BERGA, l'Estany

Avui a la tarda hem anat amb en Marc al sector l'Estany de Berga on des de mig matí hi havien en Pep, la Clara i l'Edmón. Un sector amb vies de calcari guapes i llargues amb un peu de via idíl.lic... fins que arriben els mosquits!! A la fotografia en en Pep sacant de l'imponent 8è que encara el sostre més característic del sector.

TRAPEZI a Reus

Aquest cap de setmana vam combinar l'escalada a a la serra de Prades amb el festival de circ més rellevant del nostre pais: el Trapezi de Reus (http://www.trapezi.org/). Vam arribar dissabte cap al tard després d'escalar a Arbolí. Com és normal el primer contacte amb el festival va ser un xic caòtic ja que no situàvem els espais escènics i era difícil coordinar-nos amb tanta colla. Finalment vam decicir dedicar tot el diumenge al festival i la veritat és que va valer moltíssim la pena! La veritat és que la gran varietat i qualitat dels espectacles ens van acabar de carregar les piles de la creativitat al 100%!! :definitivament repetim l'any que vé!!

A la foto, els irlandesos "Tumble Circus" amb el seu espectacle "Thon Thar Cean" a la Plaça del Mercadal de Reus.

Andrés CALAMARO

Dimecres vam anar amb l'Eva a veure l'Andrés Calamaro (http://www.calamaro.com/) a l'auditori.Un megaartistassu que després d'alts i baixos torna als escenaris de Barcelona en plena forma. Amb un públic totalment entregat fa fer un gran concert que no vam poder disfrutar del tot a causa del molt deficient disseny sonor de l'auditori que no ens va permetre escoltar a la perfecció el so a totes les localitats laterals. L'altre protagonista del concert va ser el Barça que jugava les semifinals de la "champiñones" (així s'hi va referir Calamaro) en el mateix moment del concert. El gol d'Iniesta va conicidir enmig d'una cançó tranquila de Calamaro i gran part del públic va començar a saltar i cridar d'alegria per sorpresa tant del mateix calamaro com de molts de nosaltres. Andrés va encaixar el fet amb la seva supergenial i la finíssima ironia que el caracteritza, i després d'un potentíssim bis va abandonar definitivament l'escenari amb la bufanda del barça al coll.

MONTREBEI, Paret d'Aragó

Aquest cap de setmana vam anar amb els coleguilles cap a Montrebei! El dissabte vam escalar amb en Xiscu, en Roche i en Red la via "Femme Fatale" de la Pilastra dels Voltors a la Paret d'Aragó. El diumenge, ja una mica fets caldo, vam anar amb en Bou a fer el "Petit diedre" de la Paret de Catalunya. A la foto, típica estampa del Montsec amb en Xiscu, en Roche, en Red, en Cruells i en Toti al cim de la "Femme Fatale" amb la Paret de Catalunya al fons en un dia radiant!

ROBERT CRUMB, Las enseñanzas de Mr. Natural. Iluminaciones

El meu regal de Sant Jordi va ser un llibre-còmic d'un dels meus dibuixants preferits: Robert Crumb. El llibre en qüestió és titula "Las enseñanzas de Mr. Natural. Iluminaciones", publicat a finals del 2008 per Ediciones La Cúpula.L'escrit de la contraportada defineix perfectament l'esperit i l'humor que Crumb projecta en el seu personatge:

"Ni el Feng Shui, ni el Tai Chi ni cualquier otro orientalismo mediado y mal entendido a los que el desconcertado hombre moderno se aferra como a clavos ardiendo, ni toda esa pseudoliteratura de autoayuda ni el mismísimo Dalai Lama...

¡Nada ni nadie va a salvarnos de nosotros mismos!

Pero todavía hay un hilo de esperanza, una opción más allá de cualquier filosofía venida desde la más genuina contracultura de los años 60. En una edición definitiva -con un porcentaje importante de material inédito- llega el único místico posible, el más genuino gurú, el profeta del siglo, el personaje más longevo del maestro Robert Crumb...

Desechemos cualquier doctrina de moda y abramos nuestras almas a Mr. Natural, atendamos sus axiomas y escuchemos sus revelaciones. Sólo él será capaz de sanar nuestra pobreza de espíritu y guiarnos hacia LA TRASCENDENCIA. (Pero, ante todo, mucha calma.)"

Bon temps per SAVASSONA

Per fi un respir per Savassona! Aquesta darrera setmana no ha parat de ploure i el que per nosaltres és mal temps per escalar, fer bloc o simplement anar a passejar-hi, per Savassona és més que bon temps: temps per reposar de nosaltres, temps per regenerar-se...

28è PICNIC JAZZ de Terrassa

Tot i que en aquesta edició era un xic més d'hora que habitualment, aquest diumenge va ser un dia perfecte per disftutar de la música i sobretot del gran, únic, variat i multicolor ambient que hi ha cada any al Pícnic Jazz de Terrassa (http://www.jazzterrassa.org/jazzterrassa/festivals/fjt2009/activitats.cfm). Vam arribar just quan acabaven Dani Nel.lo (www.myspace.com/daninello) i Myriam Swanson (www.myspace.com/myriamswanson) que van donar pas al psicodèlic projecte Triphasic (http://www.triphasic.net/main.html) de Libert Fortuny, Gary Willis i David Gomez. La festa va acabar amb el contundent blues de Deborah Coleman (http://www.deborahcoleman.com/) i la seva banda que ens va posseïr i ens va aixecar a tots ballar per posar punt i final a la cita músical imprescindible d'inici de primavera.

MONTGRONY, La Vena

Avui era dia festiu a Vic i hem anat amb en Xiscu, en Red, en Vilaplain, en Grego, en Buey, en Page, l'Edu, la Montse i els nens a Montgrony a tibar-li una mica. El dia ja era un xic massa calurós per escalar a La Vena però finalment ens hem anat motivant i hem acabat supertriturats per l'apretada i al calor. A la foto, en Xiscu obrint "El retorn del Jedi" un 7a+ de 30m.

REGGAE a Saillagouse

Ja feia dies que en Roger m'havia informat d'un nou event musical organitzat per l'associació francesa OGM Organisateurs du Glouglou Musical (http://concert-ogm.skyrock.com/, http://www.myspace.com/organisateursduglougloumusical) . No em va costar massa decidir el plan d'aquell dissabte i vam quedar al vespre al bar l'Alternativa de Llívia amb en Roger i companyia per anar cap a Saillagouse, un poblet de la Cerdanya Francesa no massa lluny d'allà. I efectivament, com era de suposar, l'ambient i la música eren de gala! En un pabelló ple de gom a gom d'un ambient superfestiu van brillar molt especialment el grup de reggae Broussaï (http://broussai.free.fr/, http://www.myspace.com/broussai) que van fer un concert bastant curt comparat amb el temps que van tardar a preparar-se i afinar. Definitivament totalment a tenir en compte qualsevol dels pocs esdeveniment que organitza OGM que són per si sols un motiu més que suficient per pujar a la Cerdanya a veure els amics.

MONTGRONY, El Clot de l'Espasa

El diumenge passat vam anar a escalar amb dos megaclàssics de la zona, en Xexu i en Litri, al Clot de l'Espasa. Vam poder fer la l'aproximació amb el megadestartalat Mitsubishi Cotaca d'en Litri i vam poder aprofitar tota la tarda d'un dia radiant i perfecte per escalar. A la foto obrint Ulls de Neptú, 7a, 35m.

Flamenc al Jazz Sí Club

Aquest divendres vam anar amb en Pep, la Barbara, la Cristina i una parella d'amics seus al Jazz Sí a veure un concert de Flamenc. Jazz Sí Club és un espai polivalent on es troben professors, alumnes i públic de l'escola Taller de Músics (http://www.tallerdemusics.com/). I els divendres és el dia del Flamenc. En concret aquest divendres actuaven Cristóbal Osorio al cante, Katia Moro al baile, El Morito a la guitarra i El Chino al cajón. Un concert correcte on van destacar especialment l'arte del "maestro cavernoso" Cristóbal (literalment així el va definir el cachondo presentador de l'event) i de la Katia. No tant correcte va ser la relació entre la qualitat de l'acomodament dels espectadors i el preu de l'entrada que ja és de 7,5€ quan fa uns mesos era de 5€ amb unes condicions d'acomodament (salten a la vista a la foto), so i visió de l'espectacles igual o millors. Un únic contrapunt en un concert que va valer la pena.

MONTSERRAT, Agulla Jordi Solé i Massip

La setmana passada vam anar a la zona de la Vinya Nova amb en Roig a fer La via Ishi de l'agulla Jordi Solé i Massip. Finalment però ens vam confondre i vam fer la Tormenta de Verano (110m, 6b, 6c, 6a). Finalment vam fer el primer llarg de la via Perros Callejeros (amb un parell de passos d'arrencada bastant xungos i de mal xapar) per acabar de completar un dia molt fred i núvol.

EL GARRAF, Can Rosso

Aquest dissabte vam anar cap a Castelldefels amb en Popi, en Kiku, l'Spud, l'Eva i la Montse on haviem quedat amb en Joan per anar a escalar en un sector que uns habituals del lloc ens van dir que en deien Can Rosso i que està situat en un lloc molt ganso just devant del Pic del Martell.

A la foto, l'Spud encadenant un brutal i espectacular 7B anomenat "Tailàndia" mentre la Montse, l'Eva, en Joan i en Popi posen per la foto.

Travis

Ahir al vespre vam anar al concert de Travis ( http://www.travisonline.com/, www.myspace.com/travis ) amb la Barbara. Tenia una vaga idea del grup ja que els havia escoltat per la radio ja fa anys. I no em van decepcionar gens! Amb la sala gran de Razzmatazz plena van fer un concert d'un parell d'hores al que va costar entrar-hi però que va anar a més de forma exponencial amb un final més que potent i emocionant. Es van despedir amb un públic totalment entregat amb una cançó acústica en que els 5 membres del grup cantaven al ritme de la guitarra de l'ànima del grup: Fran Healy.

A la foto d'esquerre a dreta, Dougie Payne, Fran Healy i Andy Dunlop que ahir anava notablement passat de voltes i que surt a la foto, com no, bevent-se una cervesa.

SAVASSONA, El Dau

Un dels únics dies que va fer bo de finals de la setmana passada, vam anar amb en Morfu a Savassona a fer una mica de bloc. Vam anar al Dau ja que era un dels únics llocs que estava sec. Com és habitual vam escalfar a la travessa que hi ha en un dels laterals i va ser aqui on em va fer una sèrie de fotos que jo he composat d'aquesta manera tant curiosa.

El Montseny des de Savassona

Aquest hivern si que és hivern! I el paisatge és d'allò més increïble... veient aquesta foto ben vé ens podriem pensar que està tirada a Rússia o el Canadà, però estem devant d'una foto del massís del Montseny vist des de Savassona tirada la setmana passada. Al final del dia, just abans de pondre's el sol...

Umelec

Fa una setmana em va trucar per sorpresa la Maria, una noia de Blanes que és traductora i intèrpret que entre d'altres coses es dedica a traduïr textos i fer articles per la publicació d'art contemporani txeca Umelec (http://www.divus.cz/umelec/). Precísament em proposava la possibilitat de conèixer la meva obra i fer-me una entrevista per tal de redactar un article per ser publicat a l'edició espanyola d'aquesta revista trimestral. Naturalment vaig accedir i aquesta va ser una excusa perfecte per tal de tornar a veure i disfrutar de moltes de les meves obres que ja feia temps que tenia emmagatzemades dins de carpetes, plegades o enrotllades en algun racó del meu taller.

El Roc de la Lluna

Vaig coneixer la Juli-Anne al Casino de Vic un dia d'aquest hivern que no parava de nevar. I precísament a trepitjar neu vam anar aquest cap de setmana amb la seva colla. Al Roc de la Lluna, un paratge amb unes vistes magnífiques on ja havia estat escalant-ne les seves peculiars plaques de roca calcària blanca fa molts anys. No era imprescindible posar-nos les raquetes, però com que les portàvem al final les vam provar i el fart de riure que ens vam fer durant tot el dia, encara va ser més gran!

BLU

Aquest estiu dins l'Armatoste Tour 2008 (http://freakfaktory.blogspot.com/2008/09/armatoste-tour-2008.html) passejant pel berlinès Kreuzberg Oriental ens topàvem casualment amb un impactant mural de grans dimensions en que un humanoide gegant format de petits hmanioides estava a punt de menjar-se una de les seves parts humanoidils. Estàvem sense saber-ho devant de Backjump (http://www.blublu.org/sito/walls/2007/big/040.jpg), una de les impactants obres d'un dels grans mestres contemporanis de l'art del carrer: BLU (http://www.blublu.org/). Un artista que ha desenvolupat el seu art mural al carrer de forma tal que ha arribat a fer cinema d'animació utilitzant com a suport els espais urbans: d'aqui en surt una de les meves obres preferides: muto (http://www.blublu.org/sito/video/muto.htm). Una increible animació feta entre Alemanya i Argentina en què Blu anima mitjançant l'stop motion els seus inquietants humanoides al llarg d'un extens espai urbà.

Un tipus d'obres que tenen sentit ciutats més obertes i colorides com Berlin, i que en cap cas en tindrien a Barcelona amb la seves ordenances cíviques que no deixen de ser l'estandard de la falsetat i hipocresia d'un ajuntament amb un tarannà radiaclment diferent a les etiquetes amb que s'autodesignen. En aquest sentit és totalment paradoxal que ahir Blu fes una conferència totalment institucionalitzada al CCCB i que estigui pintant fins dissabte un dels seus murals mastodòntics i inquietants al barri del Carmel (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=584798&idseccio_PK=1021&h=) i que en canvi qualsevol persona que intenti fer el mateix de la mateixa forma sigui immediatament detingut i multat pel sol fet de no tenir el resso internacional que ja té aquest gran mestre de l'art al carrer que fins no fa gaire corria devant la policia. Blu, un personatge conscient d'aquestes situacions paradoxals que ell mateix parodia jugant de forma còmica i graciosa amb la seva identitat.

Can Tibali

Aquest dissabte haviem quedat amb en Popi, en Morfu, la Rakelin, en Vilaplain i en Xiscu per anar a escalar però hi havia un cel supercarregat i anava plovent. Finalment vam decidir anar al plafó de Manlleu, Can Tibali. El resultat una sessió superfanàtica i esgotadora de bloc i trapezi ambientada amb l'exel.lent musica de radio3.

eBoy Pixorama

Anant a buscar uns papers de la feina al despatx on treballa la Marta, he topat per casualitat amb la seu de Rojo Magazine (http://www.rojo-magazine.com/), un consorci independent i obert a la promoció i suport de les arts contemporànees emergents através de diferents canals com ara la seva revista o la seva galeria situada a la seva seu del Carrer Girona 61 de Barcelona.

I precísament en aquests moments hi ha una exposició que m'ha impactat moltíssim del col.lectiu eBoy (http://hello.eboy.com/). Es titula "Pixorama" i es tracta d'una serie de fragments d'unes super-complexes escenes urbanes construïdes através de mil i una parts fetes d'un element bàsic i elemental característic del col.lectiu: el píxel. Pixorama és la culminació d'un estil de treball orientat a la reutilització i remodelació de les seves pròpies parts atòmiques, com a les grans ciutats en les que els seus elements constantment cambien, es redistribueixen, creixen...

EBoy és un col.lectiu fundat el 1997 per Steffen Sauerteig, Svend Smital i Kai Vermehr amb l'adquisició del domini eBoy.com. La idea bàsica era abraçar les noves possibilitats del món emergent digital. La decisió de treballar directament en una pantalla els va conduïr a l'ús dels píxels que han convertit en la seva icona. Han fet infinitat de treballs gràfics per les més grans firmes i estan ubicats a la ciutat de Berlin en vàries seus. Sens dubte una inèrcia gràfica a tenir molt en compte de forma permanent!

MONTGRONY, La Vena

Aquest cap de setmana vam anar a escalar a Montgrony amb en Xexu i en Roche. Dissabte vam anar a "La Vena" i diumenge a "Les Saleretes". Dissabte feia un dia núvol, fred i ventós i només vam fer 2 vies. En canvi el diumenge va fer un dia radiant i el vam aprofitar escalant a tope fins que es va fer fosc junt amb l'Spud, en Toni i en Nanuk que van arribar també a mig matí.

A la foto, en Xexu assegurant a en Roche a "que la força t'acompanyi".

JOI JOI JOI JOI !!!!

Tanco el primer any del blog-fanzine "FreakFaktory#00" desitjant-vos unes bones festes i un bon any nou amb una darrera entrada corresponent a una il.lustració d'un tal Pierre Bourgeault (www.pierrebourgeault.com, www. noistar.com) que vaig trobar de casualitat per internet en la que utilitza en aquest cas la icona del pare noel per fer una composició humorística d'allò més àcida i intel.ligent... JOI, JOI, JOI, JOI!!!!!!!!

La Tani

La Barbara ens va comentar que el passat diumenge 21 feien un espectacle de flamenc a la sala apolo (www.sala-apolo.com) dins d'una espècie de cicle de concerts que promou la sala anomenat "Los domingos son de Lunares". Concretament aquell diumenge es presentava l'espectacle "Pa los Míos" a càrrec de l'artista Yolanda Cortés. Una artista nascuda a Barcelona que pertany a una familia d'arrels flamenques molt profundes i que ens presentava un espectacle en la que apareixia acompanyada d'un planter de nous artistes del flamenc molt vinculats a la ciutat comtal i amb l'escola de flamenc de la seva mare, la Tani (http://www.latani.com/latani.php) com a nexe d'unió. I precísament aquella nit, la Tani va ésser una de les convidades. Des del moment que va sortir a l'escenari, ja a la segona part de l'espectacle, amb els ulls clucs esperant entrar a ballar mentre el so de les guitarres, cajón i cante la introduïen, el seu poderío es va escampar pertot arreu enmig d'un silenci esparverant i misteriós. I des del moment en que es va començar a moure, pell de gallina fins al final. I el 100% del públic i de la resta d'artistes absolutament entregats devant de l'mmens art, màgia i poderío d'aquesta Gran Dona del Flamenc. Sens dubte el moment àlgid d'una nit d'aquelles que es recorden.

Les Madeleines

Disabte la nit. Latour de Carol. Sota una nevada de quasi un pam, sols pels carrers de Latour. Anem caminant des de casa d'en Flores fins al local comunal del poble sota el silenci de la nevada només interromput pel soroll dels dels nostres trepitjos a la neu verge. Arribem i sorprenentment el local estaba més que ambientat amb una quantitat de gent i de cotxes desproporcionat al tamany del poble.

I dins el grup francès "Les Madeleines" (http://www.myspace.com/lesmadeleines) tocant devant d'un public absolutament entregat. Una "fusió etno-agrícola" que ens va posseïr absolutament a tots, des del cantant acordionista que va acabar tirant-se literalment al públic fins a nosaltres mateixos que vam acabar cantant i ballant fins a altes hores en un concert que va durar quasi 3 hores. Un grup absolutament a tenir en compte especialment en aquest format de petits esdeveniments musicals com els que sorgeixen dues o tres vegades l'any a la Cerdanya Francesa.

Latour de Carol

El passat cap de setmana vam anar a veure en Flores en el que va ser una espècie de trobada-inauguració de la seva més que magnífica casa al centre de Latour de Carol. Dissabte després de sopar vam anar al concert de "Les Madeleines" que més endevant ressenyo. Ja nevava. I el diumenge després d'esmorzar, mentre continuava nevant, vam anar a veure els cavalls que té en Roger en un magnífic prat situat just sobre l'estació internacional de trens de Latour de Carol, que amb la nevada oferia increïbles estampes com la de la foto que adjunto.

Amanito

Arran d'anar algun divendres amb en Pep Carol a la Bodegueta del Raval, i através d'un seu molt bon amic, en Ramon, he divisat a un personatge d'allò més peculiar : en Marcel.(http://www.marcel-web.net/). Un personatge que ha creat un altre personatge anomanat Amanito (http://www.amanito.com/) en aquest cas fictici però que pren cos en forma de d'un ninotet d'allò més irreverent fet de vinil, de peluche, de goma, de làtex, de resina i fins i tot de xocolata.

Uns personatges (en Marcel i l'Amanito) absolutament oberts a versionats, reinterpretacions i tunings d'ells mateixos per part de persones que es van creuant en el seu camí. I és en aquest sentit que avui dijous 4 de desembre a la galeria RAS del carrer Doctor Dou n. 10 de Barcelona a les 19:30 s'ha organitzat una "juerga-subhasta" en que se subhastaran Amanitos tunejats per diferents personatges de mundillos afins als 2 personatges anfitrions. Uns tunejadors d'altra banda d'allò més atractius: Josep Abril (http://www.josepabril.com/), Meri Duran (http://www.meriduran.com/) , Alberto Gabari (http://www.gabariartworks.com/), Gallardo (http://www.miguel-gallardo.com/) , Martí Guixé (http://www.guixe.com/), Paco Guzman, Damien Hirst a.k.a Mr. Hierro, Marc Monzó (http://www.marcmonzo.net/) , Miguel Olivares, Ingrid P, Flip Planas, Perrocker(http://www.perrocker.com/), Judit Reig (http://www.juditreig.net/) , Jordi Torres (http://www.jorditorres.com/) , Oriol Treserra, Vizcarra...

En definitiva, un event de conseqüències totalment imprevisibles que segurament no em perderé!

MONTSERRAT, La Desdentegada

El passat diumenge aprofitant el solet que feia vam anar a La Desdentegada amb en Cruells, en Popi i en Xiscu, i quina va ser la sorpresa que ens vam trobar a dos clàssics de l'escalada osonenca en plena activitat: en Miquel Casas i en Cesar Romero fent cordada amb els seus respectius fills. Feia temps que no ens veiem i va ser un matí moolt ben parit. A la les fotos: Cesar encadenant a muerte un 7a i entranyable estampa dels Casas a peu de via després de fer els seus respectius encadenaments.

LA FUIXARDA, el roco de Barcelona

Per a mi la Fuixarda és una de les escoles d'escalada més genuïnes que existeix. Es precísament aqui on la paraula "escola" adquireix més sentit per varis motius: es troba dins l'espai urbà de la ciutat de Barcelona (s'hi pot accedir amb autobús, metro, bici, hi ha enllumenat artificial...), es troba en un lloc concorregut per gent moltes vegades poc propera a l'escalada (hi ha un ambient tant divers i distès com diverses són les ciutats i disteses les escalades), hi ha una quantitat de blouders i vies de tot tipus d'estils i de graus (des de vies de dry tooling fins a travesses de boulder passant per vies d'escalada de fissra, placa, sostre, que oscil.len entre el 4t. i el 8c...), es tracta d'una escola creada al marge de la legalitat dins de l'espai urbà d'una gran ciutat (l'Ajuntament de Barcelona mai l'ha reconegut ni recolzat oficialment) i és, potser degut a aquest no reconeixement, un espai equipat totalment gratuït!

Un lloc que ha resistit ara i sempre a la voracitat normativitzadora d'un ajuntament que està intentant , des de fa anys i sota l'hipòcrita etiqueta del "pulmó verd de la ciutat", convertir la muntanya de Montjuïc en una espècie business-parc-temàtic rollo Port Aventura.

El Clot de l'Espasa

L'anterior cap de setmana vam anar al Clot de l'Espasa (Gombrèn) amb els coleguilles. Un sector amb vies d'uns 25 a 30 metres de calcari plaquero lleugerament desplomat, amb un assolellat i còmode peu de via on a part de poder-hi trobar encara alguns bolets com ara els fredolics també s'hi poden fer unes migdiades d'allò més contundents entre via i via...(jejejeje...)

A la fotografia en Roig encadenant un 7b+ en un ambient genuïnament tardorenc.

GREED, de Alli Sadegiani

Greed (http://www.embrya.se/greed/) és un terrorífic i delirant curtmetratge creat pel suec Alli Sadegiani (http://www.embrya.se/blog/). Es tracta d'un ilustrador i animador professional d'ofici que com molts d'altres ha vist en les tècniques 3D una eina molt bona a l'hora d'expressar el seu art. I què millor que formar-se amb en de les escoles d'animació 3D on-line més importrants del món com és ara AnimationMentor (http://www.animationmentor.com/) i relacionar-se amb alguns dels personatges claus de l'animació en la Pixar Faktory i alhora fundadors de l'escola com són l'espanyol Carlos Baena (http://www.carlosbaena.com/) i Bobby BoomBeck (http://www.bobbyboombeck.com/). Un perfil cultivat en un entorn perfecte per crear una gran obra d'art com la que avui ressenyo.

La platja de Barcelona

Malgrat la mastodòntica invasió urbanística cada cop més descarada i patent del litoral de la ciutat de Barcelona, la platja de la barceloneta sempre serà una platja. I com totes les platges sempre contindrà l'atmosfera propícia per fer una pausa contemplativa i relaxant en la cada cop més ràpida i frenètica vida de la ciutat. Dos estats ben diferents ubicats dins d'un mateix espai... un dels misteris que fan que barcelona continuï essent d'allò més especial tot i el procés d'autodestrucció que viu des de fa més de 15 anys...

Montgrony

Dissabte vam anar a Montgrony amb en Popi, en Cesar i l'inseparable trio Pep-Clara-Edmon. Feia temps que no veia en Pep escalant i ens va demostrar que ni la family ni l'acordió li han restat forma: el molt makines es va pulir tot un 8a+!! La insuportable calor ens va fer arraconar a l'ombra amb la Clara i l'Edmon mentre en Pep ens ensenyava com sona el seu nou acordió. Un instrument que encara és més atractiu un cop el proves encara que no en tinguis ni idea! També va ser la calor la responsable de que tots féssim relativament pocs pegues. Bé, excepte en Cesar, que una vegada més ens va deixar ben clar que tot i ser el més gran és el que està més en forma de tots!! Vaia altre Makiness!!!!.

A les fotos: en Cesar encadenant a vista "que la força t'acompanyi", en Pep tocant l'acordió i, amb la Clara, jugant amb l'Edmón.

TERRAKOTA

Aquest dimarts la Helen ens va proposar un concert d'un grup provinent de Lisboa que no coneixia i que va acabar resultant més que sorprenent: TERRAKOTA (www.myspace.com/terrakota) . Un grup que podriem englobar-lo dins dels ritmes africans,però només per entendre'ns, ja que com diuen ells fan un "todo misturado" de sons, ritmes, veus i balls que no tenen fronteres però si un caràcter i unes arrels ben profundes. Tot això es va traduïr en una descàrrega de ritme, ball i adrenalina que ens va abduïr de forma primària fins que de forma seca i taxant els horaris de la Sala Apolo ens van fer aterrar de nou a una Barcelona piji-modernilli-multi-culti que tant bé havien escenificat amb anterioritat els BCN AFROBEAT International Orchestra. Menos mal que nos queda Portugal!!!

24-10-2007 : MOSES TOWER

Quin grandíssim dia!!!! Com ens recorda en Vilaplain al seu blog http://vilaplain.blogspot.com avui fa exactament un any que pujàvem la imponent Moses Tower en un dia d'aquells de somi que sempre recordaré. No us en perdeu les increïbles fotos a http://picasaweb.google.es/vilaplain/USATODAY# La foto parla per si sola : Vilaplain, Mountains, Morfu i Lagartija al cim de la moses tower el 24-10-07 : KEEP ON CLIMBING, KEEP ON DREAMING!!!

Piet Hein Eek

La setmana passada, arreglant el meu taller i contemplant la gran quantitat de variats retalls de fusta de diferents tipus i tamanys que hi tinc emmagatzemats, em va venir al cap Piet Hein Eek. (http://www.pietheineek.nl/). Es tracta d'un un personatge holandès que fabrica mobles a partir de retalls de fusta sobrants de processos industrials que ja ningú utilitzaria i que com a molt es reciclarien, però que ell molt hàbilment transforma en una espècie d'ensamblatges que rubrica en forma d'increïbles mobles alguns dels quals vaig poder veure i disfrutar a finals del 2007 a la galeria RoomService del carrer dels Angels de Barcelona.

Un personatge que diu "No soporto llençar les coses. Inclús em provoca malestar.Per això vaig pensar en treballar amb alguna cosa disponible i barata, i vaig començar a utulitzar retalls de fusta del desguàs". Així ens explica la seva gènesi aquest ja gurú del disseny de mobles internacional que ha exposat fins i tot al MOMA de New York tot i que com diu ell "A mi no m'agraden les peces úniques : m'interessa el reproduïble. Jo vull fer mobiliari, no obres d'art".Un mobiliari que esdevé un autèntic homenatge a la imperfecció però mantenint sempre les formes netes i exemptes d'elements innecessaris amb la unicitat i diversitat que suposa l'objecte fet a mà de forma quasi artesanal.

En fi, tot de pistes que em van encendre la bombeta del nou projecte de crear el mobiliari que necessiti afusellant els patrons d'ikea però fets amb peces composades dels petits trossets i retalls ensamblats de les fustes i fustetes que desperdiciaria de la restauració del meu taller.

Rosinenburg

Precísament tornant del Humboldt Park Bunker, havent dinat i passejant amb la bicicleta pel barri de Wedding, vam topar per casualitat amb una exquisita instal.lació ubicada en una espècie de galeries de planta baixa sorprenentment ocupades per tot d'establiments dedicats al que jo diria investigació artística de diferents especificitats.

Em va sobtar molt especialment el que albergava la increïble instal.lació Kauf Dich Frei englobada dins el projecte Rosinenburg (www.rosinenburg.de, www.wyspace.com/rosinenburg), a la que vaig entrar posseït pel que es veia des de fora quasi atropellant l'autora, Mia Gideon (www.myspace.com/miacherrylotzke) que estava treballant tallant unes cartulines al terra. Es tracta d'una curiosa instal.lació on les parets, els mobles i els objectes són dissenyats, il.lustrats i il.luminats per la mateixa autora amb un to exquisitament orange-pop-naïf.

Una de les moltes i fantàstiques sorpreses que et pots trobar passejant sense rumb per Berlin, una ciutat on com ens va dir una autòctona de Kreutzberg Oriental : "it's easier to express your crazyness".

Bunker Klettern Berlin

Dins la nostra variada visita a Berlin també hi va haver un espai per a l'escalada tot i que la ciutat està emplaçada en una basta extensió de planúries. Una nit, passant per la cèntrica Revalerstrasse buscant un local musical anomenat Cassiopeia, ens vam topar per casualitat amb un fet insòlit en aquell lloc a aquelles hores: desenes de persones fanàtiques escalant un antic bunker en ple centre de Berlin enmig d'un laberint d'antigues fàbriques de l'antiga alemanya de l'est!! estàvem devant de Der Kegel (http://www.derkegel.de/) un dels multiples rocòdroms creats sobre antics bunkers a Berlin. De seguida vam conectar amb la gent del roco i ens van ensenyar un magnífic llibre de topos de la ciutat el qual vam fotografiar per tal d'almenys tenir una idea dels emplaçaments d'altres bunkers per tal d'anar-hi algun dels dies que estariem a la ciutat. Dos dies després agafàvem les bicis i anàvem a escalar al Humboldt Park Bunker al barri de Wedding, amb unes vies d'uns 20 metres d'alçada de reglets semi-romes de formigó formades aleatòriament pels antics impactes de metralla. Una escalada de dificultat considerable sobretot els 2 primers metres on els omnipresents grafittis dificulten encara més la visió dels cantos.

Humboldt Park Bunker, 1948

Humboldt Park Bunker, 2008

Armatoste Tour 2008

Armatoste és el còmic nom que amb molt de sentit de l'humor han batejat alguns dels meus amics la Fiat Ducato sostre realçat 2500 diesel, estrenada l'any 1986 i increïble i perfectament equipada i cuidada pel meu tiet Marià Vilaró al que li vaig comprar ara fa poc més d'un any i que ha canviat sensiblement l'enfocament dels meus darrers viatges.

Un àlias de fet amb gens de sentit pejoratiu ja que ens ha portat i hi hem viscut sense cap tipus de problema rellevant i molt còmodament el darrer mes d'agost al llarg d'un teajecte d'uns 5000 km. que se sumen al seu ja destacable historial 360 milenari.De fet arribar a Berlin ha estat una prova de foc superada amb nota...tocant sempre fusta: LLARGA VIDA A L'ARMATOSTE!!!

A les fotos, les escales principals del tour d'agost de 2008.


Chamonix Parade (1a. setmana d'agost)
Sallanches Parade (2a. setmana d'agost)

Berlin Parade (3a. setmana d'agost)

Presles Parade (4a. setmana d'agost)

Envers Des Aiguilles

L'1 d'agost vam marxar amb en Roig en direcció Chamonix xino xano amb la furgoneta a 100 km/hora a 5000 rpm!!. Arribariem l'endemà amb un dia radiant amb unes magnifiques vistes del Mont Blanc. Després de fer un parell de vies curtes a les Aiguilles Rouges, els següents 5 dies vam enganxar bastant bon temps i vam poder pujar 2 cops Envers des Aiguilles on vam fer algunes vies com ara Guy Anne l'insolite i Pyramid (Pointe des Nantillons), La Piège (Tour Verte), i la Merchant du Sable i La Inconsistence a (Tour Rouge) .Mentrestant arribaven també en Cruells, en Toti i en Siscu i més endevant Popi i l'Edu.

La veritat és que poder escalar a l'entorn alpí per excel.lència del massis del Mont-Blanc és una cosa que impressiona i impacta, tant per l'abobinable immensitat de l'entorn com per la complexitat i duresa no només de l'escalada sino -sobretot- del clima i de les aproximacions a les parets sempre acompanyades per algun ensurt degut a la meva total inexperiència amb el tema gel-rimaies-grampons (jejejejeje...)

A les fotos: espectacular emplaçament del refugi d'Envers Des Aiguilles i vàries composicions fotogràfiques d'algunes de les escalades.