Ahir vam anar altre cop al Cavall Bernat de Montserrat amb en Roger després de que ell insistís tot i que a mi em feia una mica de mandra ja que plovisquejava una mica. Teniem la idea d'anar a fer la via l'Enigma de Cid-Ta-Mar. Però un cop ens vam plantar a peu de via (quasi al final de la canal de baixada del Cavall Bernat), es va posar a ploure una mica, es va mullar la roca i jo no vaig voler continuar el primer llarg que ja estava obrint. Vam plegar cordes i vam decidir vorejar el cavall per mirar les nombroses, guapes i espectaculars línies que hi ha. I un cop devant la Desiree, al veure que estava reequipada i veient que ja quasi no plovia vam decidir provar-ne els llargs que la pluja ens deixés. Finalment el temps ens va respectar i vam acabar fent cim. La via té cinc llargs que vam alliberar excepte el quart que és un desplom inhumà que vam superar quasi totalment fent A0. Un desplom d'artifu que potser fa una mica de mandra de fer, però que proporciona al darrer llarg un guapíssim i espectacular ambient d'allò més aeri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada