Aquest finde hem anat amb en Xiscu i en Vilaplain a Ordesa. Ha set un finde temàtic Gálvez ja que dissabte vam fer la Edelweiss i diumenge vam fer la Geminis.
Dissabte ens vam motivar fort ja que vam pillar el bus de les 6 i vam anar amb en Vilaplain cap a la paret de la cascada en un dia perfecte ja que hi havia bastants núvols que no van deixar que fés massa calor.
L'edelweiss és una via super autèntica amb tots els llargs guapos guapos excepte les dues arrencades, la de peu de via i la del jardinet de mitja via. Però destacaria especialment l'al.lucinògen i intergalàctic tercer llarg just abans d'arribar al jardinet, una simfonia desplomada de moviments tridimensionals on el power, la motivació, la sang freda, la correcta orientació i el saber fer tècnic són essencials per tal de poder progressar... un obligat llarg que avisa de que estem devant d'una via salvatge i contundent i que de seguida et fa pensar en com collons se li va acudir a en Gálvez de pujar per aquesta precísa línea: vaia animalot! Després de païr aquest tercer llarg (que vaig fer de segon després d'estar bastanta estona penjat com un xorissu en un complexe pas del que vaig caure i del que em va costar bastant tornar-me a reenganxar a la paret) fent la caminadeta del jardí, vam encarar la segona part de la via també molt guapa, vertical i característica on també vam flipar de valent.
A la foto, en Vilaplain capo di cordatta indiscutible encarant la part final de l'Edelweiss, un llarg sorprenentment plaquero que rubrica una joia de via.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada