dilluns, 30 de novembre del 2009

MONTSERRAT, Agulles. La Bitlla i La Bola del Partió.


Aquest dissabte vam tornar anar a Agulles amb en amb en Roger. Prèviament ja el vaig avisar que jo passava de fer vies d'aquestes típiques d'Agulles equipades amb ferro rovellat per evitar haver de baixar d'alguna via com vam fer a petició meva de la Oriol Batallé de l'Agulla dels Ossos (via que després van anar a fer amb en Xiscu i en Morfu, vaia makiness!!!). Vam anar a l'Agulla de La Bitlla. Pensàvem fer primer la Maria Antònia, però va resultar que ens vam posara a la Puyal-Benavent.Vaig obrir el primer llarg ja que que era un 5b equipat amb parabolts... bé, van resultar 4 parabolts en 20 o 25 metres i més 6a o 6a+ que el quinto b de la resse i a sobre havent de fer en alguns casos el pas just abans de xapar. En Roger va empalmar el segon i el tercer llargs i la tònica era bastant la mateixa però amb les xapes menys llunyanes. El segon llarg començava amb un pas de bloc bastant dur que podia ser perfectament de 6c més que el 6a que marcava la resse. El tercer llarg potser era el que més s'ajustava a la resse que el marcava de 6b+. La Maria Antònia era la via que ens quedava just a la dreta i va ser la que vam fer just després de repelar. Una via també molt guapa, més ben equipada però amb espits i amb el grau bastant amb la tònica que l'anterior via per bé que no tant desfassat respecte el de la resse. I per arrodonir el dia, vam decidir fer la superclàssica Núria de l'Agulla de La Bola Del Partió que ens quedava en el camí de tornada i que ja haviem clissat de camí a La Bitlla. Es tracta d'una superclàssica de tres llargs. El primer llarg és bastant de tràmit per tal de col.locar-se al peu de la superplaca lleugerament desplomada que configura el segon llarg que és de fet el que dóna el caràcter a la via,i el tercer llarg, també guapo consta d'un petit zic zac que culmina la via al peu de la bola que no ataca.El màkines Purpoman va empalmar el primer i segon llargs que va alliberar amb èxit després d'algun pas agònic i d'un currassu de déu! Un llarg també alliberat per d'altres cordades que han piat en diferents blocs i que el graduen de 6c+ a 7b depenent de la piada... la veritat és que tampoc vam arribar a cap conclusió clara respecte la graduació. L'única conclusió a la que vaig arribar és la de sempre:la del magnetisme, la màgia i el misteri de la regió d'Agulles que espero que mai arribi a desxifrar ni jo ni ningú!!!!

A la foto, en Roger obrint el segon llarg de de la via Maria Antònia a La Bitlla.

dijous, 19 de novembre del 2009

MOTION COMICS



El que es va iniciar com a corrent experimental sembla que està cuallant amb força al mon dels comics. Motion Comics és bàsicament l'art de la postproducció el material bàsic del qual són les pàgines d'un còmic les quals s'escanegen o es capturen i s'editen posant-hi petits moviments, sons, veus i molts d'efectes especials.El resultat són petites animacions molt bàsiques amb resultats de vegades més que sorprenents. Una forma d'expressió artística que grans multinacionals del comic i l'animació com ara Warner o Marvel estan començant a explotar llençant-ne les primeres produccions i fins i tot creant concursos de motion comics entre els lectors, ja que són perfectament conscients que són la seva base, tant de negoci com de creativitat i per tant d'evolució. I és que aquesta com totes les inèrcies realment innovadores dins del món gràfic i multimèdia no va pas néixer en els grans departaments de creativitat i desenvolupament d'aquestes grans empreses.
Una bona mostra d'una d'aquestes competicions és Aniboom (http://www.aniboom.com/competition/marvel) de Marvel. Guicho Nuñez amb l'obra "Fragmented memories" és un dels finalistes en aquest concurs i utilitzo la seva obra per il.lustrar l'entrada.

dilluns, 16 de novembre del 2009

MONTSERRAT, Agulles


Fa un parell d'anys vaig llegir per casualitat una entrada al bloc pijuclimb anomenada"Segell Vergara a Agulles" (http://pijuclimb.blogspot.com/2006/10/segell-vergara-agulles.html). L'endemà vam anar a Agulles amb en Roger i vam fer dues de les vies d'en Juanillo Vergara ressenyades a l'entrada: "Juanito Piquete y los Mataesquiroles" i "Recuerdos del Mundiello", ambdues situades a la cara est de La Vespa. La veritat és que ens van molar molt i ens van entrar ganes de fer d'altres vies d'aquest gran aperturista montserratí. Una assignatura pendent de la que vam tornar a disfrutar aquest passat diumenge amb en Quim i en Roger fent una altra d'aquestes petites joies anomenada "Sin bien común" situada a la cara oest de La Filigrana. Una via guapa guapa que ens torna a deixar amb moltes més ganes de provar d'altres juanillades per l'estil... potser "Refugios para Náufragos" a la cara est de l'Agulla Sense Nom?

A la foto en Quim disfrutant del magnífic i dur primer llarg de la via prèviament encadenat a vista per en Roger.

dilluns, 9 de novembre del 2009

CAN TIBALI de nou.


Aquest dissabte vam anar a Sadernes amb en Popi, en Roche, en Xiscu, en Kiku i dos colegues més de Sant Hipòlit que no em recordo del nom. Però just després de fer la primera via ens va pillar un temporal de cuidadu. Els quintos del bar de Montagut no van aconseguir parar el nostre fanatisme i decidim assegurar el tiro anant a Can Tibali, l'alternativa dels dies de pluja i mal temps. I vam fer diana ja que vam acabar triturats després d'una fanàtica i deivertidíssima sessió que es va allargar fins ben entrada la tarda.

A la foto en Kiku encadenant una de les seqüències que mes ens va motivar en tota la tarda.