Per a mi Tom Waits ( www.tomwaits.com , www.myspace.com/tomwaits) és un lletrista increïble, un interpret bestial, un personatge clau en la història de la música contemporànea.
M'atrau també tot l'estil que el rodeja, la seva familiaritat (normalment fa concerts petits) la
seva pinta, les seves postes en escena... Normalment ofereix les rodes de premsa en motels decadents dels afores de Los Angeles i, precisament en una de les darreres, va deixar entreveure que segurament passaria per primer cop pel nostre pais dins la seva gira europea d'estiu.
Finalment ahir es va confirmar que efectivament Tom Waits tocaria a Catalunya i a més per partida doble els dies 14 i 15 de juliol! Fins aqui tot perfecte, motiu de gran alegria i expectació fins que vaig llegir les condicions del concert: es farà al Parc del Fòrum (amb un aforament d'unes 3000 persones) i l'entrada valdrà de 100 a 125 euros : INDIGNANT!!!!!
Ho trobo molt extrany, però si realment aquestes dues darreres dades són certes, per a mi es comença a enfonsar tot l'apreci i màgia de Tom Waits ja que suposen una incoherència total i absoluta amb tota la seva trajectòria i tot el seu art: que et follin Tom: jo no penso anar al teu concert-aglomeració de 125€ perquè et forris per després anar fent el pamplines-anti-establishment pels motels decadents dels afores de L.A.
2 comentaris:
Estic d'acord amb tu, amic Santi... però el business és el business i jo no sé fins a quin punt Mr. Waits ha pogut "escollir" o "controlar" totes aquestes circumstàncies (nefastes, sens dubte!) que envolten la seva visita a les nostres terres. Com que això ho desconec i, en canvi, sé molt bé com m'agrada el tipus i el què suposa d'oportunitat ÚNICA i potser ÚLTIMA de poder-lo veure en directe, jo invertiré les meves hores a intentar aconseguir una entrada (sí, me la jugaré !) per mirar de realitzar el somni de veure'l i sentir-lo en directe. A més, estic convençuda que si ho aconsegueixo, no tindré massa problemes a trobar algú que m'hi vulgui acompanyar :-) o això espero... jo abans tenia moltes manies també amb tot aquest business que envolta els nostres idolatrats cantants i com més gran em faig, més em passen les manies i menys ídols em queden. Tom per mi encara és MOLT i MOLT GRAN !!! i molt més gran em sembla que vingui a veure'ns... no li fem un lleig.
Ara, tots els que penseu com tu m'ajuden a mantenir-me ferma en l'intent d'intentar-ho... serem menys a la cua ! je je
Ei amic Santi!!
No el conec al tipus aquest, però venint de tu, estic segur que és un tiu autèntic, cobri molt o poc, crec que seguirà essent autèntic...
Sinó cobrés, com et penses que hauries sabut d'ell a l'altra banda del "txarc"? quants ídols coneixes que no cobrin un cèntim i que es facin famosos a nivell mundial?
jo tinc un amic pintor, que realment podriem dir que és autèntic, perquè viu com un miserable i fa el què l'apassiona: pintar... plogui, nevi, o faci calor, el tiu està cada dia pintant, lo que li passa pel cap, en comptes de mirar la tele, ell pinta... (veure el seu blog: http://damian-uy.com/) aquest és un ídol autèntic per a mi.. però no té ni tindrà mai el carisme que té en Tom Waits...
salut
Arnau
Publica un comentari a l'entrada