CAN BOQUET

N'havia sentit a parlar i no hi havia anat mai, però avui sense saber-ho m'hi he apuntat amb en Popi, la Montse, la Jana, l'Andreu i l'Anna. El vent feia que la sensació de fred fos bastant contundent, però al final hem trobat una zona una mica arrecerada.

A la foto, típica estampa canboquetiana: en Popi i l'Andreu boqueró fent l'indio mentre la Montse i l'Anna que es parteixen la caixa fan companyia a la Jana, que encara passa de tot i dorm al seu nidito portàtil.

SAVASSONA, 12V

Divendres, vaig anar a treure el cap a Savassona i passejant porai vaig trobar en Jou i en Jesus que feia temps que no veia i que estaven obrint una nova via una mica d'esperó que fa bona pinta tot i que a la part de baix la roca és una mica engrunadissa. Ahi estaaa!

THE BELLRAYS i JESSE MALIN

Ahir al vespre vam anar a veure The Bellrays a la sala ApoloII de Barcelona. Després d'un poderosíssim concert ara fa una mica més de 2 anys, les expectatives eren d'allò més bones.

Però després de l'agradable sorpresa dels també californians Jesse Malin i el seu grup(http://www.jessemalin.com/, http://www.myspace.com/jessemalin ) , va arribar l'altre sorpresa en aquest cas una mica més desagradable: el mal concert de The Bellrays (http://www.thebellrays.com/, http://www.myspace.com/thebellrays). Desconcentrats i dominats per un extrany mal iuiu entre Lisa Kekaula i el guitarra el grup va intentar superar-ho amb una profunda tralla desbocada i desencaixada que va acabar esdevenint un pique a mort entre el guitarra i la cantant. Sens dubte un atreviment totalment inconscient del guitarra que en qualsevol moment podia haver estat triturat digerit i desintegrat per la contundència i poder abobinable de Lisa Kekaula a la que donarem una altra oportunitat quan ens torni a visitar amb aquesta banda o sense.

La Castanyada

Aquest diumenge vaig anar a collir castanyes al bosc que hi ha entre Espinelves i Viladrau, unes castanyes més petites que les gallegues però molt més gustoses. Com es veu a la foto, la tardor al bosc està al seu punt més àlgid!

SAVASSONA, El Platillu

El dia ja es va escurçant i el fred ja comença a apretar... és un moment ideal per anar a tibar-li al platillu, aquest fantàstic bloc on podrem aprofitar fins l'últim raig de sol del dia...

RIBERMÚSICA, 15 anys

Ahir vam quedar per anar al tret de sortida i acte central del 15è Festival Ribermúsica (http://www.ribermusica.org/) que es fa aquest cap de setmana al llarg de tot el Barri de la Ribera. I la veritat és que va ser im-pre-ssio-nant!

En el marc absolutament incomparable de la catedral de Santa matia del Mar, es van donar de forma simultànea un seguit de manifestacions artístiques que em van fer literalment vibrar a mi i a gran part del públic d'allò més divers que presenciava l'acte.

Per una banda la música d'Hirundo Maris i Annuwas, dues formacions que van tocar plegades de les que personalment em van deixar pertèrrit Peter U. Johansen (hardingfele, mandolina i, sobretot, cant!) i Arianna Savall (http://www.ariannasavall.com/ , bols tibetans, arpa cèltica, arpa barroca triple i, també i sobretot, cant!) de la formació Hirundo Maris.

D'altra banda l'acció escència i dansa d'Alejandro Altamirano, Julia Koch i Rachida Aharrat que van fusionar la música amb l'espai através dels seus moviments.

I de l'altra i rubricant-ho tot junt, la narració del rodó i conmovedor text de Joan Puigdellívol (http://www.joanpuigdellivol.cat/) a càrrec de l'actor Sergi Mateu. Un text que esdevé un diàleg entre els grans paradigmes de l'art, la ciència i l'espiritualitat que des d'un pensament del tot humanístic concentrà de forma super positiva i optimista totes aquestes manifestacions artístico-sensorials d'arrels ancestrals en una direcció clara, ferma i decidida: la construcció d'aquesta nova era a la que tot just estem entrant.

Inesperadament Conmovedor!

Iron Daille

Els bons records duren per sempre, ... a en Cruells

Guixot de 8 i Katakrak

Els tenim al costat de casa (a Tona) però no va ser fins aquest cap de setmana que vaig veure per primer cop les fantàstiques creacions de Guixot de 8 (http://www.guixotde8.com) a l'espai de circ de la Festa Major de La Mercè al Fossar Oest del Castell de Montjuïc. Es tracta d'un grup de gent que fa 19 anys que es dediquen a fer jocs nous i manuals a partir de materials reciclats, uns jocs en forma d'instal.lacions mòbils dedicades bàsicament al públic infantil per bé que els que ja som més grandets els disfrutem igualment. Una iniciativa que sembla que en algun moment es va bifurcar en un altre projecte que discorre molt semblant i paral.lelament anomenat Katakrak (http://www.katakrak.cat). En definitiva una inèrcia de joc totalment diferent però amb un èxit igual o més gran que sistema de video joc digital que actualment semblava que s'imposava amb tant d'arrelament entre la canalla... només calia veure el rebombori que hi havia al fossar!

TÀRREGA, Fira de Teatre al Carrer

Aquest cap de setmana vam anar a la 30a. edició de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega amb en Xiscu, la Rakelin i l'Albert. Vam arribar divendres on ja vam començar a vibrar fort amb els diferents espectacles de l'espai 23Arts. L'endemà al matí vam anar a escalar a Camarassa i a la tarda vespre vam tornar cap a Tàrrega on vam continuar disfrutant de la fira. I va ser precísament arribant a l'espai 23Arts on per casualitat vaig quedar totalment atrapat pel deliciós i rodó espectacle Music Box de la companyia Los Fandango, als que vaig fer una foto per il.lustrar l'entrada d'aquest any.

SAVASSONA, Setembre.

Avui he anat amb bici a Savassona on m'he trobat amb en Page, en Marcel i en Roger. De sobte, mentre feiem petar la xerrada devant del dau s'ha produït una curiosa llum cap al cantó del castell que he intentat copsar amb aquesta foto...

BAGÀ, Riugréixer

Dijous passat vam anar a Riugréixer amb en Cesar, en Cabau i en Vilaplain i cap al tard va aparèixer també en Roig amb la moto. Un sector ideal pels dies calurosos d'estiu com era el cas.
A la foto, en Cesar encadenant al segon pegue Violència de Gènere (7b) mentre en Roig fa un agosarat pegue a Delikatessen (7c).

TARGASSONE

El plan d'aquest cap de setmana era d'allò més complert: dissabte a escalar al Castell de les Dames de Montgrony, al vespre a la festa major de Latour de Carol fent nit a can Flores i diumenge a fer boulder a Targassone. Diumenge vam arribar a Targassone tard i amb una mica de ressaca i hi havia un ambientassu de cuidado: en Popi, la Montse, la Jana, en Pep, la Clara, l'Edmón, en Kiku, l' Eva, l'Albert, en David amb la seva dona i el nen, etc. La motivació no va afluixar, però gran part dels blocs que vam provar es van resistir... i és que tela com apreten i tela com puleixen les iemes!!!

A la foto en Popi provant amb bastant de color el conegut i difícil Bob's You're Uncle, 7C.

Armatoste Tour 2010

Aquest any per motius de feina el tradicional Armatoste Tour no ha pogut ser al llarg de tot el mes d'agost... però si que hem pugut fer petites escapades com veiem a la foto del cap de setmana passat a la platja de Sant Martí d'Ampúries!

ORDESA, Geminis

Diumenge em va costar molt molt molt llevar-me del vivac a les instal.lacions del Centro de Visitantes de Torla... després del cafè i del petit pica pica d'esmorzar pugem a l'autobús de les 7 mig adormits i nem amb en Xiscu i en Vilaplain a fer la Geminis també a la paret de la cascada. Resulta ser una via igual o més increïble i guapa que l'Edelweiss del dia abans amb llargs i passos extraterrestres que passen per llocs i superen armatostes rocallosos d'absoluta fantasia! Per a mi un brutal cap de setmana d'escalada en majúscules d'aquells que sempre recordes!

A la foto, en Vilaplain, que no afluixa, obrint el 4t. llarg de la via just sortint del característic "nicho" de la reunió amb un pati de fons que t'hi cagues!!!

ORDESA, Edelweiss

Aquest finde hem anat amb en Xiscu i en Vilaplain a Ordesa. Ha set un finde temàtic Gálvez ja que dissabte vam fer la Edelweiss i diumenge vam fer la Geminis.

Dissabte ens vam motivar fort ja que vam pillar el bus de les 6 i vam anar amb en Vilaplain cap a la paret de la cascada en un dia perfecte ja que hi havia bastants núvols que no van deixar que fés massa calor.
L'edelweiss és una via super autèntica amb tots els llargs guapos guapos excepte les dues arrencades, la de peu de via i la del jardinet de mitja via. Però destacaria especialment l'al.lucinògen i intergalàctic tercer llarg just abans d'arribar al jardinet, una simfonia desplomada de moviments tridimensionals on el power, la motivació, la sang freda, la correcta orientació i el saber fer tècnic són essencials per tal de poder progressar... un obligat llarg que avisa de que estem devant d'una via salvatge i contundent i que de seguida et fa pensar en com collons se li va acudir a en Gálvez de pujar per aquesta precísa línea: vaia animalot! Després de païr aquest tercer llarg (que vaig fer de segon després d'estar bastanta estona penjat com un xorissu en un complexe pas del que vaig caure i del que em va costar bastant tornar-me a reenganxar a la paret) fent la caminadeta del jardí, vam encarar la segona part de la via també molt guapa, vertical i característica on també vam flipar de valent.

A la foto, en Vilaplain capo di cordatta indiscutible encarant la part final de l'Edelweiss, un llarg sorprenentment plaquero que rubrica una joia de via.

Montjuïc de Nit

Aquest dissabte vam anar amb la Cristina i la Barbara al festival Montjuïc de Nit (http://www.bcn.es/cultura/montjuicnit/2010/), un festival sorprenent degut a la qualitat de l'infraestructura, dels grups, del marc incomparable on es produeixen els concerts , de la seva poca massificació i la seva total gratuïtat! Ens va molar especialment el directe de Delafé y las Flores Azules (http://www.myspace.com/delafeylasfloresazules) i ens va sorprendre i desconcertar l'extranya i psicodèlica proposta del grup Za! (http://www.myspace.com/putosza) l'actuació dels quals queda documentada en la foto de l'entrada.

Juan Matos Capote i Aixònoéspànic a la ImproNit20

Dins la programació d'activitats mensual de l'Elèctric Bar de Gràcia (http://www.electricbarcelona.com/) hi ha la Impro Nit, un event d'improvització electroacústica a càrrec del grup Aixònoéspànic (un grup vertebrat entre d'altres per Víctor Nubla, exmembre del mític grup experimental dels 80 Macromassa). Mensualment conviden a algún o altre personatge relacionat amb aquest tipus d'expressions i el convidat d'aquest passat dimecres era Juan Matos Capote (http://www.juanmatoscapote.com/) , pioner del Circuit Bending a la península.

Amb en Dabit ja feia dies que estàvem encuriosits per aquest event mensual i el passat dimecres vam decidir anar-hi. La veritat és que el conjunt va ser bastant decepcionant degut a la borratxera burleta de Quicu Samsó i Víctor Nubla que no van deixar lluïr en absolut el gran potencial de Matos Capote, l'actuació del qual m'apunto com a pendent però lluny d'Aixònoéspànic.

Sant Joan del Codolar, la germana Montserrat

Aquest cap de setmana hem anat a escalar a Tarragona amb en Bou. Divendres vam anar a la Morera de Montsant, dissabte al recó de Missa el matí i a la Roca de les Hores a la tarda i diumenge a Cabacés.
I va ser precísament el vespre de dissabte baixant de la Roca de les Hores en un vespre super agradable que vam anar a donar el volt per l'ermita de Sant Joan del Codolar que és on vam deixar la furgo per fer l'aproximació. Era dia 26, lluna plena, i la germana Montserrat, l'ermitana de Sant Joan, estava esperant a fora que sortís per a poder-la contemplar. De seguida va aparcar la seva contemplació per oferir-nos tota la seva atenció en un acte d'hospitalitat brutal! Ens va fer entrar al petit però molt acollidor espai on viu, ens va ensenyar els punts de llibre i espelmes que decora amb flora assecada dels voltants, les elaborades icones que pinta seguint al peu de la lletra les antigues tècniques dels mestres ortodoxes, els dibuixos que fa, els llibres que té... una gandíssima, màgica i especial personalitat totalment integrada en un grandíssim, màgic i especial lloc com podeu veure a la foto tirada a mig matí de l'endemà.

SAVASSONA, El dia més llarg de l'any

Avui és el dia més llarg de l'any i he acabat de disfrutar-lo anant a fer uns bons pegues al Dau de Savassona! L'aspecte que té tot aquest any és increïble i l'ordi que hi van plantar a l'hivern ja ha crescut amb força com podeu veure en aquesta foto tirada a les 21:20 del vespre.

SÒNAR / GREC, Ryoji Ikeda

En David tenia dues entrades per anar a veure una coproducció del Grec i el Sònar d'un tal Ryoji Ikeda (http://www.ryojiikeda.com) i vam decidir anar a veure l'espectacle d'aquest Japo.

Jo pensava amb la típica il.luminada modernilla decorada amb sons inconexos de maquinilles electròniques i plastiquets de neons multicolors, però la cosa va ser absolutament diferent. Ikeda ens va intrigar amb Spectra, la seva columna de focus que traçaven una vertical lumínica a l'skyline de Barcelona i posteriorment ens va triturar amb la contundència del seu espectacle audiovisual Test Pattern. Un llenguatge absolutament propi coherent i contundent que em va impactar com no ho feia un espectacle des de fa molt de temps! Absolutament recomanable i imprescindible l'assistència quan torni!!!

SADERNES, El Pont d'en Valentí

Avui hem anat a escalar amb l'Ignasi i en Furri a Sadernes. Hem anat al Pont d'en Valentí ja que està a l'ombra i hi ha vies xungues on aquest parell de makines poden disfrutar de valent! A mitja tarda s'ha posat a ploure i jo no he pogut fer més que apurats però interessants pegues de segon a les desplomades i xungues vies que restaven seques, en les que en furri i l'ik s'hi movien com peix a l'aigua.

A la foto l'Ignasi encadenant al segon pegue Go West, 8a, just quan ha començat a ploure fort a mitja tarda

Exposició de quadres i dibuixos del 10 de juny al 8 de juliol

Aquesta setmana penjo alguns dels meus quadres i dibuixos en una petita botiga-galeria que es diu Belles Arts (http://www.fusinart.com/) que hi ha al numero 18 del carrer de la Fusina de Vic. I aquest dijous en farem la inauguració allà les 8 del vespre a la que esteu totes i tots convidats!

MONTSERRAT, Cavall Bernat, Desiree

Ahir vam anar altre cop al Cavall Bernat de Montserrat amb en Roger després de que ell insistís tot i que a mi em feia una mica de mandra ja que plovisquejava una mica. Teniem la idea d'anar a fer la via l'Enigma de Cid-Ta-Mar. Però un cop ens vam plantar a peu de via (quasi al final de la canal de baixada del Cavall Bernat), es va posar a ploure una mica, es va mullar la roca i jo no vaig voler continuar el primer llarg que ja estava obrint. Vam plegar cordes i vam decidir vorejar el cavall per mirar les nombroses, guapes i espectaculars línies que hi ha. I un cop devant la Desiree, al veure que estava reequipada i veient que ja quasi no plovia vam decidir provar-ne els llargs que la pluja ens deixés. Finalment el temps ens va respectar i vam acabar fent cim. La via té cinc llargs que vam alliberar excepte el quart que és un desplom inhumà que vam superar quasi totalment fent A0. Un desplom d'artifu que potser fa una mica de mandra de fer, però que proporciona al darrer llarg un guapíssim i espectacular ambient d'allò més aeri.

MONTSERRAT, Cavall Bernat, La Gran Il.lusió

Avui hem anat a Montserrat amb en Roger i aprofitant que ja fa caloreta hem decidit fer una via de la cara nord. Hem fet La Gran Il.lusió del Cavall Bernat, una via guapa i potser més mantinguda que la Punsola però potser amb un grau una mica collat. A la foto superior en Roger arribant a la reunió del quart llarg, i a la foto inferior posant al costat de la moreneta (el molt animal li ha fet la reunió al coll jejejeje) en una estampa típicament montserratina.

CAP DE CREUS, El Port de la Selva

Des que la Laura Mazanti em va ensenyar a observar amb detall aquests paratges, cada any per aquesta època intento anar fer el volt pel Cap de Creus ja que és quan on l'increïble varietat de plantes i flors esclaten al seu punt màxim de formes i colors. I aquest any amb les pluges dels darrers mesos aquest fet és especialment impressionant!

DARAOMAI, 1,2,3 poma

Com deia a l'anterior entrada, anar a escalar a Tarragona aquest cap de setmana suposava quasi obligatòriament una visita al la fira del circ Trapezi de Reus (http://www.trapezi.org/, http://elefantdeltrapezi.blogspot.com/) que aquest any celebrava la seva 14a. edició. I així ho vam fer al vespre-nit del dissabte. Vam arribar un xic despistats amb en Popi i en Xiscu, però allí ens vam trobar amb l'Albert i la Rakelin que ens van orientar una mica i finalment vam anar a parar al superemocionant espectacle 1,2,3 poma de la companyia Daraomai (http://www.daraomai.com/pomacat.htm). A l'obert i ventós espai Mas Iglesias vaig quedar molt impressionat per l'habilitati l'extranya elegància de l'Agnès Fustagueres que acompanyada per en Joan i en Martí van transformar l'espai-temps dels 50 minuts que va durar l'actuació en quelcom vaporós i flotant deliciosament misteriós i energètic!!!! Seguidament vam anar cap a la Plaça de la cultura de la pau on vam vam poder veure l'obra Atempo de la companyia Atempo Circ (http://www.atempocirc.com/), un espectacle també de gran qualitat tant del conjunt escènic-musical com de les habilitats de cadascún dels seus membres però molt més faltat de la màgia que crec que requereix l'intringulis del circ!!

ARBOLÍ, El Falcó

Aquest cap de setmana vam quedar amb en Popi i en Xiscu i finalment vam decidir anar a escalar cap a Tarragona pensant que el temps encara no acabava de fer net del tot i aprofitant que molt a prop d'allí s'hi celebrava el festival de circ Trapezi a Reus. Dissabte ens vam llevar amb molt de fred, núvols i vent i vam decidir anar a escalar a Siurana al sector Can Toni Gros. El clima i el caire del sector va fer que no fós una jornada massa fanàtica, cosa que a mi ja em va molar perquè vam tenir temps d'arribar-nos a Reus i veure encara alguna funció (jejejeje....). L'endemà el vent va afluixar, el sol es va motivar i vam decidir anar a l'espectacular sector d'El Falcó a Arbolí. Ens vam fanatitzar d'allò més als antològics i llarguíssims sis ces més del sector per acabar triomfant en una via nova que en Xiscu va encadenar al segon pegue i que vam acabar donant-li set bé!

A la foto, en Popi encarant un espectacular 6c+ de 35 metres amb el magnífic ambient del poble, el castell i el pantà de Siurana al fons.

TARGASSONE, La Beauté de la Chose, 8a+ de Pep Montsant

Avui en Pep m'ha enviat un video filmat per la Clara en que surten ell blocant a mort i l'Edmón jugant també a mort a peu de bloc... i és que aquesta family està en plena forma!!!

MONTGRONY, La Cot

Aquest dissabte vam decidir anar a La Cot amb en Popi, en Marc, l'Albert, en Gerard, en Kiku, en Cesar, en Cabau i en Roig que va venir després de dinar. Bàsicament es tracta d'un sector format per una placa espectacular amb no masses vies però totes elles molt guapes. Sort que no hi havia ningú més perquè amb la colla que érem quasi vam ocupar totes les vies. L'autèntic protagonista del dia va ser en Vilaplain, un mestre de les plaques que va encadenar un 7b+ a vista posant cintes.

Les 2 fotos de l'entrada però són dedicades als veteranos de la colla, en Cabau i en Cesar, que ens demostren dia a dia que continuen essent uns màkinesss!!!

Tribu de Setmana Santa

Com ha passat moltes altres vegades en d'altres sortides d'escalada, hem marxat dos i hem anat creant una nombrosa tribu al llarg del viatge de forma improvitzada i natural que assegura, sobretot, un fart de riure del 1000!!

A la foto d'esquerre a dreta en Xiscu, l'Annalisa,en Santi, la Núria, en Pasquis, la Joana, l'Emili, la Montse,en Marc,en Xiuli i la Lídia devant d'un taronjar de la Marxuquera Alta just devant del sector d'escalada més característic de Gandia.

Escalada per ALACANT

Aquesta Setmana Santa havíem d'anar amb en Marc a Les Calanques, però al mirar la previsió vam decidir assegurar el tret i posar rumb a Alacant. Vam marxar dimarts a la tarda. Dimecres vam fer la dura i maca via "El Visionario" a la Paret d'Ecos. Dijous vam fer la guapa, llarga i discontinua via "Cocidito Madrileño" al Ponoig. Divendres ja ens vam començar a trobar amb tota la tribu i vam anar a fer friki a Altea Hills amb l'Emili, la Montse, la Núria, la Joana, l'Annalisa i en Xiscu.Al vespre vam celebrar-ho amb una paelleta a Calpe i l'endemà amb en Marc vam fer la via El Navegante del Peñón d'Ifach. Diumenge vam anar molt a mig gas i finalment vam decidir anar a Alcalalí a fer friki. Al vespre es van incorporar la Lídia i en Xiuli a la tribu a l'altura de Gandia, on vam escalar quasi tot el dilluns abans de tornar cap a casa. En definitiva, sis dies d'escalada non stop amb un temps i un ambientasso tribal per tirar coets!

A la foto, en Marc arribant a la tercera role de la via "El Navegante" al Peñón d'Ifach.

MONTREBEI, Paret de Catalunya

Aquest cap de setmana em vaig apuntar a ultimíssima hora a Montrebei amb en Popi i en Vilaplain. Vam arribar al prat de la Paret de Catalunya just quan acababen d'arribar en Furri i en Toti que signfiquen fart de riure segur i bones escalades! Amb en Vilaplain i en Popi dissabte vam fer la via "El cau del Sioux" i diumenge "Desequilibrio Hormonal". El Cau dels Sioux és una via molt guapa, ben equipada amb parabolts, amb molt bona roca i disfrutona si li vols apurar amb lliure. Desequilibrio hormonal és una via també molt guapa, més desequipada i d'aventura amb algun tram de roca a estudiar: molt més típica de la zona. En definitiva una activitat de déu amb l'ambientassu superdivertit dels coleguis que enceta ja la temporada de vies més llarguetes aprofitant la bonança i les hores de llum!!

A la foto just arribant al final de la fantàstica fisura de roca vermellosa a estudiar del quart llarg de desequilibri hormonal

ALENYA, l'Incroyable Cirque du Farfalle

Aquest dissabte l'actriu vigatana Sònia Pintor actuava a la Catalunya Nord i l'Eva em va convèncer de que era el moment indicat per anar a veure-la! Actuava amb la companyia Bruit qui court (http://www.bruitquicourt.com/) dins l'activa i complerta Saison Culturelle 2010 del petit poble de 3000 habitants d'Alenya, situat just al sud de Perpinyà. Al superguapo i cuidat espai Marcel Oms la companyia va oferir el molt bon i divertit espectacle clown-burlesc "l'Incroyable Cirque du Farfalle" que va agradar a la totalitat del divers i multigeneracional públic que va omplir la sala! Un espectacle de gran qualitat especialment si tenim en compte que es tractava d'una reestrena d'una obra ja creada per la comopanyia que havia estat reposant en stand by durant anys. La nit va finalitzar amb un tastet de vins al marc incomparable de la sala annexe, una antiga bodega minuciosament restaurada i reformada.

Si, si, som molt macos i simpàtics els catalanets però encara ens queda molt, moltíssim per aprendre de l'avançada societé française!!!

Étang du Canet-St. Nazarie

Diumenge vam aprofitar la nostra estada-llampec a la Catalunya Nord per anar a veure si veiem flamencs a l'étang Canet-St.Nazarie. Era un dia gris i no vam veure cap flamenc però si que vam poder passejar per la guapíssima rivera de l'étang en el que hi ha unes curioses construccions fetes de canyís on molts pescadors guarden els seus estris.

El futur ja està aqui!!!

Aquest dissabte la jove promesa Edmón es va deixar veure per la vena de Montgrony amb els seus pares Pep i Clara. Tot i que encara no té ni 2 anys, ja es començava a mirar els 8 as que provava en Pep i va va aprofitar per fer-se una foto amb un dels seus ídols: en makiness Popi.

MONTSERRAT, El Vermell del Xincarró

Aquest diumenge vam anar a Montserrat amb en Kiku, l'Eva i en Roche. Vam anar al Vermell del Xincarró on va fer un dia fred però radiant que ens va permetre escalar tant com vam voler. A destacar sobretot, el fart de riure que ens vam fer fent conya entre nosaltres i amb una colla del Maresme que ens vam trobar d'allò més cachonda i guasera.

A la foto en Roche fent l'indio mentre encadena sobradament Te de Roca, 7a.

Montgrony, La Vena, de nou

Avui hem anat de nou a Montgrony amb en Popi, la Montse, en Pep, la Clara, l'Edmón, en Roche i en Vilaplain. Feia un fred que pelava!! El sol ha fet uns amagos al matí, però a mesura que passaven les hores s'ha anat tapant, el fred ha anat apretant i les ganes d'escalar han anat minvant.

A la foto, el mestre Roche encadenant "Que la Força T'acompanyi", 7a.

GADJO, Platja de Sant Sebastià

Gadjo (http://www.gadjomusica.com/, http://www.myspace.com/gadjomusica) és un grup al que mai he anat expressament a un concert ja que sempre me'ls he trobat pel carrer.A la fira del circ de Reus, a la fira de teatre al carrer de Tàrrega o aquest diumenge mateix a la platja de Sant Sebastià del barri de la Barceloneta de Barcelona on vam anar a passejar al migdia amb l'Eva.Una peculiar i potent barreja de rumba, ritmes balcànics, folkies, cançó francesa, ska etc. que animava encara més el ja de per si viu i divers ambient de la platja de la citi. Sorprenents un cop més, com sempre!!!

MONTGRONY, La Vena

Aquest dissabte vam anar amb en Popi, la Montse, la Rakelin i en Gerard a Montgrony. En Principi voliem anar a les Saletes, però finalment ens vam arribar fins a La Vena ja que vam pensar que hi hauria menys gent. Efectivament vam estar molt tranquils en un dia que va començar assolellat i es va anar ennuvolant i refredant. Més fred i més adherència que van aprofitar en Popi i en Gerard per fer uns fanàtics pegues a Època Negra (8a).

A destacar l'increïble progressió d'en makiness Gerard que a la foto hi fa el segon pegue del dia, un pegue amb molt molt de color: R.J. 8a's calling!!!!

VIC, rocòdrom Joan Colet.

Alguns dilluns d'hivern mola anar al roco cap al tard a l'hora d'en Roig per veure la penya, comentar la jugada i si el finde no s'ha escalat massa per la festa o el mal temps, tibar-li una mica!

A la foto, l'Albert assegurant a en Xiscu que escala al magnífic roco de que disposa la ciutat al pavelló de la zona esportiva.

COL DU PUYMORENS, Pic de la Mina (2683m.)

En Morfu m'havia deixat esquis de muntanya i botes i en Flores pujava dissabte al matí cap a la Cerdanya a fer esquí de muntanya amb la Mercè: una quadratura de circumstàncies perfecte per passar un cap de setmana d'esquí d'allò més ganso! Dissabte vam escalfar motors amb en Flores, la Mercè, en Moc i en Balú direcció la Tossa d'Alp per l'estació d'esquí de la Masella. I diumenge va ser el dia perfecte: un sol radiant, molta neu a cotes altes, gens de vent i molt molt de fred. Amb l'Annalisa, la Joana, en Xiscu, la Mercè, i en Flores amb en Moc i en Balú vam anar de Latour de Carol -on havíem fet nit a can Flores- cap a Porté Puymorens. La Joana i l'Annalisa van esquiar a pistes i la resta vam fer el disfruton Pic de la Mina on vam flipar amb l'espectacularitat de les les vistes i de forma taranquila i pausada ja que al cim la temperatura era relativament bona i no feia ni un xic de vent!!

A la foto, en Flores, la Mercè, en Xiscu, en Moc i en Balú al cim del Pic de la Mina.

SADERNES, La Cova del Bisbe

Ahir vaig anar a Sadernes a acompanyar als makines Roche, Popi, Cesar, Vilaplain i Gerard. La primera part del dia vam escalar a la part superior del Castell s'Espasa on amb en Ratman vam fer una via superguapa que es diu "El Nas". La segona part del dia vam escalar al també superguapo cingle de la Cova del Bisbe on un cop més ens va quedar superclar que en Cesar com més gran es fa més makiness és!!!

A la foto en supermakinesssss Cesar encadenant a vista i posant cintes "Mestoika", un dur 7a+ amb un parell de passos molt molt extrems!!

Organizateurs du Glouglou Musicale a LATOUR DE CAROL

Un any més vaig aprofitar per anar a veure en Flores a Latour de Carol el dia del concert que com cada any organitza just abans de nadal OGM (Organisateurs du Glouglou Musicale, http://www.myspace.com/organisateursduglougloumusical). Després d'un boníssim i nutritiu sopar a can Flores vam anar tirant cap al pavelló. Vam arribar just quan començava el segon grup de la nit, l'Air de Rien (http://www.lairderien.info/), i ja hi havia un ambientassu increïble i del tot insòlit qualsevol altre dia de l'any a Latour de Carol.Un públic d'allò més divers i natural que ja anavem escalfant motors i que vam acabar vibrant diabòlicament just després de la paulatina entrada-jam session que va donar lloc al potent i inclassificable grup estrella: Rue Rouge (http://www.ruerouge.com/) . Definitivament un punt obligat a l'agenda de concerts de l'any que vé!!

A la foto, una de les insòlites rimes per contrabaix i trombó que van electritzar el pavelló.

MONTGRONY, Les Saletes

Aquest dissabte ja començava a apretar un xic el fred i no feia vent: era un dia ideal per tornar anar a Les Saletes de Gombrèn!! Hi vam anar amb en Cesar, en Gerard, en Xiscu i en Popi. Al arribar ja hi havia una cordada de 3 i poc després n'arribaven un parell més una de les quals la feien en Kiku i el seu colegui de St. Hipòlit (aargggg! mai em recordo del seu nom!!) Va sortir el sol, ens vam motivar i com es veu a la foto l'ambient de la paret feia un goig de Déu!!

TARADELL, El Castell d'En Boix

Avui a la tarda hem anat amb en Vilaplain a pulir una mica les iemes al Castell d'en Boix. Després d'escalfar una mica ens hem dedicat molt a un bloc situat a la dreta de la Rogerator que finalment m'ha acabat sortint al cap de desenes de pegues. Finalment en Marc ha pogut fer un parell de pegues al bloc que feia rato que volia provar però ja era tard i com veieu a la foto començava ja a fosquejar...

MARSEILLE, Luminy, Paroi des Toits.

Aquest pont estàvem per Marseille a visitar en Fred i la Sònia i el diumenge vaig convèncer a tota la troupe per anar a escalar en un dels sectors d'escalada més grans de Les Calanques: Luminy. Sense resses vam anar a parar a Le Paroi des Toits, una impressionant paret situada just sobre la idíl.lica caleta de Sugiton. Es tracta d'un lloc literalment impressionant però molt encarat a consolidar el setè grau. I com que nosaltres anàvem d'un plan molt més tranquis ens vam quedar en uns quintos situats en l'extrem més proper al mar de la paret. Un tast que em va deixar amb moltes ganes de convèncer als coleguilles i tornar-hi amb més calma per tal de poder disfrutar de tot aquest tros de paredon!!!

A la foto, típica estampa de Les Calanques de la que vam poder disfrutar des del peu de la Paroi des Toits.

MONTSERRAT, Agulles. La Bitlla i La Bola del Partió.

Aquest dissabte vam tornar anar a Agulles amb en amb en Roger. Prèviament ja el vaig avisar que jo passava de fer vies d'aquestes típiques d'Agulles equipades amb ferro rovellat per evitar haver de baixar d'alguna via com vam fer a petició meva de la Oriol Batallé de l'Agulla dels Ossos (via que després van anar a fer amb en Xiscu i en Morfu, vaia makiness!!!). Vam anar a l'Agulla de La Bitlla. Pensàvem fer primer la Maria Antònia, però va resultar que ens vam posara a la Puyal-Benavent.Vaig obrir el primer llarg ja que que era un 5b equipat amb parabolts... bé, van resultar 4 parabolts en 20 o 25 metres i més 6a o 6a+ que el quinto b de la resse i a sobre havent de fer en alguns casos el pas just abans de xapar. En Roger va empalmar el segon i el tercer llargs i la tònica era bastant la mateixa però amb les xapes menys llunyanes. El segon llarg començava amb un pas de bloc bastant dur que podia ser perfectament de 6c més que el 6a que marcava la resse. El tercer llarg potser era el que més s'ajustava a la resse que el marcava de 6b+. La Maria Antònia era la via que ens quedava just a la dreta i va ser la que vam fer just després de repelar. Una via també molt guapa, més ben equipada però amb espits i amb el grau bastant amb la tònica que l'anterior via per bé que no tant desfassat respecte el de la resse. I per arrodonir el dia, vam decidir fer la superclàssica Núria de l'Agulla de La Bola Del Partió que ens quedava en el camí de tornada i que ja haviem clissat de camí a La Bitlla. Es tracta d'una superclàssica de tres llargs. El primer llarg és bastant de tràmit per tal de col.locar-se al peu de la superplaca lleugerament desplomada que configura el segon llarg que és de fet el que dóna el caràcter a la via,i el tercer llarg, també guapo consta d'un petit zic zac que culmina la via al peu de la bola que no ataca.El màkines Purpoman va empalmar el primer i segon llargs que va alliberar amb èxit després d'algun pas agònic i d'un currassu de déu! Un llarg també alliberat per d'altres cordades que han piat en diferents blocs i que el graduen de 6c+ a 7b depenent de la piada... la veritat és que tampoc vam arribar a cap conclusió clara respecte la graduació. L'única conclusió a la que vaig arribar és la de sempre:la del magnetisme, la màgia i el misteri de la regió d'Agulles que espero que mai arribi a desxifrar ni jo ni ningú!!!!

A la foto, en Roger obrint el segon llarg de de la via Maria Antònia a La Bitlla.

MOTION COMICS

El que es va iniciar com a corrent experimental sembla que està cuallant amb força al mon dels comics. Motion Comics és bàsicament l'art de la postproducció el material bàsic del qual són les pàgines d'un còmic les quals s'escanegen o es capturen i s'editen posant-hi petits moviments, sons, veus i molts d'efectes especials.El resultat són petites animacions molt bàsiques amb resultats de vegades més que sorprenents. Una forma d'expressió artística que grans multinacionals del comic i l'animació com ara Warner o Marvel estan començant a explotar llençant-ne les primeres produccions i fins i tot creant concursos de motion comics entre els lectors, ja que són perfectament conscients que són la seva base, tant de negoci com de creativitat i per tant d'evolució. I és que aquesta com totes les inèrcies realment innovadores dins del món gràfic i multimèdia no va pas néixer en els grans departaments de creativitat i desenvolupament d'aquestes grans empreses.
Una bona mostra d'una d'aquestes competicions és Aniboom (http://www.aniboom.com/competition/marvel) de Marvel. Guicho Nuñez amb l'obra "Fragmented memories" és un dels finalistes en aquest concurs i utilitzo la seva obra per il.lustrar l'entrada.

MONTSERRAT, Agulles

Fa un parell d'anys vaig llegir per casualitat una entrada al bloc pijuclimb anomenada"Segell Vergara a Agulles" (http://pijuclimb.blogspot.com/2006/10/segell-vergara-agulles.html). L'endemà vam anar a Agulles amb en Roger i vam fer dues de les vies d'en Juanillo Vergara ressenyades a l'entrada: "Juanito Piquete y los Mataesquiroles" i "Recuerdos del Mundiello", ambdues situades a la cara est de La Vespa. La veritat és que ens van molar molt i ens van entrar ganes de fer d'altres vies d'aquest gran aperturista montserratí. Una assignatura pendent de la que vam tornar a disfrutar aquest passat diumenge amb en Quim i en Roger fent una altra d'aquestes petites joies anomenada "Sin bien común" situada a la cara oest de La Filigrana. Una via guapa guapa que ens torna a deixar amb moltes més ganes de provar d'altres juanillades per l'estil... potser "Refugios para Náufragos" a la cara est de l'Agulla Sense Nom?

A la foto en Quim disfrutant del magnífic i dur primer llarg de la via prèviament encadenat a vista per en Roger.

CAN TIBALI de nou.

Aquest dissabte vam anar a Sadernes amb en Popi, en Roche, en Xiscu, en Kiku i dos colegues més de Sant Hipòlit que no em recordo del nom. Però just després de fer la primera via ens va pillar un temporal de cuidadu. Els quintos del bar de Montagut no van aconseguir parar el nostre fanatisme i decidim assegurar el tiro anant a Can Tibali, l'alternativa dels dies de pluja i mal temps. I vam fer diana ja que vam acabar triturats després d'una fanàtica i deivertidíssima sessió que es va allargar fins ben entrada la tarda.

A la foto en Kiku encadenant una de les seqüències que mes ens va motivar en tota la tarda.

Machinarium

Per fi una mica d'aire fresc al món del videojoc! Amanita Design (http://www.amanita-design.net/), un estudi independent txec que desenvolupa videojocs des de l'any 2003, ha tret al mercat des de fa uns mesos un videojoc absolutament meravellós : Machinarium (http://machinarium.net/demo/). Amb una dinàmica constructiva, còmica, no violent i amb uns gràfics exel.lents molt propis en publicacions gràfiques d'il.lustració infantil txeca però absolutament trencadors en el mon del videojoc ja ha obtingut nombrosos premis com ara el premi "Exellence in Visual Art" de l' "Independent Games Festival " d'aquest any.