Tanco el primer any del blog-fanzine "FreakFaktory#00" desitjant-vos unes bones festes i un bon any nou amb una darrera entrada corresponent a una il.lustració d'un tal Pierre Bourgeault (www.pierrebourgeault.com, www. noistar.com) que vaig trobar de casualitat per internet en la que utilitza en aquest cas la icona del pare noel per fer una composició humorística d'allò més àcida i intel.ligent... JOI, JOI, JOI, JOI!!!!!!!!
dissabte, 27 de desembre del 2008
JOI JOI JOI JOI !!!!
Tanco el primer any del blog-fanzine "FreakFaktory#00" desitjant-vos unes bones festes i un bon any nou amb una darrera entrada corresponent a una il.lustració d'un tal Pierre Bourgeault (www.pierrebourgeault.com, www. noistar.com) que vaig trobar de casualitat per internet en la que utilitza en aquest cas la icona del pare noel per fer una composició humorística d'allò més àcida i intel.ligent... JOI, JOI, JOI, JOI!!!!!!!!
divendres, 26 de desembre del 2008
La Tani
dimarts, 16 de desembre del 2008
Les Madeleines
Latour de Carol
dijous, 4 de desembre del 2008
Amanito
dimecres, 3 de desembre del 2008
MONTSERRAT, La Desdentegada
dilluns, 24 de novembre del 2008
LA FUIXARDA, el roco de Barcelona
Per a mi la Fuixarda és una de les escoles d'escalada més genuïnes que existeix. Es precísament aqui on la paraula "escola" adquireix més sentit per varis motius: es troba dins l'espai urbà de la ciutat de Barcelona (s'hi pot accedir amb autobús, metro, bici, hi ha enllumenat artificial...), es troba en un lloc concorregut per gent moltes vegades poc propera a l'escalada (hi ha un ambient tant divers i distès com diverses són les ciutats i disteses les escalades), hi ha una quantitat de blouders i vies de tot tipus d'estils i de graus (des de vies de dry tooling fins a travesses de boulder passant per vies d'escalada de fissra, placa, sostre, que oscil.len entre el 4t. i el 8c...), es tracta d'una escola creada al marge de la legalitat dins de l'espai urbà d'una gran ciutat (l'Ajuntament de Barcelona mai l'ha reconegut ni recolzat oficialment) i és, potser degut a aquest no reconeixement, un espai equipat totalment gratuït!
El Clot de l'Espasa
L'anterior cap de setmana vam anar al Clot de l'Espasa (Gombrèn) amb els coleguilles. Un sector amb vies d'uns 25 a 30 metres de calcari plaquero lleugerament desplomat, amb un assolellat i còmode peu de via on a part de poder-hi trobar encara alguns bolets com ara els fredolics també s'hi poden fer unes migdiades d'allò més contundents entre via i via...(jejejeje...)
dimecres, 5 de novembre del 2008
GREED, de Alli Sadegiani
Greed (http://www.embrya.se/greed/) és un terrorífic i delirant curtmetratge creat pel suec Alli Sadegiani (http://www.embrya.se/blog/). Es tracta d'un ilustrador i animador professional d'ofici que com molts d'altres ha vist en les tècniques 3D una eina molt bona a l'hora d'expressar el seu art. I què millor que formar-se amb en de les escoles d'animació 3D on-line més importrants del món com és ara AnimationMentor (http://www.animationmentor.com/) i relacionar-se amb alguns dels personatges claus de l'animació en la Pixar Faktory i alhora fundadors de l'escola com són l'espanyol Carlos Baena (http://www.carlosbaena.com/) i Bobby BoomBeck (http://www.bobbyboombeck.com/). Un perfil cultivat en un entorn perfecte per crear una gran obra d'art com la que avui ressenyo.
dijous, 30 d’octubre del 2008
La platja de Barcelona
Malgrat la mastodòntica invasió urbanística cada cop més descarada i patent del litoral de la ciutat de Barcelona, la platja de la barceloneta sempre serà una platja. I com totes les platges sempre contindrà l'atmosfera propícia per fer una pausa contemplativa i relaxant en la cada cop més ràpida i frenètica vida de la ciutat. Dos estats ben diferents ubicats dins d'un mateix espai... un dels misteris que fan que barcelona continuï essent d'allò més especial tot i el procés d'autodestrucció que viu des de fa més de 15 anys...
dimecres, 29 d’octubre del 2008
Montgrony
divendres, 24 d’octubre del 2008
TERRAKOTA
dijous, 23 d’octubre del 2008
24-10-2007 : MOSES TOWER
Quin grandíssim dia!!!! Com ens recorda en Vilaplain al seu blog http://vilaplain.blogspot.com avui fa exactament un any que pujàvem la imponent Moses Tower en un dia d'aquells de somi que sempre recordaré. No us en perdeu les increïbles fotos a http://picasaweb.google.es/vilaplain/USATODAY# La foto parla per si sola : Vilaplain, Mountains, Morfu i Lagartija al cim de la moses tower el 24-10-07 : KEEP ON CLIMBING, KEEP ON DREAMING!!!
dimarts, 23 de setembre del 2008
Piet Hein Eek
Un personatge que diu "No soporto llençar les coses. Inclús em provoca malestar.Per això vaig pensar en treballar amb alguna cosa disponible i barata, i vaig començar a utulitzar retalls de fusta del desguàs". Així ens explica la seva gènesi aquest ja gurú del disseny de mobles internacional que ha exposat fins i tot al MOMA de New York tot i que com diu ell "A mi no m'agraden les peces úniques : m'interessa el reproduïble. Jo vull fer mobiliari, no obres d'art".Un mobiliari que esdevé un autèntic homenatge a la imperfecció però mantenint sempre les formes netes i exemptes d'elements innecessaris amb la unicitat i diversitat que suposa l'objecte fet a mà de forma quasi artesanal.
En fi, tot de pistes que em van encendre la bombeta del nou projecte de crear el mobiliari que necessiti afusellant els patrons d'ikea però fets amb peces composades dels petits trossets i retalls ensamblats de les fustes i fustetes que desperdiciaria de la restauració del meu taller.
Rosinenburg
Precísament tornant del Humboldt Park Bunker, havent dinat i passejant amb la bicicleta pel barri de Wedding, vam topar per casualitat amb una exquisita instal.lació ubicada en una espècie de galeries de planta baixa sorprenentment ocupades per tot d'establiments dedicats al que jo diria investigació artística de diferents especificitats.
Em va sobtar molt especialment el que albergava la increïble instal.lació Kauf Dich Frei englobada dins el projecte Rosinenburg (www.rosinenburg.de, www.wyspace.com/rosinenburg), a la que vaig entrar posseït pel que es veia des de fora quasi atropellant l'autora, Mia Gideon (www.myspace.com/miacherrylotzke) que estava treballant tallant unes cartulines al terra. Es tracta d'una curiosa instal.lació on les parets, els mobles i els objectes són dissenyats, il.lustrats i il.luminats per la mateixa autora amb un to exquisitament orange-pop-naïf.
Una de les moltes i fantàstiques sorpreses que et pots trobar passejant sense rumb per Berlin, una ciutat on com ens va dir una autòctona de Kreutzberg Oriental : "it's easier to express your crazyness".
dimarts, 16 de setembre del 2008
Bunker Klettern Berlin
dimecres, 10 de setembre del 2008
Armatoste Tour 2008
Un àlias de fet amb gens de sentit pejoratiu ja que ens ha portat i hi hem viscut sense cap tipus de problema rellevant i molt còmodament el darrer mes d'agost al llarg d'un teajecte d'uns 5000 km. que se sumen al seu ja destacable historial 360 milenari.De fet arribar a Berlin ha estat una prova de foc superada amb nota...tocant sempre fusta: LLARGA VIDA A L'ARMATOSTE!!!
A les fotos, les escales principals del tour d'agost de 2008.
Chamonix Parade (1a. setmana d'agost)
Sallanches Parade (2a. setmana d'agost)
Berlin Parade (3a. setmana d'agost)
Presles Parade (4a. setmana d'agost)
Envers Des Aiguilles
L'1 d'agost vam marxar amb en Roig en direcció Chamonix xino xano amb la furgoneta a 100 km/hora a 5000 rpm!!. Arribariem l'endemà amb un dia radiant amb unes magnifiques vistes del Mont Blanc. Després de fer un parell de vies curtes a les Aiguilles Rouges, els següents 5 dies vam enganxar bastant bon temps i vam poder pujar 2 cops Envers des Aiguilles on vam fer algunes vies com ara Guy Anne l'insolite i Pyramid (Pointe des Nantillons), La Piège (Tour Verte), i la Merchant du Sable i La Inconsistence a (Tour Rouge) .Mentrestant arribaven també en Cruells, en Toti i en Siscu i més endevant Popi i l'Edu.
La veritat és que poder escalar a l'entorn alpí per excel.lència del massis del Mont-Blanc és una cosa que impressiona i impacta, tant per l'abobinable immensitat de l'entorn com per la complexitat i duresa no només de l'escalada sino -sobretot- del clima i de les aproximacions a les parets sempre acompanyades per algun ensurt degut a la meva total inexperiència amb el tema gel-rimaies-grampons (jejejejeje...)
A les fotos: espectacular emplaçament del refugi d'Envers Des Aiguilles i vàries composicions fotogràfiques d'algunes de les escalades.
dimecres, 25 de juny del 2008
Dimensió Ordesa
Aprofitant l'aribada de la calor, és el moment ideal per anar a escalar a Ordesa. Un lloc increïble, de somni!! Psicodèliques i imponents catedrals de roca per les que s'escola l'aigua i la vegetació en les que artistes de l'escalada com ara en Gálvez han trobat la inspiració. Fent cordada amb en Popi i en Xevi Camalot vam palpar una de les seves vies, la Heroïna, a la Paret de la Cascada, des de la que parmenentment observavem el marc incomparable de la paret de La Fraguata i el Gallinero on s'hi podien perfectament distingir algunes de les altres grans linies que que al llarg del temps s'hi han anat traçant: Alicantropia, Geminis, Edelweiss, Racs, Zarathrusta... un aflorament sobtat de tot un món de noves formes i colors per descobrir fins ara desconegut per a mi! La meva primera estada a ordesa : un cap de setmana d'aquells que no s'obliden!!
La fotografia -típica estampa ordesiana- és del dia abans, just després de l'ascensió per la via Anthropos al Tozal del Mallo amb els coleguilles: en Popi, en Red, en Toti, en Kiku, i en Xevi Camalot.
dimecres, 18 de juny del 2008
Blender 2.46
La clau d'aquest interessantíssim projecte és Ton Roosendaal que va començar el 1988 essent director d'art i desenvolupament de software intern de l'estudi d'animació NeoGeo, que va esdevenir pioner de l'animació 3D de l'època a Holanda. Degut a la necessitat de reescriure d'arrel el codi del software 3D intern de l'estudi i del desig de compartir-lo sense ànim de lucre, Ton va fundar la companyiua NaN (Not a Number) que es dediacria a desenvolupar el software lliure més famós i complert del mon que avui coneixem com a Blender i que es financiaria mitjançant productes i serveis al voltant d'aquest. Blender va tenir un punt àlgid a finals del 2000 amb uns 250.000 usuaris registrats! Però per diversos motius la companyia se'n va anar a l'aigua a finals del 2001.
Tanta feina feta no podia ser desaprofitada, i el març del 2002 Ton va reflotar el projecte en forma de fundació sense ànim de lucre creant la Blender Foundation. Un projecte basat en voluntaris desenvolupadors de software, estudis i artistes que donarien visibilitat a aquersta gran eina fent les primeres produccions d'animació 3D creades únicament amb eines "Open Source"
El 2005 es crea el primer "Open Source 3D animation film" : "Elephant's Dream" (http://orange.blender.org). La qualitat de la producció Big Buck Bunny (http://www.bigbuckbunny.org) (que ha sortit al mercat a principis d'aquest any 2008) no fa més que certificar la potència d'aquesta gran eina gratuïta, i projectes en producció com el videojoc "Apricot" (http://apricot.blender.org) no fan més que corroborar el més que prometedor futur del projecte Blender. Podeu descarregar-vos i disfrutar gratuïtament d’aquest gran programa a http://www.blender.org/download/get-blender.
dimarts, 17 de juny del 2008
The Bellrays
Una contundència i un poder abobinables és el que transmet Lisa Kekaula quan surt a l'escenari a cantar, un moment en el que empetitim i ens convertim en uns juguets fascinats i dominats per les fuetades del seu contundent blues rockandollitzat ratllant moltes vegades ritmes totalment punk.
Com una tempesta sobtada comencen els concerts de The Bellrays (www.myspace.com/thebellrays , www.thebellrays.com) una de les meves bandes preferides, que van actuar el passat dijous a l'Apolo de Barcelona amb un gran concert però no dels millors que he vist . En una sala amb una calorada asfixiant no vaig acabar de conectar mai al cent per cent amb el grup tot i que, com sempre, vam assistir a un gran concert en que la banda ens va presentar els seu nou disc "Hard Sweet and Sticky" a ritme del que ells anomenen "maximum rock&soul".
Inevitablement però el rock subversiu d'aquesta grandissima i poderosa banda de Los Angeles va acabar atrapant-nos i portant-nos de nou a fer un volt pel cantó més salvatge del ritme!!!
diumenge, 25 de maig del 2008
Dabit Lo Boc
Amb en Dabit ( http://dabitblog.blogspot.com , www.myspace.com/loboc ) ens vam conèixer a Belles Arts. Acabada la carrera ens anavem veient de tant en tant en actes varis de forma totalment casual i inesperada fins que tot plegat a partir d'un un dia de Música Viva del 2002 vam començar a treballar junts amb l'Eva de BCE muntant i desmuntant exposicions institucionals de tot tipus per tot Catalunya. Recordo molt especialment les nostres estades a les terres de l'Ebre on mentre treballavem ens feiem uns farts de riure increïbles amb les nostres converses alienigeno-surreals... sempre, és clar, uniformats amb la samarreta del nus en contra del trasvassamrent en plena campanya electoral!
De fet els últims dibuixos que havia vist d'en Dabit eren els que feia cada dia quan anavem a fer el menú a les estovalles dels restaurants. Uns dibuixos generalment fets a llapis o boli sobre paper-tovalla que cap al segon plat i les postres colorejava amb salses i olis o amb uns tocs de cafè ja acabant l'àpat . Fins l'altre dia que gràcies a l'invent aquest del blogspot vaig poder disfrutar de nou d'alguns dels grans dibuixos que fa aquest màquines de la il.lustració... i de l'humor!
dijous, 22 de maig del 2008
Tom "Business" Waits
Per a mi Tom Waits ( www.tomwaits.com , www.myspace.com/tomwaits) és un lletrista increïble, un interpret bestial, un personatge clau en la història de la música contemporànea.
M'atrau també tot l'estil que el rodeja, la seva familiaritat (normalment fa concerts petits) la
seva pinta, les seves postes en escena... Normalment ofereix les rodes de premsa en motels decadents dels afores de Los Angeles i, precisament en una de les darreres, va deixar entreveure que segurament passaria per primer cop pel nostre pais dins la seva gira europea d'estiu.
Finalment ahir es va confirmar que efectivament Tom Waits tocaria a Catalunya i a més per partida doble els dies 14 i 15 de juliol! Fins aqui tot perfecte, motiu de gran alegria i expectació fins que vaig llegir les condicions del concert: es farà al Parc del Fòrum (amb un aforament d'unes 3000 persones) i l'entrada valdrà de 100 a 125 euros : INDIGNANT!!!!!
