MONTSERRAT, Agulles. La Bitlla i La Bola del Partió.

Aquest dissabte vam tornar anar a Agulles amb en amb en Roger. Prèviament ja el vaig avisar que jo passava de fer vies d'aquestes típiques d'Agulles equipades amb ferro rovellat per evitar haver de baixar d'alguna via com vam fer a petició meva de la Oriol Batallé de l'Agulla dels Ossos (via que després van anar a fer amb en Xiscu i en Morfu, vaia makiness!!!). Vam anar a l'Agulla de La Bitlla. Pensàvem fer primer la Maria Antònia, però va resultar que ens vam posara a la Puyal-Benavent.Vaig obrir el primer llarg ja que que era un 5b equipat amb parabolts... bé, van resultar 4 parabolts en 20 o 25 metres i més 6a o 6a+ que el quinto b de la resse i a sobre havent de fer en alguns casos el pas just abans de xapar. En Roger va empalmar el segon i el tercer llargs i la tònica era bastant la mateixa però amb les xapes menys llunyanes. El segon llarg començava amb un pas de bloc bastant dur que podia ser perfectament de 6c més que el 6a que marcava la resse. El tercer llarg potser era el que més s'ajustava a la resse que el marcava de 6b+. La Maria Antònia era la via que ens quedava just a la dreta i va ser la que vam fer just després de repelar. Una via també molt guapa, més ben equipada però amb espits i amb el grau bastant amb la tònica que l'anterior via per bé que no tant desfassat respecte el de la resse. I per arrodonir el dia, vam decidir fer la superclàssica Núria de l'Agulla de La Bola Del Partió que ens quedava en el camí de tornada i que ja haviem clissat de camí a La Bitlla. Es tracta d'una superclàssica de tres llargs. El primer llarg és bastant de tràmit per tal de col.locar-se al peu de la superplaca lleugerament desplomada que configura el segon llarg que és de fet el que dóna el caràcter a la via,i el tercer llarg, també guapo consta d'un petit zic zac que culmina la via al peu de la bola que no ataca.El màkines Purpoman va empalmar el primer i segon llargs que va alliberar amb èxit després d'algun pas agònic i d'un currassu de déu! Un llarg també alliberat per d'altres cordades que han piat en diferents blocs i que el graduen de 6c+ a 7b depenent de la piada... la veritat és que tampoc vam arribar a cap conclusió clara respecte la graduació. L'única conclusió a la que vaig arribar és la de sempre:la del magnetisme, la màgia i el misteri de la regió d'Agulles que espero que mai arribi a desxifrar ni jo ni ningú!!!!

A la foto, en Roger obrint el segon llarg de de la via Maria Antònia a La Bitlla.

MOTION COMICS

El que es va iniciar com a corrent experimental sembla que està cuallant amb força al mon dels comics. Motion Comics és bàsicament l'art de la postproducció el material bàsic del qual són les pàgines d'un còmic les quals s'escanegen o es capturen i s'editen posant-hi petits moviments, sons, veus i molts d'efectes especials.El resultat són petites animacions molt bàsiques amb resultats de vegades més que sorprenents. Una forma d'expressió artística que grans multinacionals del comic i l'animació com ara Warner o Marvel estan començant a explotar llençant-ne les primeres produccions i fins i tot creant concursos de motion comics entre els lectors, ja que són perfectament conscients que són la seva base, tant de negoci com de creativitat i per tant d'evolució. I és que aquesta com totes les inèrcies realment innovadores dins del món gràfic i multimèdia no va pas néixer en els grans departaments de creativitat i desenvolupament d'aquestes grans empreses.
Una bona mostra d'una d'aquestes competicions és Aniboom (http://www.aniboom.com/competition/marvel) de Marvel. Guicho Nuñez amb l'obra "Fragmented memories" és un dels finalistes en aquest concurs i utilitzo la seva obra per il.lustrar l'entrada.

MONTSERRAT, Agulles

Fa un parell d'anys vaig llegir per casualitat una entrada al bloc pijuclimb anomenada"Segell Vergara a Agulles" (http://pijuclimb.blogspot.com/2006/10/segell-vergara-agulles.html). L'endemà vam anar a Agulles amb en Roger i vam fer dues de les vies d'en Juanillo Vergara ressenyades a l'entrada: "Juanito Piquete y los Mataesquiroles" i "Recuerdos del Mundiello", ambdues situades a la cara est de La Vespa. La veritat és que ens van molar molt i ens van entrar ganes de fer d'altres vies d'aquest gran aperturista montserratí. Una assignatura pendent de la que vam tornar a disfrutar aquest passat diumenge amb en Quim i en Roger fent una altra d'aquestes petites joies anomenada "Sin bien común" situada a la cara oest de La Filigrana. Una via guapa guapa que ens torna a deixar amb moltes més ganes de provar d'altres juanillades per l'estil... potser "Refugios para Náufragos" a la cara est de l'Agulla Sense Nom?

A la foto en Quim disfrutant del magnífic i dur primer llarg de la via prèviament encadenat a vista per en Roger.

CAN TIBALI de nou.

Aquest dissabte vam anar a Sadernes amb en Popi, en Roche, en Xiscu, en Kiku i dos colegues més de Sant Hipòlit que no em recordo del nom. Però just després de fer la primera via ens va pillar un temporal de cuidadu. Els quintos del bar de Montagut no van aconseguir parar el nostre fanatisme i decidim assegurar el tiro anant a Can Tibali, l'alternativa dels dies de pluja i mal temps. I vam fer diana ja que vam acabar triturats després d'una fanàtica i deivertidíssima sessió que es va allargar fins ben entrada la tarda.

A la foto en Kiku encadenant una de les seqüències que mes ens va motivar en tota la tarda.

Machinarium

Per fi una mica d'aire fresc al món del videojoc! Amanita Design (http://www.amanita-design.net/), un estudi independent txec que desenvolupa videojocs des de l'any 2003, ha tret al mercat des de fa uns mesos un videojoc absolutament meravellós : Machinarium (http://machinarium.net/demo/). Amb una dinàmica constructiva, còmica, no violent i amb uns gràfics exel.lents molt propis en publicacions gràfiques d'il.lustració infantil txeca però absolutament trencadors en el mon del videojoc ja ha obtingut nombrosos premis com ara el premi "Exellence in Visual Art" de l' "Independent Games Festival " d'aquest any.

JORDI CRUELLS, Roca Alta, 18-10-2009

La pinenca de Sabassona

Com cada any per aquesta època a les zones més apartades, tranquiles i feréstegues de Sabassona comencen a créixer les pinenques. Unes pinenques que a Sabassona es caracterítzen en general per tenir un gruixiut capell i un peu molt prim així com un color taronjat molt més intens que d'altres pinenques d'altres llocs. Avui abans d'anar a fer boulder he tret el cap en un d'aquests raconets i m'he trobat amb la sorpresa de trobar un parell de quilos i mig de pinenques en aproximadament la hora i mitja que volia destinar al bloc... i és que a la tardor lo primer és lo primer!!!

A la foto, típica estampa boletaire d'avui ja avançada la tarda entre la frondositat sabassonenca.

The Joe K- Plan

Enmig de la simultaneïtat de desenes de concerts del dissabte de la Mercè vam aterrar al centre sense mirar el programa i ens vam trobar de cop al mig d'una Plaça Reial més que tranquila (igual tothom estava al grupillu aquest de l'anunci d'Estrella que després vam veure que tocava a la mateixa hora) captivats per una curiosa proposta trallero-psycodèlica-rockera-experimental de la que vaig disfrutar d'allò més. Una proposta simple i contundent, una guitarra i una bateria : eren els madrilenys "The Joe K-Plan" (http://www.myspace.com/thejoekplan). No portava la càmera, pel que il.lustro l'entrada amb una foto d'arxiu que he trobat per la xarxa.

Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega 2009.

Aquest cap de setmana vam anar amb en David i l'Eva a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Un poble que cada any es converteix en un espai escènic de lliure expressió en el que destaco un cop més de la enorme qualitat i creativitat tant dels petits espectacles independents fora de programa com de la manera de ser del públic assistent. Destacar també la meva indignació pel fet de que en un espai de resso internacional com la Tàrrega puguin tenir lloc espectacles amb una enorme quantitat de mitjans (molts d'ells fruit de subvencions) i de ressò mediàtic però d'una qualitat irrisòria i nefasta com l'espectacle "Sirena a la Plancha" de la "Sol Pico Companyia de Dansa". Potser és l'evidència de que Tàrrega no té massa a veure amb l'espectacularitat que podríem trobar en d'altres llocs com el cinema, la tele o Port Aventura, sinó que té molt més a veure amb la senzillesa de l'enginy i la creativitat en el seu estat més pur i despullat.

A la foto l'argentí Baltazar Fanjul amb el seu original i suggerent espectacle "El Ballet de las Bombillas"

LIONESS FONTS & DEADLY HUNTA baked by THUNDA CLAP CREW

Aquest dissabte vam anar de forma molt improvitzada a les Festes del Tura d'0lot. I de forma igualment improvitzada i casual passant per la Plaça Pia Almoina ens vam trovar amb una de les propostes més potents d'aquesta edició: el soundystem que presentaven directament des de London Town Lioness Fonts (http://www.myspace.com/lionessfonts) i Deadly Hunta (http://www.myspace.com/originaldeadlyhunta) a les veus i Thunda Clap Crew (http://www.myspace.com/thundaclapcrew) a les màquines. Una espècie de barreja de dance- hall, hip hop, reggae i fragments narrats a capela d'una superpositiva retòrica rastafari. Un còctel explosiu i salvatge que ens va encendre i va pulveritzar totes les energies d'un públic totalment posseït fins fins el final del concert.

SANT MARTÍ DE CENTELLES, El Grau dels Matxos

Avui com és habitual a les tardes dels dijous d'estiu hem quedat amb en Popi i en Cesar per anar a escalar. Hem anat al Grau dels Matxos a sobre d'Aiguafreda que a la tarda hi toca l'ombra i passa fresqueta. La sorpresa ha estat la quantitat increïble de gent que hi havia! Molts coleguis i coneguts tant de més autòctons d'Aiguafreda i la Garriga com de la nostra banda d'Osona com també molts procedents de la zona Metropolitana de Barcelona. En definitiva, un ambientassu de déu en una tarda més que divertida.
A la foto Popi a punt d'afrontar el "crux" d'un 7b/c típic de la zona.

WENDENSTÖKE, Sonnerkönig

El punt culminant de dels 12 dies que vam estar escalant per França i Suïssa amb en Marc va ser el dia que vam fer la via Sonnerkönig a Wendenstöke. A la fotografia, en Vilaplain navegant hàbilment per les tiésses parets de Wenden en un dia radiant : what the fuck, what a rat!!!!

Armatoste Tour 2009

Aquest any l'Armatoste Tour, com l'any passat, ha tingut 2 fases clarament marcades: la primera per França i Suïssa amb en Vilaplain escalant i la segona amb l'Eva i companyia per França i Itàlia fent el turista. Un mes sencer de viatge al llarg d'aproximadament 5000 km. en que la màquina en qüestió ens ha portat i acollit sense pressa però sense pausa através de moltes etapes que queden aproximadament il.lustrades amb les fotos que segueixen.


Tavèrnoles, a trenc d'alba del 28 de juliol, just abans de marxar.


Prop de Chamonix amb el Montblanc, l'Agulla de Midi i el Dru al fons


Prop de Sallanches al peu del sector d'escalada de "La Baume"


A Gadmen amb Wendenstöke al fons


Al parking de Wendenstöke


Al peu del Wellhörn, prop de l'Engelhörner abans d'escalar-hi


Prop de Gèneve amb en Vilaplain, en Cruells i en Xevi abans de marxar cap a Marseille


A la "Route des Crêtes" prop de Cassis


Aparcats a Imperia


Arribant a les mines de Carrara


A Arco, pais de la Grappa


Al Passo della Maddalena, frontera amb França


Fent nit prop de Gap


A l'Estartit amb l'Eva i la Sònia l'últim dia de viatge, el 26 d'agost.

Només apuntar que ja s'està gestant un blog exclusivament dedicat a l'armatoste del que breument tindreu notícies i , tocant sempre fusta, només puc fer que desitjar llarga vida a l'armatoste!!!

MONTSERRAT, Paret Nord d'Agulles

Aquest dissabte vam anar amb en Vilaplain a fer la CADE de l'agulla 92 de la Paret Nord d'Agulles a Montserrat. Una via guapa que tal i com diu la ressenya compensa la mediocritat de la roca en alguns trams. Destacar l'Off Width del 3r. llarg que va encadenar en Vilaplain i el casc que em vaig fer amb un jersey, uns pantalons i una braga ja que al arribar a peu de via vaig adonar-me que me l'havia oblidat a Vic.

A la foto en Marc al començament del segon llarg de la via enmig de l'espectacular diedre que ataca.

TRAD IS RAD

El passat 5 de juliol es va matar l'escalador californià John Bachar (http://johnbachar.com/) mentre escalava sol a Dike Wall prop de Mammoth Lakes. Tota una icona del món de l'escalada que sempre ha portat al límit l'escalada en lliure respectant al màxim l'ètica de l'escalada tradicional. Un paio molt radical!!! Tant radical que ha que ha portat aquesta congruència fins al final: la mort. Ja ho diuen els iankis: TRAD IS RAD!!!

A la foto John encadenant el mític Midnight Lightning al Camp 4 de Yosewmite.

TETRIS, 25 anys

Fa exactament 25 anys que l'enginyer soviètic Alexey Pajitnov estava a punt de finalitzar després de només 2 setmanes de treball el que seria un dels videojocs més grans, simples i populars de la història: el Tetris (http://www.tetris.com/).

El nom del joc deriva del prefix "tetra" (quatre) en referència al nombre de quadradets que conformen cada figura. Unes figures que cal anar desplaçant i rotant mentre van caient a velocitat constant per tal de colocar-les de forma ordenada i completar línies horitzontals per tal d'anar alliberant espai: un joc que crea ordre a partir del caos. Com diu el mateix creador "Simplement és un bon joc, senzill, comprensible i fàcilment exportable a noves plataformes, per això ha estat tant popular i estic segur que ho seguirà essent ". " Tot i que en el moment de crear-lo em va semblar que havia tingut una gran idea, mai vaig poder imaginar que tindria aquest èxit". I és que 25 anys després aquest videojoc ha batut tots els records: es juga a més de 50 països, ha estat traduït a més de 50 llengües, i s'han venut més de 75 milions de versions per a dispositius mòbils.

Un videojoc enormement addictiu amb un passat super consolidat i un futur més que prometedor. De fet ja s'està preparant el Campionat Mundial de Tetris amb una versió estandaritzada del videojoc les primeres proves del qual començaran a fer-se el pròxim 2010. Larga vida al tetris!!! Llarga vida al paradigma de la simplicitat, l'abstracció i l'addicció enfront la complexitat d'efectes, realisme i aburriment de gran part dels videojocs contemporanis!!

27è SALÓ DEL COMIC

Divendres passat vam anar amb en David al 27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona (http://comic-27.ficomic.com/). Un event al que acostumo anar cada any que sempre m'aporta nous i grans descobriments que alimenten i motiven les ganes de dibuixar.

Aquest any vaig descobrir amb el llibre "El bulevar de los sueños rotos", d'Ediciones La Cúpula, a un dels grans dibuixants del comic underground americà dels 70: Kim Deitch (http://www.tebeosfera.com/1/Documento/Articulo/Recuperados/Kim/Deitch.htm). També vaig comprar al mateix estand de La Cúpula l'obscur "Bukowski" del dibuixant centreeuropeu Matthias Shultheiss (http://www.planetacomic.net/comics_detalle.asp?Id=4316&cat=2381).Em vaig apuntar també l'aparició del segon volum que Planeta edita de "Popeye" del grandiós i mega-clàssic E.C.Segar (http://en.wikipedia.org/wiki/E._C._Segar). Per últim, dins de les exposicions d'originals em va agradar molt especialment el raconet que el Saló va dedicar al dibuixant Gipi (http://www.entrecomics.com/?p=13089).

