TARGASSONE, La Beauté de la Chose, 8a+ de Pep Montsant

Avui en Pep m'ha enviat un video filmat per la Clara en que surten ell blocant a mort i l'Edmón jugant també a mort a peu de bloc... i és que aquesta family està en plena forma!!!

MONTGRONY, La Cot

Aquest dissabte vam decidir anar a La Cot amb en Popi, en Marc, l'Albert, en Gerard, en Kiku, en Cesar, en Cabau i en Roig que va venir després de dinar. Bàsicament es tracta d'un sector format per una placa espectacular amb no masses vies però totes elles molt guapes. Sort que no hi havia ningú més perquè amb la colla que érem quasi vam ocupar totes les vies. L'autèntic protagonista del dia va ser en Vilaplain, un mestre de les plaques que va encadenar un 7b+ a vista posant cintes.

Les 2 fotos de l'entrada però són dedicades als veteranos de la colla, en Cabau i en Cesar, que ens demostren dia a dia que continuen essent uns màkinesss!!!

Tribu de Setmana Santa

Com ha passat moltes altres vegades en d'altres sortides d'escalada, hem marxat dos i hem anat creant una nombrosa tribu al llarg del viatge de forma improvitzada i natural que assegura, sobretot, un fart de riure del 1000!!

A la foto d'esquerre a dreta en Xiscu, l'Annalisa,en Santi, la Núria, en Pasquis, la Joana, l'Emili, la Montse,en Marc,en Xiuli i la Lídia devant d'un taronjar de la Marxuquera Alta just devant del sector d'escalada més característic de Gandia.

Escalada per ALACANT

Aquesta Setmana Santa havíem d'anar amb en Marc a Les Calanques, però al mirar la previsió vam decidir assegurar el tret i posar rumb a Alacant. Vam marxar dimarts a la tarda. Dimecres vam fer la dura i maca via "El Visionario" a la Paret d'Ecos. Dijous vam fer la guapa, llarga i discontinua via "Cocidito Madrileño" al Ponoig. Divendres ja ens vam començar a trobar amb tota la tribu i vam anar a fer friki a Altea Hills amb l'Emili, la Montse, la Núria, la Joana, l'Annalisa i en Xiscu.Al vespre vam celebrar-ho amb una paelleta a Calpe i l'endemà amb en Marc vam fer la via El Navegante del Peñón d'Ifach. Diumenge vam anar molt a mig gas i finalment vam decidir anar a Alcalalí a fer friki. Al vespre es van incorporar la Lídia i en Xiuli a la tribu a l'altura de Gandia, on vam escalar quasi tot el dilluns abans de tornar cap a casa. En definitiva, sis dies d'escalada non stop amb un temps i un ambientasso tribal per tirar coets!

A la foto, en Marc arribant a la tercera role de la via "El Navegante" al Peñón d'Ifach.

MONTREBEI, Paret de Catalunya

Aquest cap de setmana em vaig apuntar a ultimíssima hora a Montrebei amb en Popi i en Vilaplain. Vam arribar al prat de la Paret de Catalunya just quan acababen d'arribar en Furri i en Toti que signfiquen fart de riure segur i bones escalades! Amb en Vilaplain i en Popi dissabte vam fer la via "El cau del Sioux" i diumenge "Desequilibrio Hormonal". El Cau dels Sioux és una via molt guapa, ben equipada amb parabolts, amb molt bona roca i disfrutona si li vols apurar amb lliure. Desequilibrio hormonal és una via també molt guapa, més desequipada i d'aventura amb algun tram de roca a estudiar: molt més típica de la zona. En definitiva una activitat de déu amb l'ambientassu superdivertit dels coleguis que enceta ja la temporada de vies més llarguetes aprofitant la bonança i les hores de llum!!

A la foto just arribant al final de la fantàstica fisura de roca vermellosa a estudiar del quart llarg de desequilibri hormonal

ALENYA, l'Incroyable Cirque du Farfalle

Aquest dissabte l'actriu vigatana Sònia Pintor actuava a la Catalunya Nord i l'Eva em va convèncer de que era el moment indicat per anar a veure-la! Actuava amb la companyia Bruit qui court (http://www.bruitquicourt.com/) dins l'activa i complerta Saison Culturelle 2010 del petit poble de 3000 habitants d'Alenya, situat just al sud de Perpinyà. Al superguapo i cuidat espai Marcel Oms la companyia va oferir el molt bon i divertit espectacle clown-burlesc "l'Incroyable Cirque du Farfalle" que va agradar a la totalitat del divers i multigeneracional públic que va omplir la sala! Un espectacle de gran qualitat especialment si tenim en compte que es tractava d'una reestrena d'una obra ja creada per la comopanyia que havia estat reposant en stand by durant anys. La nit va finalitzar amb un tastet de vins al marc incomparable de la sala annexe, una antiga bodega minuciosament restaurada i reformada.

Si, si, som molt macos i simpàtics els catalanets però encara ens queda molt, moltíssim per aprendre de l'avançada societé française!!!

Étang du Canet-St. Nazarie

Diumenge vam aprofitar la nostra estada-llampec a la Catalunya Nord per anar a veure si veiem flamencs a l'étang Canet-St.Nazarie. Era un dia gris i no vam veure cap flamenc però si que vam poder passejar per la guapíssima rivera de l'étang en el que hi ha unes curioses construccions fetes de canyís on molts pescadors guarden els seus estris.

El futur ja està aqui!!!

Aquest dissabte la jove promesa Edmón es va deixar veure per la vena de Montgrony amb els seus pares Pep i Clara. Tot i que encara no té ni 2 anys, ja es començava a mirar els 8 as que provava en Pep i va va aprofitar per fer-se una foto amb un dels seus ídols: en makiness Popi.

MONTSERRAT, El Vermell del Xincarró

Aquest diumenge vam anar a Montserrat amb en Kiku, l'Eva i en Roche. Vam anar al Vermell del Xincarró on va fer un dia fred però radiant que ens va permetre escalar tant com vam voler. A destacar sobretot, el fart de riure que ens vam fer fent conya entre nosaltres i amb una colla del Maresme que ens vam trobar d'allò més cachonda i guasera.

A la foto en Roche fent l'indio mentre encadena sobradament Te de Roca, 7a.

Montgrony, La Vena, de nou

Avui hem anat de nou a Montgrony amb en Popi, la Montse, en Pep, la Clara, l'Edmón, en Roche i en Vilaplain. Feia un fred que pelava!! El sol ha fet uns amagos al matí, però a mesura que passaven les hores s'ha anat tapant, el fred ha anat apretant i les ganes d'escalar han anat minvant.

A la foto, el mestre Roche encadenant "Que la Força T'acompanyi", 7a.

GADJO, Platja de Sant Sebastià

Gadjo (http://www.gadjomusica.com/, http://www.myspace.com/gadjomusica) és un grup al que mai he anat expressament a un concert ja que sempre me'ls he trobat pel carrer.A la fira del circ de Reus, a la fira de teatre al carrer de Tàrrega o aquest diumenge mateix a la platja de Sant Sebastià del barri de la Barceloneta de Barcelona on vam anar a passejar al migdia amb l'Eva.Una peculiar i potent barreja de rumba, ritmes balcànics, folkies, cançó francesa, ska etc. que animava encara més el ja de per si viu i divers ambient de la platja de la citi. Sorprenents un cop més, com sempre!!!

MONTGRONY, La Vena

Aquest dissabte vam anar amb en Popi, la Montse, la Rakelin i en Gerard a Montgrony. En Principi voliem anar a les Saletes, però finalment ens vam arribar fins a La Vena ja que vam pensar que hi hauria menys gent. Efectivament vam estar molt tranquils en un dia que va començar assolellat i es va anar ennuvolant i refredant. Més fred i més adherència que van aprofitar en Popi i en Gerard per fer uns fanàtics pegues a Època Negra (8a).

A destacar l'increïble progressió d'en makiness Gerard que a la foto hi fa el segon pegue del dia, un pegue amb molt molt de color: R.J. 8a's calling!!!!

VIC, rocòdrom Joan Colet.

Alguns dilluns d'hivern mola anar al roco cap al tard a l'hora d'en Roig per veure la penya, comentar la jugada i si el finde no s'ha escalat massa per la festa o el mal temps, tibar-li una mica!

A la foto, l'Albert assegurant a en Xiscu que escala al magnífic roco de que disposa la ciutat al pavelló de la zona esportiva.

COL DU PUYMORENS, Pic de la Mina (2683m.)

En Morfu m'havia deixat esquis de muntanya i botes i en Flores pujava dissabte al matí cap a la Cerdanya a fer esquí de muntanya amb la Mercè: una quadratura de circumstàncies perfecte per passar un cap de setmana d'esquí d'allò més ganso! Dissabte vam escalfar motors amb en Flores, la Mercè, en Moc i en Balú direcció la Tossa d'Alp per l'estació d'esquí de la Masella. I diumenge va ser el dia perfecte: un sol radiant, molta neu a cotes altes, gens de vent i molt molt de fred. Amb l'Annalisa, la Joana, en Xiscu, la Mercè, i en Flores amb en Moc i en Balú vam anar de Latour de Carol -on havíem fet nit a can Flores- cap a Porté Puymorens. La Joana i l'Annalisa van esquiar a pistes i la resta vam fer el disfruton Pic de la Mina on vam flipar amb l'espectacularitat de les les vistes i de forma taranquila i pausada ja que al cim la temperatura era relativament bona i no feia ni un xic de vent!!

A la foto, en Flores, la Mercè, en Xiscu, en Moc i en Balú al cim del Pic de la Mina.

SADERNES, La Cova del Bisbe

Ahir vaig anar a Sadernes a acompanyar als makines Roche, Popi, Cesar, Vilaplain i Gerard. La primera part del dia vam escalar a la part superior del Castell s'Espasa on amb en Ratman vam fer una via superguapa que es diu "El Nas". La segona part del dia vam escalar al també superguapo cingle de la Cova del Bisbe on un cop més ens va quedar superclar que en Cesar com més gran es fa més makiness és!!!

A la foto en supermakinesssss Cesar encadenant a vista i posant cintes "Mestoika", un dur 7a+ amb un parell de passos molt molt extrems!!

Organizateurs du Glouglou Musicale a LATOUR DE CAROL

Un any més vaig aprofitar per anar a veure en Flores a Latour de Carol el dia del concert que com cada any organitza just abans de nadal OGM (Organisateurs du Glouglou Musicale, http://www.myspace.com/organisateursduglougloumusical). Després d'un boníssim i nutritiu sopar a can Flores vam anar tirant cap al pavelló. Vam arribar just quan començava el segon grup de la nit, l'Air de Rien (http://www.lairderien.info/), i ja hi havia un ambientassu increïble i del tot insòlit qualsevol altre dia de l'any a Latour de Carol.Un públic d'allò més divers i natural que ja anavem escalfant motors i que vam acabar vibrant diabòlicament just després de la paulatina entrada-jam session que va donar lloc al potent i inclassificable grup estrella: Rue Rouge (http://www.ruerouge.com/) . Definitivament un punt obligat a l'agenda de concerts de l'any que vé!!

A la foto, una de les insòlites rimes per contrabaix i trombó que van electritzar el pavelló.

MONTGRONY, Les Saletes

Aquest dissabte ja començava a apretar un xic el fred i no feia vent: era un dia ideal per tornar anar a Les Saletes de Gombrèn!! Hi vam anar amb en Cesar, en Gerard, en Xiscu i en Popi. Al arribar ja hi havia una cordada de 3 i poc després n'arribaven un parell més una de les quals la feien en Kiku i el seu colegui de St. Hipòlit (aargggg! mai em recordo del seu nom!!) Va sortir el sol, ens vam motivar i com es veu a la foto l'ambient de la paret feia un goig de Déu!!

