Waits ja que suposen una incoherència total i absoluta amb tota la seva trajectòria i tot el seu art: que et follin Tom: jo no penso anar al teu concert-aglomeració de 125€ perquè et forris per després anar fent el pamplines-anti-establishment pels motels decadents dels afores de L.A.

Soroll a Vidreres

Era per a mi tot un misteri la moguda punk-rockera que hi ha a Vidreres. Ubicava Vidreres pel fet de passar-hi amb cotxe per anar a la platja, però mai m'hi havia aturat fins que amb la Neus i companyia vam començar a anar-hi a concerts. Recordo molt especialment el concert que van fer els Soledad Brothers (www.myspace.com/soledadbrothers) a l'altell del teatre del Casino de Vidreres, un concert increïble on la banda literalment va quedar fusionada amb el públic en una atmosfera de desfase extasiant. O el que vam anar un dijous gris i normal de març amb en Joan Carles en el que l'excèntric Bob Log III (www.boblog111.com, www.myspace.com/boblog111) ens va abduïr amb el seu blues alienígena. Un extraterrestre que ja havíem vist i escoltat amb la Neus i l'Imma en un altre dels concerts per recordar en aquest cas a La Mirona i tocant conjuntament amb John Spencer Blues Explosion (www.thejonspencerbluesexplosion.com) i els ja citats Soledad Brothers.

Entre concert i concert he anat desvetllant aquell misteri inicial al veure que tot allà era possible gràcies una poca gent hiperactiva agrupada en un "col.lectiu" (o com en volguem dir) anomenat Soroll Vidreres (www.myspace.com/soroll) que fa possible tant bons concerts tant poc massificats i molt a prop de casa nostra!!

Fa mesos m'extranyava sentir la noticia de que no es farien més concerts al Casino de Vidreres, però la setmana passada em tranquilitzava veure que es continuen programant grans concerts a Vidreres, en aquest cas al Bar La Piscina i en concret aquest dissabte:

SUBSONICS !!!, (www.myspace.com/subsonicsatlanta , www.susbonics.net), TIGER, TIGER, (www.tigertigerrocks.com, www.myspace.com/tigertigerband) , ALMANDINO QUITE DELUXE (www.myspace.com/almandinoquitedeluxe, www.almandino.com), THE EDUCATORS (www.myspace.com/theeducatorsthree) , BLACK&BEAT SOUND CLUB DJS (www.myspace.com/blackandbeat).

Ahi estaaa!! més que un concert amb teloners és rollo festival!! A veure si hi anem i.... llarga vida al SOROLL A VIDRERES!!

Popcards

Aquesta és una sèrie de postals de 10 x 15 cm. que vaig crear durant la meva estada al curs d'il.lustració a "La Llotja" el curs 2002-2003. Es tracta de petites obres els originals de la qual son un collage sobre paper realitzat mitjançant trasposicions.

L'edició definitiva de les obres es realitza através de la fotocòpia en color, el calibrat de la qual acaba de donar una força molt peculiar a la postal. Si esteu interessats en alguna d'aquestes obres, adjunteu-me l'adreça i els motius pels quals us interessa i us faré arribar l'exemplar que seleccioneu.

Podeu consultar-ne la resta d'exemplars a picasaweb.google.com/santiverdart/Popcards (hi ha un link permanent en forma de passi de diapos en aquest mateix blog).

Cavin Cooper

Si algú ens parlés d'un personatge anomenat Cavin Cooper, l'últim que ens pensariem és que es tracta d'un personatge nascut a Vic i menys que es tracta d'un visionari del món dels dibuixos animats. De cap manera creuríem que a més de tot això és un home que treballa al món del dibuix animat des de fa més de 30 anys i ens semblaria increïble que hagués tingut relació amb grans editors estatals com ara Bruguera, Salvat o Planeta així com grans productores internacionals com ara Disney, Warner Bros, Saban o Universal Studios entre molts d'altres.

Doncs bé, tot això és cert! I segurament no en tenim constància perquè per molt espectacular que sigui la seva trajectòria, Jose Luis Lopez-Guardia (alias Cavin Cooper) ha estat sempre un home que ha treballat de forma independent i al marge de la pompositat que dóna el suport i patrocini de l'administració publica. Una opció difícil, sobretot al nostre pais, però en tot cas res que sigui infranquejable pel nostre més que curtit personatge. I és que precísament si per alguna cosa es caracteritza Cavin Cooper és la seva força i fermesa a l'hora d'afrontar tot tipus de mals tranguls i adversitats.

Després d'uns inicis durs al món del dibuix animat estatal Cavin Cooper va provar fortuna als Estats Units i finalment ha tornat a Europa amb embranzida fent una forta arrencada amb una animació de 30 minuts sobre la vida del darrer papa Wojtyla titulada "Juan Pablo II, el amigo de toda la humanidad". Actualment està preparant varis projectes com ara Sparks, Leprechauns, Children's Champions, Homo sapiens, Twin Onions o Musical Mushrooms entre moltíssims d'altres projectes que continuament ballen pel cap d'aquest excèntric personatge vigatà.

Podeu consultar alguns dels seus projectes recents a http://www.cavincooperprods.com/, http://www.cctoons.com/ o http://www.johnpauliitrailer.com/. O bé us els explicarà persolnalment si algun dia el trobeu al tren de Vic a Barcelona que sovint freqüenta i que de fet és on el vaig trobar per darrer cop el passat dia de Sant Jordi. Com us podeu inaginar vam tenir una conversa més que apassionant en la que ens van quedar moltes coses a explicar-nos ja que l'hora i mitja que dura el recorregut va semblar, com per art de magia, que es reduís a la meitat.

73304-23-4153-6-96-8

En la darrera fira del còmic he redescobert al suís Thomas Ott gràcies a la seva ultima publicació "El Número 73304-23-4153-6-96-8" através d'ediciones La Cupula. La seva increïble capacitat narrativa junt amb el seu consolidat domini de la tècnica del grattage converteixen aquesta obra en un dels millors còmics que he vist darrerament.

I dic vist i no llegit ja que no utilitza diàlegs escrits ni onomatopeies, cosa que compensa amb un
gran domni de la narrativa de l'enquadrament. Un enquadrament sempre regular i rectangular que dona un caire molt cinematogràfic a cadascuna de les seves obres (Ott, a més d'estudiar art gràfic, també va estudiar 4 anys de cinema a Zurich).

Un toc cinematogràfic i accentuadament obscur (segur que coneix profundament els també obscurs i centreeuropeus Kafka, Munch, Giger...) no només pel tipus de temàtica terrorífica i de novela negra que tracta sino també per la tècnica del grattage o esgrafiat que utilitza. El grattage consisteix en dibuixar amb un punxó sobre unes làmines que al rascar-les es descobreix una capa de guix que hi ha sota d'una primera capa negre creant així línies blanques sobre un fons negre que sempre preval.

Color quasi sempre prevalent també en la seva vestimenta però no pas en la seva mentalitat que, contràriament al que podríem pensar, no és depressiva ni obscura ja que com ell mateix diu "només dibuixo el que em fa por".

Saló del Còmic

Aquest cap de setmana fan el 26è Saló del Còmic de Barcelona, cita obligada tan per veure el que dibuixen clàssics, famosos, desconeguts, undergrounds i freaks, com per l'increment de la dosi de motivació a continuar dibuixant que sofreixes sortint.

Aquest any hi ha exposicions d'originals de Miguelantxo Prado, del còmic Bardín de Max, del fanzine gallec Barsowia, dels ja megaclàssics Mortadelo i Filemón, dels dibuixos de la sèrie Herois del dibuixant Tim Sale, o dibuixos de la companyia DDT guanyadora de l'Òscar del maquillatge pel Laberinto del Fauno o d'un Goya per El Orfanato.

Peter Bagge, Milo Manara, Frederick Peeters, Melinda Gebbie, Michael Golden, Tony Harris, Ray Harryhausen, Adam Hughes, Terry Moore o Tim Sale seran alguns dels convidats destacats que passaran aquest any pel Saló.

El saló es fa al pavelló 8 de la Fira de Barcelona a Montjuïc (pujant anant cap al MNAC el primer pavelló a ma dreta un cop passades les torres que donen a Plaça Espanya). L'entrada val 6 euros i a sobre et regalen un còmic si la presentes a l'stand de FICOMIC! Es pot trobar més informació a http://www.ficomic.com/

Billy Shire i La Luz de Jesus

Billy Shire és un visionari californià que des de mitjans dels anys 80 adquireix i exposa algunes de les més grans obres del món post-pop-underground através de la seva galeria La luz de Jesus (www.laluzdejesus.com/)

Es tracta d'una galeria mundialment coneguda on hi han exposat molts artistes que m'emocionen d'allò mes: Mark Ryden (www.markryden.com/), John Puglisi (www.johnpuglisi.com/), Michael Hussar (www.michaelhussar.com/), The Pizz (www.thepizz.com/), Gary Baseman (www.garybaseman.com/), Bob Dob (www.bobdob.com/), o el barceloní Sergio Mora que va exposar-hi el desembre de 2006 (www.sergiomora.com/, magicomora.blogspot.com). Aquests i molts d'altres que ara mateix m'oblido mereixen una o més d'una ressenya específica més endevant, per suposat!

Situada al Hollywood Boulevard de Los Angeles, s'hi fa una exposició cada mes, les inauguracions de les quals són un autèntic party-show al més pur estil Billy Shire, freak de freaks!!Descaradament una de les visites pendents al pròxim viatge als USA.

Billy té a més una altra galeria a Cluver City (www.billyshirefinearts.com/) i una botiga on line de tot tipus d'artifacts i gadgets: www.soapplant.com/.

The Pierce sisters

The Pearce sisters (http://www.pearcesisters.co.uk/) és un curtmetratge més que premiat que m'ha molat molt.

Una història agre-dolça, de terror i amor, de dolçor i violència, de finura i bastositat, de dues germanes que viuen miserablement en una remota casa d'una costa amb unes ciondicions climàtiques i en un ambient molt durs.

Creada per Luis Cook (que ha adaptat una història de Mick Jackson fent-ne ell esboços, disseny i layout) és una història modelada i animada en 3D i posteriorment treballada en 2D de forma molt detallada per tal de donar-li el seu característic toc brut i artesanal sense perdre el pes i realisme d'aquest 3D al que torna abans de ser postproduïda.

En fi, una producció no comercial per els super estudis d'animació Aardman (http://www.aardman.com/) , creadors de mítics caràcters com ara Wallace and Gromit, o Angry Kid (entre molts d'altres) que mai et deixen indiferent.

La paraula "FREAK"

Segur que hem sentit mil vegades la paraula freak. I qui més qui menys l'ha fet servir a la lleugera centenars de cops, generalment per a referir-se a quelcom extrany, fora del normal, excèntric etc. quasi sempre per a referinr-s'hi en clau d'humor de caràcter burlesc i amb cert to pejoratiu de fons (encara que moltes vegades ens costi de reconeixer-ho). La veritat és que s'ha desvirtuat molt el significat original de la paraula degut a la sobreexplotació mediàtica que ha sofert, i la seva essència ja no és ben bé la mateixa.

La paraula prové, com no, dels Estats Units (el país dels freaks!). Els freaks originals eren fenòmens de fira o de circ (de fet ofici mil.lenari però sense paraula definitòria fins aleshores) , gent extranya i diferent físicament més que mentalment, vistos definitivament més com una oda a la diferència que com a burla del defecte. Per entendre l'orígen mediàtic de la paraula és obligat referir-se a la pel.lícula "Freaks" (http://es.wikipedia.org/wiki/Freaks) que el director i actor de cine Todd Browning va rodar al 1932, un fracàs estrepitós de l'època que es convertí en una obra de culte a partir de la mort d'aquest. Encara hi ha algun d'aquests primers freaks viu : és el cas de Johnny Eck, un home germà de bessó que va néixer sense cames, que participà en la pel.lícula de Browning i que actualment als seus 79 anys té el seu propi espai web: http://www.johnnyeckmuseum.com/.

Tot i la degradació i vanalització del significat original de la paraula freak, encara hi ha cercles subterranis on es manté aquest significat original donat per la pelicula de Browning, una completíssima mostra dels quals podreu trobar l'encantador i decadent fanzine Infamia : http://escena.ya.com/darkfair/ (no us perdeu l'escorcoll de tots i cadascún dels seus links!)

FFK, Freak Factory (fàbrica de freaks), adopta la definició de freak en el seu sentit més ampli, essent molt conscient que deixar-se endur pels milers de grumúsculs d'escombraries mediàtiques que ens pertorben alhora és molt més fàcil que intentar esquivar-les. A més, les paraules freak i faktory (amb k) combinen molt bé, queden estèticament molt maques i contundents, i més amb aquesta tipografia i aquests colors tant xulos : què collons!