A la fotografia podem veure una de les delirants vinyetes de Deitch que apareixen a "El bulevar de los sueños rotos".

BERGA, l'Estany

Avui a la tarda hem anat amb en Marc al sector l'Estany de Berga on des de mig matí hi havien en Pep, la Clara i l'Edmón. Un sector amb vies de calcari guapes i llargues amb un peu de via idíl.lic... fins que arriben els mosquits!! A la fotografia en en Pep sacant de l'imponent 8è que encara el sostre més característic del sector.

TRAPEZI a Reus

Aquest cap de setmana vam combinar l'escalada a a la serra de Prades amb el festival de circ més rellevant del nostre pais: el Trapezi de Reus (http://www.trapezi.org/). Vam arribar dissabte cap al tard després d'escalar a Arbolí. Com és normal el primer contacte amb el festival va ser un xic caòtic ja que no situàvem els espais escènics i era difícil coordinar-nos amb tanta colla. Finalment vam decicir dedicar tot el diumenge al festival i la veritat és que va valer moltíssim la pena! La veritat és que la gran varietat i qualitat dels espectacles ens van acabar de carregar les piles de la creativitat al 100%!! :definitivament repetim l'any que vé!!

A la foto, els irlandesos "Tumble Circus" amb el seu espectacle "Thon Thar Cean" a la Plaça del Mercadal de Reus.

Andrés CALAMARO

Dimecres vam anar amb l'Eva a veure l'Andrés Calamaro (http://www.calamaro.com/) a l'auditori.Un megaartistassu que després d'alts i baixos torna als escenaris de Barcelona en plena forma. Amb un públic totalment entregat fa fer un gran concert que no vam poder disfrutar del tot a causa del molt deficient disseny sonor de l'auditori que no ens va permetre escoltar a la perfecció el so a totes les localitats laterals. L'altre protagonista del concert va ser el Barça que jugava les semifinals de la "champiñones" (així s'hi va referir Calamaro) en el mateix moment del concert. El gol d'Iniesta va conicidir enmig d'una cançó tranquila de Calamaro i gran part del públic va començar a saltar i cridar d'alegria per sorpresa tant del mateix calamaro com de molts de nosaltres. Andrés va encaixar el fet amb la seva supergenial i la finíssima ironia que el caracteritza, i després d'un potentíssim bis va abandonar definitivament l'escenari amb la bufanda del barça al coll.

MONTREBEI, Paret d'Aragó

Aquest cap de setmana vam anar amb els coleguilles cap a Montrebei! El dissabte vam escalar amb en Xiscu, en Roche i en Red la via "Femme Fatale" de la Pilastra dels Voltors a la Paret d'Aragó. El diumenge, ja una mica fets caldo, vam anar amb en Bou a fer el "Petit diedre" de la Paret de Catalunya. A la foto, típica estampa del Montsec amb en Xiscu, en Roche, en Red, en Cruells i en Toti al cim de la "Femme Fatale" amb la Paret de Catalunya al fons en un dia radiant!

ROBERT CRUMB, Las enseñanzas de Mr. Natural. Iluminaciones

El meu regal de Sant Jordi va ser un llibre-còmic d'un dels meus dibuixants preferits: Robert Crumb. El llibre en qüestió és titula "Las enseñanzas de Mr. Natural. Iluminaciones", publicat a finals del 2008 per Ediciones La Cúpula.L'escrit de la contraportada defineix perfectament l'esperit i l'humor que Crumb projecta en el seu personatge:

"Ni el Feng Shui, ni el Tai Chi ni cualquier otro orientalismo mediado y mal entendido a los que el desconcertado hombre moderno se aferra como a clavos ardiendo, ni toda esa pseudoliteratura de autoayuda ni el mismísimo Dalai Lama...

¡Nada ni nadie va a salvarnos de nosotros mismos!

Pero todavía hay un hilo de esperanza, una opción más allá de cualquier filosofía venida desde la más genuina contracultura de los años 60. En una edición definitiva -con un porcentaje importante de material inédito- llega el único místico posible, el más genuino gurú, el profeta del siglo, el personaje más longevo del maestro Robert Crumb...

Desechemos cualquier doctrina de moda y abramos nuestras almas a Mr. Natural, atendamos sus axiomas y escuchemos sus revelaciones. Sólo él será capaz de sanar nuestra pobreza de espíritu y guiarnos hacia LA TRASCENDENCIA. (Pero, ante todo, mucha calma.)"

Bon temps per SAVASSONA

Per fi un respir per Savassona! Aquesta darrera setmana no ha parat de ploure i el que per nosaltres és mal temps per escalar, fer bloc o simplement anar a passejar-hi, per Savassona és més que bon temps: temps per reposar de nosaltres, temps per regenerar-se...

28è PICNIC JAZZ de Terrassa

Tot i que en aquesta edició era un xic més d'hora que habitualment, aquest diumenge va ser un dia perfecte per disftutar de la música i sobretot del gran, únic, variat i multicolor ambient que hi ha cada any al Pícnic Jazz de Terrassa (http://www.jazzterrassa.org/jazzterrassa/festivals/fjt2009/activitats.cfm). Vam arribar just quan acabaven Dani Nel.lo (www.myspace.com/daninello) i Myriam Swanson (www.myspace.com/myriamswanson) que van donar pas al psicodèlic projecte Triphasic (http://www.triphasic.net/main.html) de Libert Fortuny, Gary Willis i David Gomez. La festa va acabar amb el contundent blues de Deborah Coleman (http://www.deborahcoleman.com/) i la seva banda que ens va posseïr i ens va aixecar a tots ballar per posar punt i final a la cita músical imprescindible d'inici de primavera.

MONTGRONY, La Vena

Avui era dia festiu a Vic i hem anat amb en Xiscu, en Red, en Vilaplain, en Grego, en Buey, en Page, l'Edu, la Montse i els nens a Montgrony a tibar-li una mica. El dia ja era un xic massa calurós per escalar a La Vena però finalment ens hem anat motivant i hem acabat supertriturats per l'apretada i al calor. A la foto, en Xiscu obrint "El retorn del Jedi" un 7a+ de 30m.

REGGAE a Saillagouse

Ja feia dies que en Roger m'havia informat d'un nou event musical organitzat per l'associació francesa OGM Organisateurs du Glouglou Musical (http://concert-ogm.skyrock.com/, http://www.myspace.com/organisateursduglougloumusical) . No em va costar massa decidir el plan d'aquell dissabte i vam quedar al vespre al bar l'Alternativa de Llívia amb en Roger i companyia per anar cap a Saillagouse, un poblet de la Cerdanya Francesa no massa lluny d'allà. I efectivament, com era de suposar, l'ambient i la música eren de gala! En un pabelló ple de gom a gom d'un ambient superfestiu van brillar molt especialment el grup de reggae Broussaï (http://broussai.free.fr/, http://www.myspace.com/broussai) que van fer un concert bastant curt comparat amb el temps que van tardar a preparar-se i afinar. Definitivament totalment a tenir en compte qualsevol dels pocs esdeveniment que organitza OGM que són per si sols un motiu més que suficient per pujar a la Cerdanya a veure els amics.

MONTGRONY, El Clot de l'Espasa

El diumenge passat vam anar a escalar amb dos megaclàssics de la zona, en Xexu i en Litri, al Clot de l'Espasa. Vam poder fer la l'aproximació amb el megadestartalat Mitsubishi Cotaca d'en Litri i vam poder aprofitar tota la tarda d'un dia radiant i perfecte per escalar. A la foto obrint Ulls de Neptú, 7a, 35m.

Flamenc al Jazz Sí Club

Aquest divendres vam anar amb en Pep, la Barbara, la Cristina i una parella d'amics seus al Jazz Sí a veure un concert de Flamenc. Jazz Sí Club és un espai polivalent on es troben professors, alumnes i públic de l'escola Taller de Músics (http://www.tallerdemusics.com/). I els divendres és el dia del Flamenc. En concret aquest divendres actuaven Cristóbal Osorio al cante, Katia Moro al baile, El Morito a la guitarra i El Chino al cajón. Un concert correcte on van destacar especialment l'arte del "maestro cavernoso" Cristóbal (literalment així el va definir el cachondo presentador de l'event) i de la Katia. No tant correcte va ser la relació entre la qualitat de l'acomodament dels espectadors i el preu de l'entrada que ja és de 7,5€ quan fa uns mesos era de 5€ amb unes condicions d'acomodament (salten a la vista a la foto), so i visió de l'espectacles igual o millors. Un únic contrapunt en un concert que va valer la pena.