TARADELL, El Castell d'En Boix

Avui a la tarda hem anat amb en Vilaplain a pulir una mica les iemes al Castell d'en Boix. Després d'escalfar una mica ens hem dedicat molt a un bloc situat a la dreta de la Rogerator que finalment m'ha acabat sortint al cap de desenes de pegues. Finalment en Marc ha pogut fer un parell de pegues al bloc que feia rato que volia provar però ja era tard i com veieu a la foto començava ja a fosquejar...

MARSEILLE, Luminy, Paroi des Toits.

Aquest pont estàvem per Marseille a visitar en Fred i la Sònia i el diumenge vaig convèncer a tota la troupe per anar a escalar en un dels sectors d'escalada més grans de Les Calanques: Luminy. Sense resses vam anar a parar a Le Paroi des Toits, una impressionant paret situada just sobre la idíl.lica caleta de Sugiton. Es tracta d'un lloc literalment impressionant però molt encarat a consolidar el setè grau. I com que nosaltres anàvem d'un plan molt més tranquis ens vam quedar en uns quintos situats en l'extrem més proper al mar de la paret. Un tast que em va deixar amb moltes ganes de convèncer als coleguilles i tornar-hi amb més calma per tal de poder disfrutar de tot aquest tros de paredon!!!

A la foto, típica estampa de Les Calanques de la que vam poder disfrutar des del peu de la Paroi des Toits.

MONTSERRAT, Agulles. La Bitlla i La Bola del Partió.

Aquest dissabte vam tornar anar a Agulles amb en amb en Roger. Prèviament ja el vaig avisar que jo passava de fer vies d'aquestes típiques d'Agulles equipades amb ferro rovellat per evitar haver de baixar d'alguna via com vam fer a petició meva de la Oriol Batallé de l'Agulla dels Ossos (via que després van anar a fer amb en Xiscu i en Morfu, vaia makiness!!!). Vam anar a l'Agulla de La Bitlla. Pensàvem fer primer la Maria Antònia, però va resultar que ens vam posara a la Puyal-Benavent.Vaig obrir el primer llarg ja que que era un 5b equipat amb parabolts... bé, van resultar 4 parabolts en 20 o 25 metres i més 6a o 6a+ que el quinto b de la resse i a sobre havent de fer en alguns casos el pas just abans de xapar. En Roger va empalmar el segon i el tercer llargs i la tònica era bastant la mateixa però amb les xapes menys llunyanes. El segon llarg començava amb un pas de bloc bastant dur que podia ser perfectament de 6c més que el 6a que marcava la resse. El tercer llarg potser era el que més s'ajustava a la resse que el marcava de 6b+. La Maria Antònia era la via que ens quedava just a la dreta i va ser la que vam fer just després de repelar. Una via també molt guapa, més ben equipada però amb espits i amb el grau bastant amb la tònica que l'anterior via per bé que no tant desfassat respecte el de la resse. I per arrodonir el dia, vam decidir fer la superclàssica Núria de l'Agulla de La Bola Del Partió que ens quedava en el camí de tornada i que ja haviem clissat de camí a La Bitlla. Es tracta d'una superclàssica de tres llargs. El primer llarg és bastant de tràmit per tal de col.locar-se al peu de la superplaca lleugerament desplomada que configura el segon llarg que és de fet el que dóna el caràcter a la via,i el tercer llarg, també guapo consta d'un petit zic zac que culmina la via al peu de la bola que no ataca.El màkines Purpoman va empalmar el primer i segon llargs que va alliberar amb èxit després d'algun pas agònic i d'un currassu de déu! Un llarg també alliberat per d'altres cordades que han piat en diferents blocs i que el graduen de 6c+ a 7b depenent de la piada... la veritat és que tampoc vam arribar a cap conclusió clara respecte la graduació. L'única conclusió a la que vaig arribar és la de sempre:la del magnetisme, la màgia i el misteri de la regió d'Agulles que espero que mai arribi a desxifrar ni jo ni ningú!!!!

A la foto, en Roger obrint el segon llarg de de la via Maria Antònia a La Bitlla.

MOTION COMICS

El que es va iniciar com a corrent experimental sembla que està cuallant amb força al mon dels comics. Motion Comics és bàsicament l'art de la postproducció el material bàsic del qual són les pàgines d'un còmic les quals s'escanegen o es capturen i s'editen posant-hi petits moviments, sons, veus i molts d'efectes especials.El resultat són petites animacions molt bàsiques amb resultats de vegades més que sorprenents. Una forma d'expressió artística que grans multinacionals del comic i l'animació com ara Warner o Marvel estan començant a explotar llençant-ne les primeres produccions i fins i tot creant concursos de motion comics entre els lectors, ja que són perfectament conscients que són la seva base, tant de negoci com de creativitat i per tant d'evolució. I és que aquesta com totes les inèrcies realment innovadores dins del món gràfic i multimèdia no va pas néixer en els grans departaments de creativitat i desenvolupament d'aquestes grans empreses.
Una bona mostra d'una d'aquestes competicions és Aniboom (http://www.aniboom.com/competition/marvel) de Marvel. Guicho Nuñez amb l'obra "Fragmented memories" és un dels finalistes en aquest concurs i utilitzo la seva obra per il.lustrar l'entrada.

MONTSERRAT, Agulles

Fa un parell d'anys vaig llegir per casualitat una entrada al bloc pijuclimb anomenada"Segell Vergara a Agulles" (http://pijuclimb.blogspot.com/2006/10/segell-vergara-agulles.html). L'endemà vam anar a Agulles amb en Roger i vam fer dues de les vies d'en Juanillo Vergara ressenyades a l'entrada: "Juanito Piquete y los Mataesquiroles" i "Recuerdos del Mundiello", ambdues situades a la cara est de La Vespa. La veritat és que ens van molar molt i ens van entrar ganes de fer d'altres vies d'aquest gran aperturista montserratí. Una assignatura pendent de la que vam tornar a disfrutar aquest passat diumenge amb en Quim i en Roger fent una altra d'aquestes petites joies anomenada "Sin bien común" situada a la cara oest de La Filigrana. Una via guapa guapa que ens torna a deixar amb moltes més ganes de provar d'altres juanillades per l'estil... potser "Refugios para Náufragos" a la cara est de l'Agulla Sense Nom?

A la foto en Quim disfrutant del magnífic i dur primer llarg de la via prèviament encadenat a vista per en Roger.

CAN TIBALI de nou.

Aquest dissabte vam anar a Sadernes amb en Popi, en Roche, en Xiscu, en Kiku i dos colegues més de Sant Hipòlit que no em recordo del nom. Però just després de fer la primera via ens va pillar un temporal de cuidadu. Els quintos del bar de Montagut no van aconseguir parar el nostre fanatisme i decidim assegurar el tiro anant a Can Tibali, l'alternativa dels dies de pluja i mal temps. I vam fer diana ja que vam acabar triturats després d'una fanàtica i deivertidíssima sessió que es va allargar fins ben entrada la tarda.

A la foto en Kiku encadenant una de les seqüències que mes ens va motivar en tota la tarda.

Machinarium

Per fi una mica d'aire fresc al món del videojoc! Amanita Design (http://www.amanita-design.net/), un estudi independent txec que desenvolupa videojocs des de l'any 2003, ha tret al mercat des de fa uns mesos un videojoc absolutament meravellós : Machinarium (http://machinarium.net/demo/). Amb una dinàmica constructiva, còmica, no violent i amb uns gràfics exel.lents molt propis en publicacions gràfiques d'il.lustració infantil txeca però absolutament trencadors en el mon del videojoc ja ha obtingut nombrosos premis com ara el premi "Exellence in Visual Art" de l' "Independent Games Festival " d'aquest any.

JORDI CRUELLS, Roca Alta, 18-10-2009

La pinenca de Sabassona

Com cada any per aquesta època a les zones més apartades, tranquiles i feréstegues de Sabassona comencen a créixer les pinenques. Unes pinenques que a Sabassona es caracterítzen en general per tenir un gruixiut capell i un peu molt prim així com un color taronjat molt més intens que d'altres pinenques d'altres llocs. Avui abans d'anar a fer boulder he tret el cap en un d'aquests raconets i m'he trobat amb la sorpresa de trobar un parell de quilos i mig de pinenques en aproximadament la hora i mitja que volia destinar al bloc... i és que a la tardor lo primer és lo primer!!!

A la foto, típica estampa boletaire d'avui ja avançada la tarda entre la frondositat sabassonenca.

The Joe K- Plan

Enmig de la simultaneïtat de desenes de concerts del dissabte de la Mercè vam aterrar al centre sense mirar el programa i ens vam trobar de cop al mig d'una Plaça Reial més que tranquila (igual tothom estava al grupillu aquest de l'anunci d'Estrella que després vam veure que tocava a la mateixa hora) captivats per una curiosa proposta trallero-psycodèlica-rockera-experimental de la que vaig disfrutar d'allò més. Una proposta simple i contundent, una guitarra i una bateria : eren els madrilenys "The Joe K-Plan" (http://www.myspace.com/thejoekplan). No portava la càmera, pel que il.lustro l'entrada amb una foto d'arxiu que he trobat per la xarxa.

Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega 2009.

Aquest cap de setmana vam anar amb en David i l'Eva a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Un poble que cada any es converteix en un espai escènic de lliure expressió en el que destaco un cop més de la enorme qualitat i creativitat tant dels petits espectacles independents fora de programa com de la manera de ser del públic assistent. Destacar també la meva indignació pel fet de que en un espai de resso internacional com la Tàrrega puguin tenir lloc espectacles amb una enorme quantitat de mitjans (molts d'ells fruit de subvencions) i de ressò mediàtic però d'una qualitat irrisòria i nefasta com l'espectacle "Sirena a la Plancha" de la "Sol Pico Companyia de Dansa". Potser és l'evidència de que Tàrrega no té massa a veure amb l'espectacularitat que podríem trobar en d'altres llocs com el cinema, la tele o Port Aventura, sinó que té molt més a veure amb la senzillesa de l'enginy i la creativitat en el seu estat més pur i despullat.

A la foto l'argentí Baltazar Fanjul amb el seu original i suggerent espectacle "El Ballet de las Bombillas"

LIONESS FONTS & DEADLY HUNTA baked by THUNDA CLAP CREW

Aquest dissabte vam anar de forma molt improvitzada a les Festes del Tura d'0lot. I de forma igualment improvitzada i casual passant per la Plaça Pia Almoina ens vam trovar amb una de les propostes més potents d'aquesta edició: el soundystem que presentaven directament des de London Town Lioness Fonts (http://www.myspace.com/lionessfonts) i Deadly Hunta (http://www.myspace.com/originaldeadlyhunta) a les veus i Thunda Clap Crew (http://www.myspace.com/thundaclapcrew) a les màquines. Una espècie de barreja de dance- hall, hip hop, reggae i fragments narrats a capela d'una superpositiva retòrica rastafari. Un còctel explosiu i salvatge que ens va encendre i va pulveritzar totes les energies d'un públic totalment posseït fins fins el final del concert.

SANT MARTÍ DE CENTELLES, El Grau dels Matxos

Avui com és habitual a les tardes dels dijous d'estiu hem quedat amb en Popi i en Cesar per anar a escalar. Hem anat al Grau dels Matxos a sobre d'Aiguafreda que a la tarda hi toca l'ombra i passa fresqueta. La sorpresa ha estat la quantitat increïble de gent que hi havia! Molts coleguis i coneguts tant de més autòctons d'Aiguafreda i la Garriga com de la nostra banda d'Osona com també molts procedents de la zona Metropolitana de Barcelona. En definitiva, un ambientassu de déu en una tarda més que divertida.
A la foto Popi a punt d'afrontar el "crux" d'un 7b/c típic de la zona.

WENDENSTÖKE, Sonnerkönig

El punt culminant de dels 12 dies que vam estar escalant per França i Suïssa amb en Marc va ser el dia que vam fer la via Sonnerkönig a Wendenstöke. A la fotografia, en Vilaplain navegant hàbilment per les tiésses parets de Wenden en un dia radiant : what the fuck, what a rat!!!!

Armatoste Tour 2009

Aquest any l'Armatoste Tour, com l'any passat, ha tingut 2 fases clarament marcades: la primera per França i Suïssa amb en Vilaplain escalant i la segona amb l'Eva i companyia per França i Itàlia fent el turista. Un mes sencer de viatge al llarg d'aproximadament 5000 km. en que la màquina en qüestió ens ha portat i acollit sense pressa però sense pausa através de moltes etapes que queden aproximadament il.lustrades amb les fotos que segueixen.


Tavèrnoles, a trenc d'alba del 28 de juliol, just abans de marxar.


Prop de Chamonix amb el Montblanc, l'Agulla de Midi i el Dru al fons


Prop de Sallanches al peu del sector d'escalada de "La Baume"


A Gadmen amb Wendenstöke al fons


Al parking de Wendenstöke


Al peu del Wellhörn, prop de l'Engelhörner abans d'escalar-hi


Prop de Gèneve amb en Vilaplain, en Cruells i en Xevi abans de marxar cap a Marseille


A la "Route des Crêtes" prop de Cassis


Aparcats a Imperia


Arribant a les mines de Carrara


A Arco, pais de la Grappa


Al Passo della Maddalena, frontera amb França


Fent nit prop de Gap


A l'Estartit amb l'Eva i la Sònia l'últim dia de viatge, el 26 d'agost.

Només apuntar que ja s'està gestant un blog exclusivament dedicat a l'armatoste del que breument tindreu notícies i , tocant sempre fusta, només puc fer que desitjar llarga vida a l'armatoste!!!

MONTSERRAT, Paret Nord d'Agulles

Aquest dissabte vam anar amb en Vilaplain a fer la CADE de l'agulla 92 de la Paret Nord d'Agulles a Montserrat. Una via guapa que tal i com diu la ressenya compensa la mediocritat de la roca en alguns trams. Destacar l'Off Width del 3r. llarg que va encadenar en Vilaplain i el casc que em vaig fer amb un jersey, uns pantalons i una braga ja que al arribar a peu de via vaig adonar-me que me l'havia oblidat a Vic.

A la foto en Marc al començament del segon llarg de la via enmig de l'espectacular diedre que ataca.

TRAD IS RAD

El passat 5 de juliol es va matar l'escalador californià John Bachar (http://johnbachar.com/) mentre escalava sol a Dike Wall prop de Mammoth Lakes. Tota una icona del món de l'escalada que sempre ha portat al límit l'escalada en lliure respectant al màxim l'ètica de l'escalada tradicional. Un paio molt radical!!! Tant radical que ha que ha portat aquesta congruència fins al final: la mort. Ja ho diuen els iankis: TRAD IS RAD!!!

A la foto John encadenant el mític Midnight Lightning al Camp 4 de Yosewmite.

TETRIS, 25 anys

Fa exactament 25 anys que l'enginyer soviètic Alexey Pajitnov estava a punt de finalitzar després de només 2 setmanes de treball el que seria un dels videojocs més grans, simples i populars de la història: el Tetris (http://www.tetris.com/).

El nom del joc deriva del prefix "tetra" (quatre) en referència al nombre de quadradets que conformen cada figura. Unes figures que cal anar desplaçant i rotant mentre van caient a velocitat constant per tal de colocar-les de forma ordenada i completar línies horitzontals per tal d'anar alliberant espai: un joc que crea ordre a partir del caos. Com diu el mateix creador "Simplement és un bon joc, senzill, comprensible i fàcilment exportable a noves plataformes, per això ha estat tant popular i estic segur que ho seguirà essent ". " Tot i que en el moment de crear-lo em va semblar que havia tingut una gran idea, mai vaig poder imaginar que tindria aquest èxit". I és que 25 anys després aquest videojoc ha batut tots els records: es juga a més de 50 països, ha estat traduït a més de 50 llengües, i s'han venut més de 75 milions de versions per a dispositius mòbils.

Un videojoc enormement addictiu amb un passat super consolidat i un futur més que prometedor. De fet ja s'està preparant el Campionat Mundial de Tetris amb una versió estandaritzada del videojoc les primeres proves del qual començaran a fer-se el pròxim 2010. Larga vida al tetris!!! Llarga vida al paradigma de la simplicitat, l'abstracció i l'addicció enfront la complexitat d'efectes, realisme i aburriment de gran part dels videojocs contemporanis!!

27è SALÓ DEL COMIC

Divendres passat vam anar amb en David al 27è Saló Internacional del Còmic de Barcelona (http://comic-27.ficomic.com/). Un event al que acostumo anar cada any que sempre m'aporta nous i grans descobriments que alimenten i motiven les ganes de dibuixar.

Aquest any vaig descobrir amb el llibre "El bulevar de los sueños rotos", d'Ediciones La Cúpula, a un dels grans dibuixants del comic underground americà dels 70: Kim Deitch (http://www.tebeosfera.com/1/Documento/Articulo/Recuperados/Kim/Deitch.htm). També vaig comprar al mateix estand de La Cúpula l'obscur "Bukowski" del dibuixant centreeuropeu Matthias Shultheiss (http://www.planetacomic.net/comics_detalle.asp?Id=4316&cat=2381).Em vaig apuntar també l'aparició del segon volum que Planeta edita de "Popeye" del grandiós i mega-clàssic E.C.Segar (http://en.wikipedia.org/wiki/E._C._Segar). Per últim, dins de les exposicions d'originals em va agradar molt especialment el raconet que el Saló va dedicar al dibuixant Gipi (http://www.entrecomics.com/?p=13089).

A la fotografia podem veure una de les delirants vinyetes de Deitch que apareixen a "El bulevar de los sueños rotos".

BERGA, l'Estany

Avui a la tarda hem anat amb en Marc al sector l'Estany de Berga on des de mig matí hi havien en Pep, la Clara i l'Edmón. Un sector amb vies de calcari guapes i llargues amb un peu de via idíl.lic... fins que arriben els mosquits!! A la fotografia en en Pep sacant de l'imponent 8è que encara el sostre més característic del sector.

TRAPEZI a Reus

Aquest cap de setmana vam combinar l'escalada a a la serra de Prades amb el festival de circ més rellevant del nostre pais: el Trapezi de Reus (http://www.trapezi.org/). Vam arribar dissabte cap al tard després d'escalar a Arbolí. Com és normal el primer contacte amb el festival va ser un xic caòtic ja que no situàvem els espais escènics i era difícil coordinar-nos amb tanta colla. Finalment vam decicir dedicar tot el diumenge al festival i la veritat és que va valer moltíssim la pena! La veritat és que la gran varietat i qualitat dels espectacles ens van acabar de carregar les piles de la creativitat al 100%!! :definitivament repetim l'any que vé!!

A la foto, els irlandesos "Tumble Circus" amb el seu espectacle "Thon Thar Cean" a la Plaça del Mercadal de Reus.