dilluns, 19 de juliol de 2010

ORDESA, Geminis


Diumenge em va costar molt molt molt llevar-me del vivac a les instal.lacions del Centro de Visitantes de Torla... després del cafè i del petit pica pica d'esmorzar pugem a l'autobús de les 7 mig adormits i nem amb en Xiscu i en Vilaplain a fer la Geminis també a la paret de la cascada. Resulta ser una via igual o més increïble i guapa que l'Edelweiss del dia abans amb llargs i passos extraterrestres que passen per llocs i superen armatostes rocallosos d'absoluta fantasia! Per a mi un brutal cap de setmana d'escalada en majúscules d'aquells que sempre recordes!

A la foto, en Vilaplain, que no afluixa, obrint el 4t. llarg de la via just sortint del característic "nicho" de la reunió amb un pati de fons que t'hi cagues!!!

ORDESA, Edelweiss


Aquest finde hem anat amb en Xiscu i en Vilaplain a Ordesa. Ha set un finde temàtic Gálvez ja que dissabte vam fer la Edelweiss i diumenge vam fer la Geminis.

Dissabte ens vam motivar fort ja que vam pillar el bus de les 6 i vam anar amb en Vilaplain cap a la paret de la cascada en un dia perfecte ja que hi havia bastants núvols que no van deixar que fés massa calor.
L'edelweiss és una via super autèntica amb tots els llargs guapos guapos excepte les dues arrencades, la de peu de via i la del jardinet de mitja via. Però destacaria especialment l'al.lucinògen i intergalàctic tercer llarg just abans d'arribar al jardinet, una simfonia desplomada de moviments tridimensionals on el power, la motivació, la sang freda, la correcta orientació i el saber fer tècnic són essencials per tal de poder progressar... un obligat llarg que avisa de que estem devant d'una via salvatge i contundent i que de seguida et fa pensar en com collons se li va acudir a en Gálvez de pujar per aquesta precísa línea: vaia animalot! Després de païr aquest tercer llarg (que vaig fer de segon després d'estar bastanta estona penjat com un xorissu en un complexe pas del que vaig caure i del que em va costar bastant tornar-me a reenganxar a la paret) fent la caminadeta del jardí, vam encarar la segona part de la via també molt guapa, vertical i característica on també vam flipar de valent.

A la foto, en Vilaplain capo di cordatta indiscutible encarant la part final de l'Edelweiss, un llarg sorprenentment plaquero que rubrica una joia de via.

diumenge, 4 de juliol de 2010

Montjuïc de Nit


Aquest dissabte vam anar amb la Cristina i la Barbara al festival Montjuïc de Nit (http://www.bcn.es/cultura/montjuicnit/2010/), un festival sorprenent degut a la qualitat de l'infraestructura, dels grups, del marc incomparable on es produeixen els concerts , de la seva poca massificació i la seva total gratuïtat! Ens va molar especialment el directe de Delafé y las Flores Azules (http://www.myspace.com/delafeylasfloresazules) i ens va sorprendre i desconcertar l'extranya i psicodèlica proposta del grup Za! (http://www.myspace.com/putosza) l'actuació dels quals queda documentada en la foto de l'entrada.

Juan Matos Capote i Aixònoéspànic a la ImproNit20


Dins la programació d'activitats mensual de l'Elèctric Bar de Gràcia (http://www.electricbarcelona.com/) hi ha la Impro Nit, un event d'improvització electroacústica a càrrec del grup Aixònoéspànic (un grup vertebrat entre d'altres per Víctor Nubla, exmembre del mític grup experimental dels 80 Macromassa). Mensualment conviden a algún o altre personatge relacionat amb aquest tipus d'expressions i el convidat d'aquest passat dimecres era Juan Matos Capote (http://www.juanmatoscapote.com/) , pioner del Circuit Bending a la península.

Amb en Dabit ja feia dies que estàvem encuriosits per aquest event mensual i el passat dimecres vam decidir anar-hi. La veritat és que el conjunt va ser bastant decepcionant degut a la borratxera burleta de Quicu Samsó i Víctor Nubla que no van deixar lluïr en absolut el gran potencial de Matos Capote, l'actuació del qual m'apunto com a pendent però lluny d'Aixònoéspànic.

Contador web