Per mi rock català sempre ha significat bàsicament un eslògan aplicat al pop políticament correcte dels anys 90 el contingut del qual mai m'ha interessat massa sobretot pel fet dels quasi 20 anys de taladramenta contínua amb l'etiqueta dels collons!
Potser influenciat per aquest fet, els darrers anys no havia parat massa atenció a aquest grup amb el que de pura casualitat em vaig retrobar aquest divendres a la sala La Nau de Banyoles.
A la primera mil.lèsima del concert ja va quedar clara la seva actitud clara i contundent: Rock en estat pur, senzill, clar, provinent de les inquietuds més personals i intransferibles allotjades als recons més amagats de les entranyes, fet amb les paralues més profundes, les de la llengua nadiva, sense miraments ni floritures, amb l'ofici de 20 anys fent art amb una actitud ferma, contundent, personal i honesta, per a ells i per al públic!
A partir d'aquí un plaer i 2 hores disfrutant a tope a primera línia amb un feeling brutal amb la banda arribant al punt de fusió total característic dels concerts que recordes!!!
Com un grup que comença després de 20 anys assajant .... Kitsch,2012 : neix el Rock Català!?!