MONTSERRAT, Agulla Jordi Solé i Massip

La setmana passada vam anar a la zona de la Vinya Nova amb en Roig a fer La via Ishi de l'agulla Jordi Solé i Massip. Finalment però ens vam confondre i vam fer la Tormenta de Verano (110m, 6b, 6c, 6a). Finalment vam fer el primer llarg de la via Perros Callejeros (amb un parell de passos d'arrencada bastant xungos i de mal xapar) per acabar de completar un dia molt fred i núvol.

EL GARRAF, Can Rosso

Aquest dissabte vam anar cap a Castelldefels amb en Popi, en Kiku, l'Spud, l'Eva i la Montse on haviem quedat amb en Joan per anar a escalar en un sector que uns habituals del lloc ens van dir que en deien Can Rosso i que està situat en un lloc molt ganso just devant del Pic del Martell.

A la foto, l'Spud encadenant un brutal i espectacular 7B anomenat "Tailàndia" mentre la Montse, l'Eva, en Joan i en Popi posen per la foto.

Travis

Ahir al vespre vam anar al concert de Travis ( http://www.travisonline.com/, www.myspace.com/travis ) amb la Barbara. Tenia una vaga idea del grup ja que els havia escoltat per la radio ja fa anys. I no em van decepcionar gens! Amb la sala gran de Razzmatazz plena van fer un concert d'un parell d'hores al que va costar entrar-hi però que va anar a més de forma exponencial amb un final més que potent i emocionant. Es van despedir amb un públic totalment entregat amb una cançó acústica en que els 5 membres del grup cantaven al ritme de la guitarra de l'ànima del grup: Fran Healy.

A la foto d'esquerre a dreta, Dougie Payne, Fran Healy i Andy Dunlop que ahir anava notablement passat de voltes i que surt a la foto, com no, bevent-se una cervesa.

SAVASSONA, El Dau

Un dels únics dies que va fer bo de finals de la setmana passada, vam anar amb en Morfu a Savassona a fer una mica de bloc. Vam anar al Dau ja que era un dels únics llocs que estava sec. Com és habitual vam escalfar a la travessa que hi ha en un dels laterals i va ser aqui on em va fer una sèrie de fotos que jo he composat d'aquesta manera tant curiosa.

El Montseny des de Savassona

Aquest hivern si que és hivern! I el paisatge és d'allò més increïble... veient aquesta foto ben vé ens podriem pensar que està tirada a Rússia o el Canadà, però estem devant d'una foto del massís del Montseny vist des de Savassona tirada la setmana passada. Al final del dia, just abans de pondre's el sol...

Umelec

Fa una setmana em va trucar per sorpresa la Maria, una noia de Blanes que és traductora i intèrpret que entre d'altres coses es dedica a traduïr textos i fer articles per la publicació d'art contemporani txeca Umelec (http://www.divus.cz/umelec/). Precísament em proposava la possibilitat de conèixer la meva obra i fer-me una entrevista per tal de redactar un article per ser publicat a l'edició espanyola d'aquesta revista trimestral. Naturalment vaig accedir i aquesta va ser una excusa perfecte per tal de tornar a veure i disfrutar de moltes de les meves obres que ja feia temps que tenia emmagatzemades dins de carpetes, plegades o enrotllades en algun racó del meu taller.

El Roc de la Lluna

Vaig coneixer la Juli-Anne al Casino de Vic un dia d'aquest hivern que no parava de nevar. I precísament a trepitjar neu vam anar aquest cap de setmana amb la seva colla. Al Roc de la Lluna, un paratge amb unes vistes magnífiques on ja havia estat escalant-ne les seves peculiars plaques de roca calcària blanca fa molts anys. No era imprescindible posar-nos les raquetes, però com que les portàvem al final les vam provar i el fart de riure que ens vam fer durant tot el dia, encara va ser més gran!

