JOI JOI JOI JOI !!!!

Tanco el primer any del blog-fanzine "FreakFaktory#00" desitjant-vos unes bones festes i un bon any nou amb una darrera entrada corresponent a una il.lustració d'un tal Pierre Bourgeault (www.pierrebourgeault.com, www. noistar.com) que vaig trobar de casualitat per internet en la que utilitza en aquest cas la icona del pare noel per fer una composició humorística d'allò més àcida i intel.ligent... JOI, JOI, JOI, JOI!!!!!!!!

La Tani

La Barbara ens va comentar que el passat diumenge 21 feien un espectacle de flamenc a la sala apolo (www.sala-apolo.com) dins d'una espècie de cicle de concerts que promou la sala anomenat "Los domingos son de Lunares". Concretament aquell diumenge es presentava l'espectacle "Pa los Míos" a càrrec de l'artista Yolanda Cortés. Una artista nascuda a Barcelona que pertany a una familia d'arrels flamenques molt profundes i que ens presentava un espectacle en la que apareixia acompanyada d'un planter de nous artistes del flamenc molt vinculats a la ciutat comtal i amb l'escola de flamenc de la seva mare, la Tani (http://www.latani.com/latani.php) com a nexe d'unió. I precísament aquella nit, la Tani va ésser una de les convidades. Des del moment que va sortir a l'escenari, ja a la segona part de l'espectacle, amb els ulls clucs esperant entrar a ballar mentre el so de les guitarres, cajón i cante la introduïen, el seu poderío es va escampar pertot arreu enmig d'un silenci esparverant i misteriós. I des del moment en que es va començar a moure, pell de gallina fins al final. I el 100% del públic i de la resta d'artistes absolutament entregats devant de l'mmens art, màgia i poderío d'aquesta Gran Dona del Flamenc. Sens dubte el moment àlgid d'una nit d'aquelles que es recorden.

Les Madeleines

Disabte la nit. Latour de Carol. Sota una nevada de quasi un pam, sols pels carrers de Latour. Anem caminant des de casa d'en Flores fins al local comunal del poble sota el silenci de la nevada només interromput pel soroll dels dels nostres trepitjos a la neu verge. Arribem i sorprenentment el local estaba més que ambientat amb una quantitat de gent i de cotxes desproporcionat al tamany del poble.

I dins el grup francès "Les Madeleines" (http://www.myspace.com/lesmadeleines) tocant devant d'un public absolutament entregat. Una "fusió etno-agrícola" que ens va posseïr absolutament a tots, des del cantant acordionista que va acabar tirant-se literalment al públic fins a nosaltres mateixos que vam acabar cantant i ballant fins a altes hores en un concert que va durar quasi 3 hores. Un grup absolutament a tenir en compte especialment en aquest format de petits esdeveniments musicals com els que sorgeixen dues o tres vegades l'any a la Cerdanya Francesa.

Latour de Carol

El passat cap de setmana vam anar a veure en Flores en el que va ser una espècie de trobada-inauguració de la seva més que magnífica casa al centre de Latour de Carol. Dissabte després de sopar vam anar al concert de "Les Madeleines" que més endevant ressenyo. Ja nevava. I el diumenge després d'esmorzar, mentre continuava nevant, vam anar a veure els cavalls que té en Roger en un magnífic prat situat just sobre l'estació internacional de trens de Latour de Carol, que amb la nevada oferia increïbles estampes com la de la foto que adjunto.

Amanito

Arran d'anar algun divendres amb en Pep Carol a la Bodegueta del Raval, i através d'un seu molt bon amic, en Ramon, he divisat a un personatge d'allò més peculiar : en Marcel.(http://www.marcel-web.net/). Un personatge que ha creat un altre personatge anomanat Amanito (http://www.amanito.com/) en aquest cas fictici però que pren cos en forma de d'un ninotet d'allò més irreverent fet de vinil, de peluche, de goma, de làtex, de resina i fins i tot de xocolata.

Uns personatges (en Marcel i l'Amanito) absolutament oberts a versionats, reinterpretacions i tunings d'ells mateixos per part de persones que es van creuant en el seu camí. I és en aquest sentit que avui dijous 4 de desembre a la galeria RAS del carrer Doctor Dou n. 10 de Barcelona a les 19:30 s'ha organitzat una "juerga-subhasta" en que se subhastaran Amanitos tunejats per diferents personatges de mundillos afins als 2 personatges anfitrions. Uns tunejadors d'altra banda d'allò més atractius: Josep Abril (http://www.josepabril.com/), Meri Duran (http://www.meriduran.com/) , Alberto Gabari (http://www.gabariartworks.com/), Gallardo (http://www.miguel-gallardo.com/) , Martí Guixé (http://www.guixe.com/), Paco Guzman, Damien Hirst a.k.a Mr. Hierro, Marc Monzó (http://www.marcmonzo.net/) , Miguel Olivares, Ingrid P, Flip Planas, Perrocker(http://www.perrocker.com/), Judit Reig (http://www.juditreig.net/) , Jordi Torres (http://www.jorditorres.com/) , Oriol Treserra, Vizcarra...

En definitiva, un event de conseqüències totalment imprevisibles que segurament no em perderé!

MONTSERRAT, La Desdentegada

El passat diumenge aprofitant el solet que feia vam anar a La Desdentegada amb en Cruells, en Popi i en Xiscu, i quina va ser la sorpresa que ens vam trobar a dos clàssics de l'escalada osonenca en plena activitat: en Miquel Casas i en Cesar Romero fent cordada amb els seus respectius fills. Feia temps que no ens veiem i va ser un matí moolt ben parit. A la les fotos: Cesar encadenant a muerte un 7a i entranyable estampa dels Casas a peu de via després de fer els seus respectius encadenaments.

LA FUIXARDA, el roco de Barcelona

Per a mi la Fuixarda és una de les escoles d'escalada més genuïnes que existeix. Es precísament aqui on la paraula "escola" adquireix més sentit per varis motius: es troba dins l'espai urbà de la ciutat de Barcelona (s'hi pot accedir amb autobús, metro, bici, hi ha enllumenat artificial...), es troba en un lloc concorregut per gent moltes vegades poc propera a l'escalada (hi ha un ambient tant divers i distès com diverses són les ciutats i disteses les escalades), hi ha una quantitat de blouders i vies de tot tipus d'estils i de graus (des de vies de dry tooling fins a travesses de boulder passant per vies d'escalada de fissra, placa, sostre, que oscil.len entre el 4t. i el 8c...), es tracta d'una escola creada al marge de la legalitat dins de l'espai urbà d'una gran ciutat (l'Ajuntament de Barcelona mai l'ha reconegut ni recolzat oficialment) i és, potser degut a aquest no reconeixement, un espai equipat totalment gratuït!

Un lloc que ha resistit ara i sempre a la voracitat normativitzadora d'un ajuntament que està intentant , des de fa anys i sota l'hipòcrita etiqueta del "pulmó verd de la ciutat", convertir la muntanya de Montjuïc en una espècie business-parc-temàtic rollo Port Aventura.

El Clot de l'Espasa

L'anterior cap de setmana vam anar al Clot de l'Espasa (Gombrèn) amb els coleguilles. Un sector amb vies d'uns 25 a 30 metres de calcari plaquero lleugerament desplomat, amb un assolellat i còmode peu de via on a part de poder-hi trobar encara alguns bolets com ara els fredolics també s'hi poden fer unes migdiades d'allò més contundents entre via i via...(jejejeje...)

A la fotografia en Roig encadenant un 7b+ en un ambient genuïnament tardorenc.

GREED, de Alli Sadegiani

Greed (http://www.embrya.se/greed/) és un terrorífic i delirant curtmetratge creat pel suec Alli Sadegiani (http://www.embrya.se/blog/). Es tracta d'un ilustrador i animador professional d'ofici que com molts d'altres ha vist en les tècniques 3D una eina molt bona a l'hora d'expressar el seu art. I què millor que formar-se amb en de les escoles d'animació 3D on-line més importrants del món com és ara AnimationMentor (http://www.animationmentor.com/) i relacionar-se amb alguns dels personatges claus de l'animació en la Pixar Faktory i alhora fundadors de l'escola com són l'espanyol Carlos Baena (http://www.carlosbaena.com/) i Bobby BoomBeck (http://www.bobbyboombeck.com/). Un perfil cultivat en un entorn perfecte per crear una gran obra d'art com la que avui ressenyo.

La platja de Barcelona

Malgrat la mastodòntica invasió urbanística cada cop més descarada i patent del litoral de la ciutat de Barcelona, la platja de la barceloneta sempre serà una platja. I com totes les platges sempre contindrà l'atmosfera propícia per fer una pausa contemplativa i relaxant en la cada cop més ràpida i frenètica vida de la ciutat. Dos estats ben diferents ubicats dins d'un mateix espai... un dels misteris que fan que barcelona continuï essent d'allò més especial tot i el procés d'autodestrucció que viu des de fa més de 15 anys...

Montgrony

Dissabte vam anar a Montgrony amb en Popi, en Cesar i l'inseparable trio Pep-Clara-Edmon. Feia temps que no veia en Pep escalant i ens va demostrar que ni la family ni l'acordió li han restat forma: el molt makines es va pulir tot un 8a+!! La insuportable calor ens va fer arraconar a l'ombra amb la Clara i l'Edmon mentre en Pep ens ensenyava com sona el seu nou acordió. Un instrument que encara és més atractiu un cop el proves encara que no en tinguis ni idea! També va ser la calor la responsable de que tots féssim relativament pocs pegues. Bé, excepte en Cesar, que una vegada més ens va deixar ben clar que tot i ser el més gran és el que està més en forma de tots!! Vaia altre Makiness!!!!.

A les fotos: en Cesar encadenant a vista "que la força t'acompanyi", en Pep tocant l'acordió i, amb la Clara, jugant amb l'Edmón.

TERRAKOTA

Aquest dimarts la Helen ens va proposar un concert d'un grup provinent de Lisboa que no coneixia i que va acabar resultant més que sorprenent: TERRAKOTA (www.myspace.com/terrakota) . Un grup que podriem englobar-lo dins dels ritmes africans,però només per entendre'ns, ja que com diuen ells fan un "todo misturado" de sons, ritmes, veus i balls que no tenen fronteres però si un caràcter i unes arrels ben profundes. Tot això es va traduïr en una descàrrega de ritme, ball i adrenalina que ens va abduïr de forma primària fins que de forma seca i taxant els horaris de la Sala Apolo ens van fer aterrar de nou a una Barcelona piji-modernilli-multi-culti que tant bé havien escenificat amb anterioritat els BCN AFROBEAT International Orchestra. Menos mal que nos queda Portugal!!!

24-10-2007 : MOSES TOWER

Quin grandíssim dia!!!! Com ens recorda en Vilaplain al seu blog http://vilaplain.blogspot.com avui fa exactament un any que pujàvem la imponent Moses Tower en un dia d'aquells de somi que sempre recordaré. No us en perdeu les increïbles fotos a http://picasaweb.google.es/vilaplain/USATODAY# La foto parla per si sola : Vilaplain, Mountains, Morfu i Lagartija al cim de la moses tower el 24-10-07 : KEEP ON CLIMBING, KEEP ON DREAMING!!!

Piet Hein Eek

La setmana passada, arreglant el meu taller i contemplant la gran quantitat de variats retalls de fusta de diferents tipus i tamanys que hi tinc emmagatzemats, em va venir al cap Piet Hein Eek. (http://www.pietheineek.nl/). Es tracta d'un un personatge holandès que fabrica mobles a partir de retalls de fusta sobrants de processos industrials que ja ningú utilitzaria i que com a molt es reciclarien, però que ell molt hàbilment transforma en una espècie d'ensamblatges que rubrica en forma d'increïbles mobles alguns dels quals vaig poder veure i disfrutar a finals del 2007 a la galeria RoomService del carrer dels Angels de Barcelona.

Un personatge que diu "No soporto llençar les coses. Inclús em provoca malestar.Per això vaig pensar en treballar amb alguna cosa disponible i barata, i vaig començar a utulitzar retalls de fusta del desguàs". Així ens explica la seva gènesi aquest ja gurú del disseny de mobles internacional que ha exposat fins i tot al MOMA de New York tot i que com diu ell "A mi no m'agraden les peces úniques : m'interessa el reproduïble. Jo vull fer mobiliari, no obres d'art".Un mobiliari que esdevé un autèntic homenatge a la imperfecció però mantenint sempre les formes netes i exemptes d'elements innecessaris amb la unicitat i diversitat que suposa l'objecte fet a mà de forma quasi artesanal.

En fi, tot de pistes que em van encendre la bombeta del nou projecte de crear el mobiliari que necessiti afusellant els patrons d'ikea però fets amb peces composades dels petits trossets i retalls ensamblats de les fustes i fustetes que desperdiciaria de la restauració del meu taller.

Rosinenburg

Precísament tornant del Humboldt Park Bunker, havent dinat i passejant amb la bicicleta pel barri de Wedding, vam topar per casualitat amb una exquisita instal.lació ubicada en una espècie de galeries de planta baixa sorprenentment ocupades per tot d'establiments dedicats al que jo diria investigació artística de diferents especificitats.

Em va sobtar molt especialment el que albergava la increïble instal.lació Kauf Dich Frei englobada dins el projecte Rosinenburg (www.rosinenburg.de, www.wyspace.com/rosinenburg), a la que vaig entrar posseït pel que es veia des de fora quasi atropellant l'autora, Mia Gideon (www.myspace.com/miacherrylotzke) que estava treballant tallant unes cartulines al terra. Es tracta d'una curiosa instal.lació on les parets, els mobles i els objectes són dissenyats, il.lustrats i il.luminats per la mateixa autora amb un to exquisitament orange-pop-naïf.

Una de les moltes i fantàstiques sorpreses que et pots trobar passejant sense rumb per Berlin, una ciutat on com ens va dir una autòctona de Kreutzberg Oriental : "it's easier to express your crazyness".