Ho trobo molt extrany, però si realment aquestes dues darreres dades són certes, per a mi es comença a enfonsar tot l'apreci i màgia de Tom Waits ja que suposen una incoherència total i absoluta amb tota la seva trajectòria i tot el seu art: que et follin Tom: jo no penso anar al teu concert-aglomeració de 125€ perquè et forris per després anar fent el pamplines-anti-establishment pels motels decadents dels afores de L.A.
dimarts, 13 de maig del 2008
Soroll a Vidreres
Era per a mi tot un misteri la moguda punk-rockera que hi ha a Vidreres. Ubicava Vidreres pel fet de passar-hi amb cotxe per anar a la platja, però mai m'hi havia aturat fins que amb la Neus i companyia vam començar a anar-hi a concerts. Recordo molt especialment el concert que van fer els Soledad Brothers (www.myspace.com/soledadbrothers) a l'altell del teatre del Casino de Vidreres, un concert increïble on la banda literalment va quedar fusionada amb el públic en una atmosfera de desfase extasiant. O el que vam anar un dijous gris i normal de març amb en Joan Carles en el que l'excèntric Bob Log III (www.boblog111.com, www.myspace.com/boblog111) ens va abduïr amb el seu blues alienígena. Un extraterrestre que ja havíem vist i escoltat amb la Neus i l'Imma en un altre dels concerts per recordar en aquest cas a La Mirona i tocant conjuntament amb John Spencer Blues Explosion (www.thejonspencerbluesexplosion.com) i els ja citats Soledad Brothers.
Entre concert i concert he anat desvetllant aquell misteri inicial al veure que tot allà era possible gràcies una poca gent hiperactiva agrupada en un "col.lectiu" (o com en volguem dir) anomenat Soroll Vidreres (www.myspace.com/soroll) que fa possible tant bons concerts tant poc massificats i molt a prop de casa nostra!!
Fa mesos m'extranyava sentir la noticia de que no es farien més concerts al Casino de Vidreres, però la setmana passada em tranquilitzava veure que es continuen programant grans concerts a Vidreres, en aquest cas al Bar La Piscina i en concret aquest dissabte:
Ahi estaaa!! més que un concert amb teloners és rollo festival!! A veure si hi anem i.... llarga vida al SOROLL A VIDRERES!!
dimarts, 29 d’abril del 2008
Popcards
diumenge, 27 d’abril del 2008
Cavin Cooper
dilluns, 21 d’abril del 2008
73304-23-4153-6-96-8
I dic vist i no llegit ja que no utilitza diàlegs escrits ni onomatopeies, cosa que compensa amb un
gran domni de la narrativa de l'enquadrament. Un enquadrament sempre regular i rectangular que dona un caire molt cinematogràfic a cadascuna de les seves obres (Ott, a més d'estudiar art gràfic, també va estudiar 4 anys de cinema a Zurich).
Color quasi sempre prevalent també en la seva vestimenta però no pas en la seva mentalitat que, contràriament al que podríem pensar, no és depressiva ni obscura ja que com ell mateix diu "només dibuixo el que em fa por".
dimecres, 16 d’abril del 2008
Saló del Còmic
Aquest any hi ha exposicions d'originals de Miguelantxo Prado, del còmic Bardín de Max, del fanzine gallec Barsowia, dels ja megaclàssics Mortadelo i Filemón, dels dibuixos de la sèrie Herois del dibuixant Tim Sale, o dibuixos de la companyia DDT guanyadora de l'Òscar del maquillatge pel Laberinto del Fauno o d'un Goya per El Orfanato.
Peter Bagge, Milo Manara, Frederick Peeters, Melinda Gebbie, Michael Golden, Tony Harris, Ray Harryhausen, Adam Hughes, Terry Moore o Tim Sale seran alguns dels convidats destacats que passaran aquest any pel Saló.
El saló es fa al pavelló 8 de la Fira de Barcelona a Montjuïc (pujant anant cap al MNAC el primer pavelló a ma dreta un cop passades les torres que donen a Plaça Espanya). L'entrada val 6 euros i a sobre et regalen un còmic si la presentes a l'stand de FICOMIC! Es pot trobar més informació a http://www.ficomic.com/
dimecres, 26 de març del 2008
Billy Shire i La Luz de Jesus
Billy Shire és un visionari californià que des de mitjans dels anys 80 adquireix i exposa algunes de les més grans obres del món post-pop-underground através de la seva galeria La luz de Jesus (www.laluzdejesus.com/)
Es tracta d'una galeria mundialment coneguda on hi han exposat molts artistes que m'emocionen d'allò mes: Mark Ryden (www.markryden.com/), John Puglisi (www.johnpuglisi.com/), Michael Hussar (www.michaelhussar.com/), The Pizz (www.thepizz.com/), Gary Baseman (www.garybaseman.com/), Bob Dob (www.bobdob.com/), o el barceloní Sergio Mora que va exposar-hi el desembre de 2006 (www.sergiomora.com/, magicomora.blogspot.com). Aquests i molts d'altres que ara mateix m'oblido mereixen una o més d'una ressenya específica més endevant, per suposat!
Situada al Hollywood Boulevard de Los Angeles, s'hi fa una exposició cada mes, les inauguracions de les quals són un autèntic party-show al més pur estil Billy Shire, freak de freaks!!Descaradament una de les visites pendents al pròxim viatge als USA.
Billy té a més una altra galeria a Cluver City (www.billyshirefinearts.com/) i una botiga on line de tot tipus d'artifacts i gadgets: www.soapplant.com/.
dimarts, 4 de març del 2008
The Pierce sisters
Creada per Luis Cook (que ha adaptat una història de Mick Jackson fent-ne ell esboços, disseny i layout) és una història modelada i animada en 3D i posteriorment treballada en 2D de forma molt detallada per tal de donar-li el seu característic toc brut i artesanal sense perdre el pes i realisme d'aquest 3D al que torna abans de ser postproduïda.
En fi, una producció no comercial per els super estudis d'animació Aardman (http://www.aardman.com/) , creadors de mítics caràcters com ara Wallace and Gromit, o Angry Kid (entre molts d'altres) que mai et deixen indiferent.
dimarts, 19 de febrer del 2008
La paraula "FREAK"
Segur que hem sentit mil vegades la paraula freak. I qui més qui menys l'ha fet servir a la lleugera centenars de cops, generalment per a referir-se a quelcom extrany, fora del normal, excèntric etc. quasi sempre per a referinr-s'hi en clau d'humor de caràcter burlesc i amb cert to pejoratiu de fons (encara que moltes vegades ens costi de reconeixer-ho). La veritat és que s'ha desvirtuat molt el significat original de la paraula degut a la sobreexplotació mediàtica que ha sofert, i la seva essència ja no és ben bé la mateixa.
La paraula prové, com no, dels Estats Units (el país dels freaks!). Els freaks originals eren fenòmens de fira o de circ (de fet ofici mil.lenari però sense paraula definitòria fins aleshores) , gent extranya i diferent físicament més que mentalment, vistos definitivament més com una oda a la diferència que com a burla del defecte. Per entendre l'orígen mediàtic de la paraula és obligat referir-se a la pel.lícula "Freaks" (http://es.wikipedia.org/wiki/Freaks) que el director i actor de cine Todd Browning va rodar al 1932, un fracàs estrepitós de l'època que es convertí en una obra de culte a partir de la mort d'aquest. Encara hi ha algun d'aquests primers freaks viu : és el cas de Johnny Eck, un home germà de bessó que va néixer sense cames, que participà en la pel.lícula de Browning i que actualment als seus 79 anys té el seu propi espai web: http://www.johnnyeckmuseum.com/.
Tot i la degradació i vanalització del significat original de la paraula freak, encara hi ha cercles subterranis on es manté aquest significat original donat per la pelicula de Browning, una completíssima mostra dels quals podreu trobar l'encantador i decadent fanzine Infamia : http://escena.ya.com/darkfair/ (no us perdeu l'escorcoll de tots i cadascún dels seus links!)
FFK, Freak Factory (fàbrica de freaks), adopta la definició de freak en el seu sentit més ampli, essent molt conscient que deixar-se endur pels milers de grumúsculs d'escombraries mediàtiques que ens pertorben alhora és molt més fàcil que intentar esquivar-les. A més, les paraules freak i faktory (amb k) combinen molt bé, queden estèticament molt maques i contundents, i més amb aquesta tipografia i aquests colors tant xulos : què collons!