MONTSERRAT, Agulles. La Bitlla i La Bola del Partió.

Aquest dissabte vam tornar anar a Agulles amb en amb en Roger. Prèviament ja el vaig avisar que jo passava de fer vies d'aquestes típiques d'Agulles equipades amb ferro rovellat per evitar haver de baixar d'alguna via com vam fer a petició meva de la Oriol Batallé de l'Agulla dels Ossos (via que després van anar a fer amb en Xiscu i en Morfu, vaia makiness!!!). Vam anar a l'Agulla de La Bitlla. Pensàvem fer primer la Maria Antònia, però va resultar que ens vam posara a la Puyal-Benavent.Vaig obrir el primer llarg ja que que era un 5b equipat amb parabolts... bé, van resultar 4 parabolts en 20 o 25 metres i més 6a o 6a+ que el quinto b de la resse i a sobre havent de fer en alguns casos el pas just abans de xapar. En Roger va empalmar el segon i el tercer llargs i la tònica era bastant la mateixa però amb les xapes menys llunyanes. El segon llarg començava amb un pas de bloc bastant dur que podia ser perfectament de 6c més que el 6a que marcava la resse. El tercer llarg potser era el que més s'ajustava a la resse que el marcava de 6b+. La Maria Antònia era la via que ens quedava just a la dreta i va ser la que vam fer just després de repelar. Una via també molt guapa, més ben equipada però amb espits i amb el grau bastant amb la tònica que l'anterior via per bé que no tant desfassat respecte el de la resse. I per arrodonir el dia, vam decidir fer la superclàssica Núria de l'Agulla de La Bola Del Partió que ens quedava en el camí de tornada i que ja haviem clissat de camí a La Bitlla. Es tracta d'una superclàssica de tres llargs. El primer llarg és bastant de tràmit per tal de col.locar-se al peu de la superplaca lleugerament desplomada que configura el segon llarg que és de fet el que dóna el caràcter a la via,i el tercer llarg, també guapo consta d'un petit zic zac que culmina la via al peu de la bola que no ataca.El màkines Purpoman va empalmar el primer i segon llargs que va alliberar amb èxit després d'algun pas agònic i d'un currassu de déu! Un llarg també alliberat per d'altres cordades que han piat en diferents blocs i que el graduen de 6c+ a 7b depenent de la piada... la veritat és que tampoc vam arribar a cap conclusió clara respecte la graduació. L'única conclusió a la que vaig arribar és la de sempre:la del magnetisme, la màgia i el misteri de la regió d'Agulles que espero que mai arribi a desxifrar ni jo ni ningú!!!!

A la foto, en Roger obrint el segon llarg de de la via Maria Antònia a La Bitlla.