BLU

Aquest estiu dins l'Armatoste Tour 2008 (http://freakfaktory.blogspot.com/2008/09/armatoste-tour-2008.html) passejant pel berlinès Kreuzberg Oriental ens topàvem casualment amb un impactant mural de grans dimensions en que un humanoide gegant format de petits hmanioides estava a punt de menjar-se una de les seves parts humanoidils. Estàvem sense saber-ho devant de Backjump (http://www.blublu.org/sito/walls/2007/big/040.jpg), una de les impactants obres d'un dels grans mestres contemporanis de l'art del carrer: BLU (http://www.blublu.org/). Un artista que ha desenvolupat el seu art mural al carrer de forma tal que ha arribat a fer cinema d'animació utilitzant com a suport els espais urbans: d'aqui en surt una de les meves obres preferides: muto (http://www.blublu.org/sito/video/muto.htm). Una increible animació feta entre Alemanya i Argentina en què Blu anima mitjançant l'stop motion els seus inquietants humanoides al llarg d'un extens espai urbà.

Un tipus d'obres que tenen sentit ciutats més obertes i colorides com Berlin, i que en cap cas en tindrien a Barcelona amb la seves ordenances cíviques que no deixen de ser l'estandard de la falsetat i hipocresia d'un ajuntament amb un tarannà radiaclment diferent a les etiquetes amb que s'autodesignen. En aquest sentit és totalment paradoxal que ahir Blu fes una conferència totalment institucionalitzada al CCCB i que estigui pintant fins dissabte un dels seus murals mastodòntics i inquietants al barri del Carmel (http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=584798&idseccio_PK=1021&h=) i que en canvi qualsevol persona que intenti fer el mateix de la mateixa forma sigui immediatament detingut i multat pel sol fet de no tenir el resso internacional que ja té aquest gran mestre de l'art al carrer que fins no fa gaire corria devant la policia. Blu, un personatge conscient d'aquestes situacions paradoxals que ell mateix parodia jugant de forma còmica i graciosa amb la seva identitat.

Can Tibali

Aquest dissabte haviem quedat amb en Popi, en Morfu, la Rakelin, en Vilaplain i en Xiscu per anar a escalar però hi havia un cel supercarregat i anava plovent. Finalment vam decidir anar al plafó de Manlleu, Can Tibali. El resultat una sessió superfanàtica i esgotadora de bloc i trapezi ambientada amb l'exel.lent musica de radio3.

eBoy Pixorama

Anant a buscar uns papers de la feina al despatx on treballa la Marta, he topat per casualitat amb la seu de Rojo Magazine (http://www.rojo-magazine.com/), un consorci independent i obert a la promoció i suport de les arts contemporànees emergents através de diferents canals com ara la seva revista o la seva galeria situada a la seva seu del Carrer Girona 61 de Barcelona.

I precísament en aquests moments hi ha una exposició que m'ha impactat moltíssim del col.lectiu eBoy (http://hello.eboy.com/). Es titula "Pixorama" i es tracta d'una serie de fragments d'unes super-complexes escenes urbanes construïdes através de mil i una parts fetes d'un element bàsic i elemental característic del col.lectiu: el píxel. Pixorama és la culminació d'un estil de treball orientat a la reutilització i remodelació de les seves pròpies parts atòmiques, com a les grans ciutats en les que els seus elements constantment cambien, es redistribueixen, creixen...

EBoy és un col.lectiu fundat el 1997 per Steffen Sauerteig, Svend Smital i Kai Vermehr amb l'adquisició del domini eBoy.com. La idea bàsica era abraçar les noves possibilitats del món emergent digital. La decisió de treballar directament en una pantalla els va conduïr a l'ús dels píxels que han convertit en la seva icona. Han fet infinitat de treballs gràfics per les més grans firmes i estan ubicats a la ciutat de Berlin en vàries seus. Sens dubte una inèrcia gràfica a tenir molt en compte de forma permanent!