Ahir al vespre vam anar a veure The Bellrays a la sala ApoloII de Barcelona. Després d'un poderosíssim concert ara fa una mica més de 2 anys, les expectatives eren d'allò més bones.
Però després de l'agradable sorpresa dels també californians Jesse Malin i el seu grup(http://www.jessemalin.com/, http://www.myspace.com/jessemalin ) , va arribar l'altre sorpresa en aquest cas una mica més desagradable: el mal concert de The Bellrays (http://www.thebellrays.com/, http://www.myspace.com/thebellrays). Desconcentrats i dominats per un extrany mal iuiu entre Lisa Kekaula i el guitarra el grup va intentar superar-ho amb una profunda tralla desbocada i desencaixada que va acabar esdevenint un pique a mort entre el guitarra i la cantant. Sens dubte un atreviment totalment inconscient del guitarra que en qualsevol moment podia haver estat triturat digerit i desintegrat per la contundència i poder abobinable de Lisa Kekaula a la que donarem una altra oportunitat quan ens torni a visitar amb aquesta banda o sense.
Però després de l'agradable sorpresa dels també californians Jesse Malin i el seu grup(http://www.jessemalin.com/, http://www.myspace.com/jessemalin ) , va arribar l'altre sorpresa en aquest cas una mica més desagradable: el mal concert de The Bellrays (http://www.thebellrays.com/, http://www.myspace.com/thebellrays). Desconcentrats i dominats per un extrany mal iuiu entre Lisa Kekaula i el guitarra el grup va intentar superar-ho amb una profunda tralla desbocada i desencaixada que va acabar esdevenint un pique a mort entre el guitarra i la cantant. Sens dubte un atreviment totalment inconscient del guitarra que en qualsevol moment podia haver estat triturat digerit i desintegrat per la contundència i poder abobinable de Lisa Kekaula a la que donarem una altra oportunitat quan ens torni a visitar amb aquesta banda o sense.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada