MOTION COMICS

El que es va iniciar com a corrent experimental sembla que està cuallant amb força al mon dels comics. Motion Comics és bàsicament l'art de la postproducció el material bàsic del qual són les pàgines d'un còmic les quals s'escanegen o es capturen i s'editen posant-hi petits moviments, sons, veus i molts d'efectes especials.El resultat són petites animacions molt bàsiques amb resultats de vegades més que sorprenents. Una forma d'expressió artística que grans multinacionals del comic i l'animació com ara Warner o Marvel estan començant a explotar llençant-ne les primeres produccions i fins i tot creant concursos de motion comics entre els lectors, ja que són perfectament conscients que són la seva base, tant de negoci com de creativitat i per tant d'evolució. I és que aquesta com totes les inèrcies realment innovadores dins del món gràfic i multimèdia no va pas néixer en els grans departaments de creativitat i desenvolupament d'aquestes grans empreses.
Una bona mostra d'una d'aquestes competicions és Aniboom (http://www.aniboom.com/competition/marvel) de Marvel. Guicho Nuñez amb l'obra "Fragmented memories" és un dels finalistes en aquest concurs i utilitzo la seva obra per il.lustrar l'entrada.

MONTSERRAT, Agulles

Fa un parell d'anys vaig llegir per casualitat una entrada al bloc pijuclimb anomenada"Segell Vergara a Agulles" (http://pijuclimb.blogspot.com/2006/10/segell-vergara-agulles.html). L'endemà vam anar a Agulles amb en Roger i vam fer dues de les vies d'en Juanillo Vergara ressenyades a l'entrada: "Juanito Piquete y los Mataesquiroles" i "Recuerdos del Mundiello", ambdues situades a la cara est de La Vespa. La veritat és que ens van molar molt i ens van entrar ganes de fer d'altres vies d'aquest gran aperturista montserratí. Una assignatura pendent de la que vam tornar a disfrutar aquest passat diumenge amb en Quim i en Roger fent una altra d'aquestes petites joies anomenada "Sin bien común" situada a la cara oest de La Filigrana. Una via guapa guapa que ens torna a deixar amb moltes més ganes de provar d'altres juanillades per l'estil... potser "Refugios para Náufragos" a la cara est de l'Agulla Sense Nom?

A la foto en Quim disfrutant del magnífic i dur primer llarg de la via prèviament encadenat a vista per en Roger.

CAN TIBALI de nou.

Aquest dissabte vam anar a Sadernes amb en Popi, en Roche, en Xiscu, en Kiku i dos colegues més de Sant Hipòlit que no em recordo del nom. Però just després de fer la primera via ens va pillar un temporal de cuidadu. Els quintos del bar de Montagut no van aconseguir parar el nostre fanatisme i decidim assegurar el tiro anant a Can Tibali, l'alternativa dels dies de pluja i mal temps. I vam fer diana ja que vam acabar triturats després d'una fanàtica i deivertidíssima sessió que es va allargar fins ben entrada la tarda.

A la foto en Kiku encadenant una de les seqüències que mes ens va motivar en tota la tarda.

Machinarium

Per fi una mica d'aire fresc al món del videojoc! Amanita Design (http://www.amanita-design.net/), un estudi independent txec que desenvolupa videojocs des de l'any 2003, ha tret al mercat des de fa uns mesos un videojoc absolutament meravellós : Machinarium (http://machinarium.net/demo/). Amb una dinàmica constructiva, còmica, no violent i amb uns gràfics exel.lents molt propis en publicacions gràfiques d'il.lustració infantil txeca però absolutament trencadors en el mon del videojoc ja ha obtingut nombrosos premis com ara el premi "Exellence in Visual Art" de l' "Independent Games Festival " d'aquest any.

JORDI CRUELLS, Roca Alta, 18-10-2009

La pinenca de Sabassona

Com cada any per aquesta època a les zones més apartades, tranquiles i feréstegues de Sabassona comencen a créixer les pinenques. Unes pinenques que a Sabassona es caracterítzen en general per tenir un gruixiut capell i un peu molt prim així com un color taronjat molt més intens que d'altres pinenques d'altres llocs. Avui abans d'anar a fer boulder he tret el cap en un d'aquests raconets i m'he trobat amb la sorpresa de trobar un parell de quilos i mig de pinenques en aproximadament la hora i mitja que volia destinar al bloc... i és que a la tardor lo primer és lo primer!!!

A la foto, típica estampa boletaire d'avui ja avançada la tarda entre la frondositat sabassonenca.

The Joe K- Plan

Enmig de la simultaneïtat de desenes de concerts del dissabte de la Mercè vam aterrar al centre sense mirar el programa i ens vam trobar de cop al mig d'una Plaça Reial més que tranquila (igual tothom estava al grupillu aquest de l'anunci d'Estrella que després vam veure que tocava a la mateixa hora) captivats per una curiosa proposta trallero-psycodèlica-rockera-experimental de la que vaig disfrutar d'allò més. Una proposta simple i contundent, una guitarra i una bateria : eren els madrilenys "The Joe K-Plan" (http://www.myspace.com/thejoekplan). No portava la càmera, pel que il.lustro l'entrada amb una foto d'arxiu que he trobat per la xarxa.