Bunker Klettern Berlin

Dins la nostra variada visita a Berlin també hi va haver un espai per a l'escalada tot i que la ciutat està emplaçada en una basta extensió de planúries. Una nit, passant per la cèntrica Revalerstrasse buscant un local musical anomenat Cassiopeia, ens vam topar per casualitat amb un fet insòlit en aquell lloc a aquelles hores: desenes de persones fanàtiques escalant un antic bunker en ple centre de Berlin enmig d'un laberint d'antigues fàbriques de l'antiga alemanya de l'est!! estàvem devant de Der Kegel (http://www.derkegel.de/) un dels multiples rocòdroms creats sobre antics bunkers a Berlin. De seguida vam conectar amb la gent del roco i ens van ensenyar un magnífic llibre de topos de la ciutat el qual vam fotografiar per tal d'almenys tenir una idea dels emplaçaments d'altres bunkers per tal d'anar-hi algun dels dies que estariem a la ciutat. Dos dies després agafàvem les bicis i anàvem a escalar al Humboldt Park Bunker al barri de Wedding, amb unes vies d'uns 20 metres d'alçada de reglets semi-romes de formigó formades aleatòriament pels antics impactes de metralla. Una escalada de dificultat considerable sobretot els 2 primers metres on els omnipresents grafittis dificulten encara més la visió dels cantos.

Humboldt Park Bunker, 1948

Humboldt Park Bunker, 2008

Armatoste Tour 2008

Armatoste és el còmic nom que amb molt de sentit de l'humor han batejat alguns dels meus amics la Fiat Ducato sostre realçat 2500 diesel, estrenada l'any 1986 i increïble i perfectament equipada i cuidada pel meu tiet Marià Vilaró al que li vaig comprar ara fa poc més d'un any i que ha canviat sensiblement l'enfocament dels meus darrers viatges.

Un àlias de fet amb gens de sentit pejoratiu ja que ens ha portat i hi hem viscut sense cap tipus de problema rellevant i molt còmodament el darrer mes d'agost al llarg d'un teajecte d'uns 5000 km. que se sumen al seu ja destacable historial 360 milenari.De fet arribar a Berlin ha estat una prova de foc superada amb nota...tocant sempre fusta: LLARGA VIDA A L'ARMATOSTE!!!

A les fotos, les escales principals del tour d'agost de 2008.


Chamonix Parade (1a. setmana d'agost)
Sallanches Parade (2a. setmana d'agost)

Berlin Parade (3a. setmana d'agost)

Presles Parade (4a. setmana d'agost)

Envers Des Aiguilles

L'1 d'agost vam marxar amb en Roig en direcció Chamonix xino xano amb la furgoneta a 100 km/hora a 5000 rpm!!. Arribariem l'endemà amb un dia radiant amb unes magnifiques vistes del Mont Blanc. Després de fer un parell de vies curtes a les Aiguilles Rouges, els següents 5 dies vam enganxar bastant bon temps i vam poder pujar 2 cops Envers des Aiguilles on vam fer algunes vies com ara Guy Anne l'insolite i Pyramid (Pointe des Nantillons), La Piège (Tour Verte), i la Merchant du Sable i La Inconsistence a (Tour Rouge) .Mentrestant arribaven també en Cruells, en Toti i en Siscu i més endevant Popi i l'Edu.

La veritat és que poder escalar a l'entorn alpí per excel.lència del massis del Mont-Blanc és una cosa que impressiona i impacta, tant per l'abobinable immensitat de l'entorn com per la complexitat i duresa no només de l'escalada sino -sobretot- del clima i de les aproximacions a les parets sempre acompanyades per algun ensurt degut a la meva total inexperiència amb el tema gel-rimaies-grampons (jejejejeje...)

A les fotos: espectacular emplaçament del refugi d'Envers Des Aiguilles i vàries composicions fotogràfiques d'algunes de les escalades.

Dimensió Ordesa

Aprofitant l'aribada de la calor, és el moment ideal per anar a escalar a Ordesa. Un lloc increïble, de somni!! Psicodèliques i imponents catedrals de roca per les que s'escola l'aigua i la vegetació en les que artistes de l'escalada com ara en Gálvez han trobat la inspiració. Fent cordada amb en Popi i en Xevi Camalot vam palpar una de les seves vies, la Heroïna, a la Paret de la Cascada, des de la que parmenentment observavem el marc incomparable de la paret de La Fraguata i el Gallinero on s'hi podien perfectament distingir algunes de les altres grans linies que que al llarg del temps s'hi han anat traçant: Alicantropia, Geminis, Edelweiss, Racs, Zarathrusta... un aflorament sobtat de tot un món de noves formes i colors per descobrir fins ara desconegut per a mi! La meva primera estada a ordesa : un cap de setmana d'aquells que no s'obliden!!

La fotografia -típica estampa ordesiana- és del dia abans, just després de l'ascensió per la via Anthropos al Tozal del Mallo amb els coleguilles: en Popi, en Red, en Toti, en Kiku, i en Xevi Camalot.

Blender 2.46

Blender 2.46 (http://www.blender.org) és el programa de 3D gratuït més complert que existeix. Es tracta d'una eina professional equiparable als grans programes de 3D com ara 3DStuioMAX i MAYA. Amb la gran diferència que les llicències que permeten utilitzar aquests softwares poden arribar a enfilar-se per sobrte dels 5000 euros i el Blender és totalment gratuït.

La clau d'aquest interessantíssim projecte és Ton Roosendaal que va començar el 1988 essent director d'art i desenvolupament de software intern de l'estudi d'animació NeoGeo, que va esdevenir pioner de l'animació 3D de l'època a Holanda. Degut a la necessitat de reescriure d'arrel el codi del software 3D intern de l'estudi i del desig de compartir-lo sense ànim de lucre, Ton va fundar la companyiua NaN (Not a Number) que es dediacria a desenvolupar el software lliure més famós i complert del mon que avui coneixem com a Blender i que es financiaria mitjançant productes i serveis al voltant d'aquest. Blender va tenir un punt àlgid a finals del 2000 amb uns 250.000 usuaris registrats! Però per diversos motius la companyia se'n va anar a l'aigua a finals del 2001.

Tanta feina feta no podia ser desaprofitada, i el març del 2002 Ton va reflotar el projecte en forma de fundació sense ànim de lucre creant la Blender Foundation. Un projecte basat en voluntaris desenvolupadors de software, estudis i artistes que donarien visibilitat a aquersta gran eina fent les primeres produccions d'animació 3D creades únicament amb eines "Open Source"

El 2005 es crea el primer "Open Source 3D animation film" : "Elephant's Dream" (http://orange.blender.org). La qualitat de la producció Big Buck Bunny (http://www.bigbuckbunny.org) (que ha sortit al mercat a principis d'aquest any 2008) no fa més que certificar la potència d'aquesta gran eina gratuïta, i projectes en producció com el videojoc "Apricot" (http://apricot.blender.org) no fan més que corroborar el més que prometedor futur del projecte Blender. Podeu descarregar-vos i disfrutar gratuïtament d’aquest gran programa a http://www.blender.org/download/get-blender.

The Bellrays

Una contundència i un poder abobinables és el que transmet Lisa Kekaula quan surt a l'escenari a cantar, un moment en el que empetitim i ens convertim en uns juguets fascinats i dominats per les fuetades del seu contundent blues rockandollitzat ratllant moltes vegades ritmes totalment punk.

Com una tempesta sobtada comencen els concerts de The Bellrays (www.myspace.com/thebellrays , www.thebellrays.com) una de les meves bandes preferides, que van actuar el passat dijous a l'Apolo de Barcelona amb un gran concert però no dels millors que he vist . En una sala amb una calorada asfixiant no vaig acabar de conectar mai al cent per cent amb el grup tot i que, com sempre, vam assistir a un gran concert en que la banda ens va presentar els seu nou disc "Hard Sweet and Sticky" a ritme del que ells anomenen "maximum rock&soul".

Inevitablement però el rock subversiu d'aquesta grandissima i poderosa banda de Los Angeles va acabar atrapant-nos i portant-nos de nou a fer un volt pel cantó més salvatge del ritme!!!

Dabit Lo Boc

Amb en Dabit ( http://dabitblog.blogspot.com , www.myspace.com/loboc ) ens vam conèixer a Belles Arts. Acabada la carrera ens anavem veient de tant en tant en actes varis de forma totalment casual i inesperada fins que tot plegat a partir d'un un dia de Música Viva del 2002 vam començar a treballar junts amb l'Eva de BCE muntant i desmuntant exposicions institucionals de tot tipus per tot Catalunya. Recordo molt especialment les nostres estades a les terres de l'Ebre on mentre treballavem ens feiem uns farts de riure increïbles amb les nostres converses alienigeno-surreals... sempre, és clar, uniformats amb la samarreta del nus en contra del trasvassamrent en plena campanya electoral!

De fet els últims dibuixos que havia vist d'en Dabit eren els que feia cada dia quan anavem a fer el menú a les estovalles dels restaurants. Uns dibuixos generalment fets a llapis o boli sobre paper-tovalla que cap al segon plat i les postres colorejava amb salses i olis o amb uns tocs de cafè ja acabant l'àpat . Fins l'altre dia que gràcies a l'invent aquest del blogspot vaig poder disfrutar de nou d'alguns dels grans dibuixos que fa aquest màquines de la il.lustració... i de l'humor!

Tom "Business" Waits

Per a mi Tom Waits ( www.tomwaits.com , www.myspace.com/tomwaits) és un lletrista increïble, un interpret bestial, un personatge clau en la història de la música contemporànea.

M'atrau també tot l'estil que el rodeja, la seva familiaritat (normalment fa concerts petits) la
seva pinta, les seves postes en escena... Normalment ofereix les rodes de premsa en motels decadents dels afores de Los Angeles i, precisament en una de les darreres, va deixar entreveure que segurament passaria per primer cop pel nostre pais dins la seva gira europea d'estiu.

Finalment ahir es va confirmar que efectivament Tom Waits tocaria a Catalunya i a més per partida doble els dies 14 i 15 de juliol! Fins aqui tot perfecte, motiu de gran alegria i expectació fins que vaig llegir les condicions del concert: es farà al Parc del Fòrum (amb un aforament d'unes 3000 persones) i l'entrada valdrà de 100 a 125 euros : INDIGNANT!!!!!

Ho trobo molt extrany, però si realment aquestes dues darreres dades són certes, per a mi es comença a enfonsar tot l'apreci i màgia de Tom Waits ja que suposen una incoherència total i absoluta amb tota la seva trajectòria i tot el seu art: que et follin Tom: jo no penso anar al teu concert-aglomeració de 125€ perquè et forris per després anar fent el pamplines-anti-establishment pels motels decadents dels afores de L.A.

Soroll a Vidreres

Era per a mi tot un misteri la moguda punk-rockera que hi ha a Vidreres. Ubicava Vidreres pel fet de passar-hi amb cotxe per anar a la platja, però mai m'hi havia aturat fins que amb la Neus i companyia vam començar a anar-hi a concerts. Recordo molt especialment el concert que van fer els Soledad Brothers (www.myspace.com/soledadbrothers) a l'altell del teatre del Casino de Vidreres, un concert increïble on la banda literalment va quedar fusionada amb el públic en una atmosfera de desfase extasiant. O el que vam anar un dijous gris i normal de març amb en Joan Carles en el que l'excèntric Bob Log III (www.boblog111.com, www.myspace.com/boblog111) ens va abduïr amb el seu blues alienígena. Un extraterrestre que ja havíem vist i escoltat amb la Neus i l'Imma en un altre dels concerts per recordar en aquest cas a La Mirona i tocant conjuntament amb John Spencer Blues Explosion (www.thejonspencerbluesexplosion.com) i els ja citats Soledad Brothers.

Entre concert i concert he anat desvetllant aquell misteri inicial al veure que tot allà era possible gràcies una poca gent hiperactiva agrupada en un "col.lectiu" (o com en volguem dir) anomenat Soroll Vidreres (www.myspace.com/soroll) que fa possible tant bons concerts tant poc massificats i molt a prop de casa nostra!!

Fa mesos m'extranyava sentir la noticia de que no es farien més concerts al Casino de Vidreres, però la setmana passada em tranquilitzava veure que es continuen programant grans concerts a Vidreres, en aquest cas al Bar La Piscina i en concret aquest dissabte:

SUBSONICS !!!, (www.myspace.com/subsonicsatlanta , www.susbonics.net), TIGER, TIGER, (www.tigertigerrocks.com, www.myspace.com/tigertigerband) , ALMANDINO QUITE DELUXE (www.myspace.com/almandinoquitedeluxe, www.almandino.com), THE EDUCATORS (www.myspace.com/theeducatorsthree) , BLACK&BEAT SOUND CLUB DJS (www.myspace.com/blackandbeat).

Ahi estaaa!! més que un concert amb teloners és rollo festival!! A veure si hi anem i.... llarga vida al SOROLL A VIDRERES!!

Popcards

Aquesta és una sèrie de postals de 10 x 15 cm. que vaig crear durant la meva estada al curs d'il.lustració a "La Llotja" el curs 2002-2003. Es tracta de petites obres els originals de la qual son un collage sobre paper realitzat mitjançant trasposicions.

L'edició definitiva de les obres es realitza através de la fotocòpia en color, el calibrat de la qual acaba de donar una força molt peculiar a la postal. Si esteu interessats en alguna d'aquestes obres, adjunteu-me l'adreça i els motius pels quals us interessa i us faré arribar l'exemplar que seleccioneu.

Podeu consultar-ne la resta d'exemplars a picasaweb.google.com/santiverdart/Popcards (hi ha un link permanent en forma de passi de diapos en aquest mateix blog).

Cavin Cooper

Si algú ens parlés d'un personatge anomenat Cavin Cooper, l'últim que ens pensariem és que es tracta d'un personatge nascut a Vic i menys que es tracta d'un visionari del món dels dibuixos animats. De cap manera creuríem que a més de tot això és un home que treballa al món del dibuix animat des de fa més de 30 anys i ens semblaria increïble que hagués tingut relació amb grans editors estatals com ara Bruguera, Salvat o Planeta així com grans productores internacionals com ara Disney, Warner Bros, Saban o Universal Studios entre molts d'altres.

Doncs bé, tot això és cert! I segurament no en tenim constància perquè per molt espectacular que sigui la seva trajectòria, Jose Luis Lopez-Guardia (alias Cavin Cooper) ha estat sempre un home que ha treballat de forma independent i al marge de la pompositat que dóna el suport i patrocini de l'administració publica. Una opció difícil, sobretot al nostre pais, però en tot cas res que sigui infranquejable pel nostre més que curtit personatge. I és que precísament si per alguna cosa es caracteritza Cavin Cooper és la seva força i fermesa a l'hora d'afrontar tot tipus de mals tranguls i adversitats.

Després d'uns inicis durs al món del dibuix animat estatal Cavin Cooper va provar fortuna als Estats Units i finalment ha tornat a Europa amb embranzida fent una forta arrencada amb una animació de 30 minuts sobre la vida del darrer papa Wojtyla titulada "Juan Pablo II, el amigo de toda la humanidad". Actualment està preparant varis projectes com ara Sparks, Leprechauns, Children's Champions, Homo sapiens, Twin Onions o Musical Mushrooms entre moltíssims d'altres projectes que continuament ballen pel cap d'aquest excèntric personatge vigatà.

Podeu consultar alguns dels seus projectes recents a http://www.cavincooperprods.com/, http://www.cctoons.com/ o http://www.johnpauliitrailer.com/. O bé us els explicarà persolnalment si algun dia el trobeu al tren de Vic a Barcelona que sovint freqüenta i que de fet és on el vaig trobar per darrer cop el passat dia de Sant Jordi. Com us podeu inaginar vam tenir una conversa més que apassionant en la que ens van quedar moltes coses a explicar-nos ja que l'hora i mitja que dura el recorregut va semblar, com per art de magia, que es reduís a la meitat.

73304-23-4153-6-96-8

En la darrera fira del còmic he redescobert al suís Thomas Ott gràcies a la seva ultima publicació "El Número 73304-23-4153-6-96-8" através d'ediciones La Cupula. La seva increïble capacitat narrativa junt amb el seu consolidat domini de la tècnica del grattage converteixen aquesta obra en un dels millors còmics que he vist darrerament.

I dic vist i no llegit ja que no utilitza diàlegs escrits ni onomatopeies, cosa que compensa amb un
gran domni de la narrativa de l'enquadrament. Un enquadrament sempre regular i rectangular que dona un caire molt cinematogràfic a cadascuna de les seves obres (Ott, a més d'estudiar art gràfic, també va estudiar 4 anys de cinema a Zurich).

Un toc cinematogràfic i accentuadament obscur (segur que coneix profundament els també obscurs i centreeuropeus Kafka, Munch, Giger...) no només pel tipus de temàtica terrorífica i de novela negra que tracta sino també per la tècnica del grattage o esgrafiat que utilitza. El grattage consisteix en dibuixar amb un punxó sobre unes làmines que al rascar-les es descobreix una capa de guix que hi ha sota d'una primera capa negre creant així línies blanques sobre un fons negre que sempre preval.

Color quasi sempre prevalent també en la seva vestimenta però no pas en la seva mentalitat que, contràriament al que podríem pensar, no és depressiva ni obscura ja que com ell mateix diu "només dibuixo el que em fa por".

Saló del Còmic

Aquest cap de setmana fan el 26è Saló del Còmic de Barcelona, cita obligada tan per veure el que dibuixen clàssics, famosos, desconeguts, undergrounds i freaks, com per l'increment de la dosi de motivació a continuar dibuixant que sofreixes sortint.

Aquest any hi ha exposicions d'originals de Miguelantxo Prado, del còmic Bardín de Max, del fanzine gallec Barsowia, dels ja megaclàssics Mortadelo i Filemón, dels dibuixos de la sèrie Herois del dibuixant Tim Sale, o dibuixos de la companyia DDT guanyadora de l'Òscar del maquillatge pel Laberinto del Fauno o d'un Goya per El Orfanato.

Peter Bagge, Milo Manara, Frederick Peeters, Melinda Gebbie, Michael Golden, Tony Harris, Ray Harryhausen, Adam Hughes, Terry Moore o Tim Sale seran alguns dels convidats destacats que passaran aquest any pel Saló.

El saló es fa al pavelló 8 de la Fira de Barcelona a Montjuïc (pujant anant cap al MNAC el primer pavelló a ma dreta un cop passades les torres que donen a Plaça Espanya). L'entrada val 6 euros i a sobre et regalen un còmic si la presentes a l'stand de FICOMIC! Es pot trobar més informació a http://www.ficomic.com/

Billy Shire i La Luz de Jesus

Billy Shire és un visionari californià que des de mitjans dels anys 80 adquireix i exposa algunes de les més grans obres del món post-pop-underground através de la seva galeria La luz de Jesus (www.laluzdejesus.com/)

Es tracta d'una galeria mundialment coneguda on hi han exposat molts artistes que m'emocionen d'allò mes: Mark Ryden (www.markryden.com/), John Puglisi (www.johnpuglisi.com/), Michael Hussar (www.michaelhussar.com/), The Pizz (www.thepizz.com/), Gary Baseman (www.garybaseman.com/), Bob Dob (www.bobdob.com/), o el barceloní Sergio Mora que va exposar-hi el desembre de 2006 (www.sergiomora.com/, magicomora.blogspot.com). Aquests i molts d'altres que ara mateix m'oblido mereixen una o més d'una ressenya específica més endevant, per suposat!

Situada al Hollywood Boulevard de Los Angeles, s'hi fa una exposició cada mes, les inauguracions de les quals són un autèntic party-show al més pur estil Billy Shire, freak de freaks!!Descaradament una de les visites pendents al pròxim viatge als USA.

Billy té a més una altra galeria a Cluver City (www.billyshirefinearts.com/) i una botiga on line de tot tipus d'artifacts i gadgets: www.soapplant.com/.

The Pierce sisters

The Pearce sisters (http://www.pearcesisters.co.uk/) és un curtmetratge més que premiat que m'ha molat molt.

Una història agre-dolça, de terror i amor, de dolçor i violència, de finura i bastositat, de dues germanes que viuen miserablement en una remota casa d'una costa amb unes ciondicions climàtiques i en un ambient molt durs.

Creada per Luis Cook (que ha adaptat una història de Mick Jackson fent-ne ell esboços, disseny i layout) és una història modelada i animada en 3D i posteriorment treballada en 2D de forma molt detallada per tal de donar-li el seu característic toc brut i artesanal sense perdre el pes i realisme d'aquest 3D al que torna abans de ser postproduïda.

En fi, una producció no comercial per els super estudis d'animació Aardman (http://www.aardman.com/) , creadors de mítics caràcters com ara Wallace and Gromit, o Angry Kid (entre molts d'altres) que mai et deixen indiferent.

La paraula "FREAK"

Segur que hem sentit mil vegades la paraula freak. I qui més qui menys l'ha fet servir a la lleugera centenars de cops, generalment per a referir-se a quelcom extrany, fora del normal, excèntric etc. quasi sempre per a referinr-s'hi en clau d'humor de caràcter burlesc i amb cert to pejoratiu de fons (encara que moltes vegades ens costi de reconeixer-ho). La veritat és que s'ha desvirtuat molt el significat original de la paraula degut a la sobreexplotació mediàtica que ha sofert, i la seva essència ja no és ben bé la mateixa.

La paraula prové, com no, dels Estats Units (el país dels freaks!). Els freaks originals eren fenòmens de fira o de circ (de fet ofici mil.lenari però sense paraula definitòria fins aleshores) , gent extranya i diferent físicament més que mentalment, vistos definitivament més com una oda a la diferència que com a burla del defecte. Per entendre l'orígen mediàtic de la paraula és obligat referir-se a la pel.lícula "Freaks" (http://es.wikipedia.org/wiki/Freaks) que el director i actor de cine Todd Browning va rodar al 1932, un fracàs estrepitós de l'època que es convertí en una obra de culte a partir de la mort d'aquest. Encara hi ha algun d'aquests primers freaks viu : és el cas de Johnny Eck, un home germà de bessó que va néixer sense cames, que participà en la pel.lícula de Browning i que actualment als seus 79 anys té el seu propi espai web: http://www.johnnyeckmuseum.com/.

Tot i la degradació i vanalització del significat original de la paraula freak, encara hi ha cercles subterranis on es manté aquest significat original donat per la pelicula de Browning, una completíssima mostra dels quals podreu trobar l'encantador i decadent fanzine Infamia : http://escena.ya.com/darkfair/ (no us perdeu l'escorcoll de tots i cadascún dels seus links!)

FFK, Freak Factory (fàbrica de freaks), adopta la definició de freak en el seu sentit més ampli, essent molt conscient que deixar-se endur pels milers de grumúsculs d'escombraries mediàtiques que ens pertorben alhora és molt més fàcil que intentar esquivar-les. A més, les paraules freak i faktory (amb k) combinen molt bé, queden estèticament molt maques i contundents, i més amb aquesta tipografia i aquests colors tant xulos : què collons!